El gas pebre no només intoxica el Congrés: el símbol de les dretes que criminalitza el migrant

La diputada del PP, Ana Vázquez, ha estat expulsada del Congreés aquest dimecres per portar una arma a l'hemicicle. Es tractava d'un pot de gas pebre, que va utilitzar durant la seva intervenció a la cambra baixa, després d'assegurar que era el "material escolar bàsic" de les nenes de Ceuta.

Una posada en escena deliberada amb què la popular pretén mostrar una suposada imatge d'una Ceuta amenaçada. Una estratègia que, segons explica el politòleg David Lerín a Público , "dramatitza el problema, reforça la percepció dels migrants com a amenaça i contribueix a la criminalització" d'aquestes persones.

Però aquesta vegada la toxicitat no s'ha quedat únicament en el discurs. Segons ha pogut saber aquest mitjà, almenys una dotzena de persones van acabar intoxicades al Congrés després que un assessor del Partit Popular admetés haver rentat l'esmentat pot en un bany, a petició de la diputada.

"Una cosa és denunciar una situació i una altra convertir el propi Congrés en un escenari en el qual es vulneren les normes de la pròpia institució", valora Anna López, politòloga i autora de L'extrema dreta a Europa.

Alguns diputats del PP han considerat que la performance de Vázquez ha estat un "error" perquè consideren que els focus haurien d'estar sobre Ceuta. Això a toro passat, perquè Gènova havia avalat amb anterioritat que la diputada tragués l'esprai a l'hemicicle al considerar-lo apropiat.

El gas pebre, protagonista en el discurs de la dreta

L'esprai de gas pebre ha estat un dels elements protagonistes en el discurs de PP i Vox des que ha començat la crisi a Ceuta -al costat de l'assenyalament dels migrants com a invasors- creant una retòrica que presenta als arribats a la ciutat autònoma com a autèntics criminals.

Un dels primers a portar l'esprai als carrers va ser el moviment juvenil ultra Revuelta, vinculat fins fa uns mesos a Vox. El grup va repartir més de 200 pots entre dones a les quals demanava el DNI per comprovar que eren espanyoles. Ho van presentar com una resposta a un suposat repartiment d'aquestes armes per part ONG a migrants, una bola que va circular per xarxes socials i que va ser desmentit per la Policia Nacional.

Amb la tornada a les aules, a principis d'aquest mes, els esprais de defensa personal van tornar a cobrar protagonisme, arribant a esgotar-se en les armeries de la ciutat. Fins i tot la periodista Ana Rosa Quintana començava la seva editorial el dia del començament de les classes dient que començava el col·legi "amb el gas pebre a l'estoig, al costat dels retoladors" on criticaven que els migrants poguessin "deambular tranquil·lament" al port.

La competència entre el PP i Vox

Però el relat sobre l'esprai pebre no és l'únic discurs que empra la dreta i ultradreta per mostrar els migrants com una amenaça: “Invasors”, “delinqüents”, “sicaris”, “cal caçar-los”, són algunes de les declaracions ja habituals entre els polítics de PP i Vox.

Un llenguatge polític que no és innocu, segons assenyala la politòloga Anna López, ja que "construeix marcs de percepció" que poden influir directament en la reacció d'alguns sectors de la població. Just un dia després de les arribades massives a Ceuta, el portaveu de Seguretat i Immigració de Vox, va defensar el dret dels ceutins a usar la violència per a la 'autodefensa': "Que cadascun defensi a la seva família amb tot el que tingui a la seva mà. Amb un pal i amb el que sigui". Aquest mateix dia, José María Figaredo el secretari general del partit, també assenyalava que calia "caçar-los a tots, un per un", referint-se a les persones migrants que havien arribat a Ceuta. Tan sols unes setmanes més tard ja hi havia "patrulles" veïnals organitzant caceres a les nits per "netejar Ceuta" i un nen de vuit anys que es trobava al campament del Tarajal va ser ferit d'un tret amb perdigons.

López considera que aquests discursos i posades en escena alimenten la competició política entre PP i Vox. "Aviva la lluita per veure qui ocupa l'espai de provocació, el gest antisistema o de qui és capaç de portar més lluny la confrontació", explica l'experta.

Uns moviments cada vegada més radicals per part de la dreta que, en ciència política, s'expliquen sota el fenomen del desplaçament de la "finestra d'Overton", és a dir, el canvi dels límits d'allò que es considera acceptable dins del debat públic. "S'observa una normalització de discursos que abans eren més marginals o inacceptables en el debat institucional majoritari", explica Lerín. El que fa uns anys s'associava exclusivament a l'extrema dreta, com la idea d'una "invasió", la deshumanització o les generalitzacions sobre violència i malalties, apareix ara també en dirigents del principal partit de l'oposició.

Després d'aquests moviments de la dreta també hi ha "un càlcul electoral clar", segons l'expert. "La dreta està emprant la crisi per desgastar al Govern de Sánchez amb les seves declaracions, exigències d'estat d'emergència, o el rebuig a acollir menors en comunitats on governen", apunta Lerín.

Les crítiques al Govern, com recorden els experts, formen part de la competició política democràtica. Tanmateix, la diferència està en "si es debat sobre la gestió, recursos, fronteres i seguretat", o es converteix "l'immigrant en l'element que explica tots els problemes", puntualitza López.

La politòloga adverteix que ara estem en un punt clau, en el qual s'està construint "el que serà acceptable demà". En una dinàmica d'escalada, explica, "el que ahir semblava extrem pot convertir-se demà en el nou punt de partida del debat". I encara que avui desaparegui una notícia, "es va acumulant un pòsit de por, greuge i hostilitat que, quan apareix un nou incident, aquest marc ja està construït i es pot tornar a activar amb molta més rapidesa i virulència".