Front comú d'entitats, Govern i sindicats educatius davant la decisió del TSCJ contra el català a l'escola

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat aquest dilluns executar la sentència que va emetre el mes de setembre passat en què anul·lava 11 articles del decret per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola. La decisió del TSJC ha provocat la reacció immediata d'entitats per la llengua, Govern i sindicats educatius, que han fet front comú en la defensa de la llengua i del model d'escola catalana. "El Govern hi està compromès", ha assegurat el president de la Generalitat, Salvador Illa.

Per la seva banda, el conseller de la Presidència i ara a càrrec del Departament d'Educació, Albert Dalmau, ha dit que el model d'escola en català està "avalat", no només pels resultats, sinó també "per la consistència de diferents decrets i normativa que ha aprovat el Govern". També ha defensat que la decisió del TSJC sobre el català "no altera l'activitat ordinària dels centres educatius" i el català, i l'aranès a l'Aran, "es manté com a llengua vehicular".

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha assegurat que el Govern està compromès amb la defensa del model lingüístic educatiu actual i garanteix que "treballarà per defensar-lo". En una publicació a la xarxa social X, el titular del Departament recorda que ja es va interposar un recurs de cassació en aquesta mateixa direcció i avança que els serveix jurídics de la Generalitat estan estudiant la sentència per donar-hi resposta. 

Pel que fa als sindicats, USTEC ha reclamat al Govern un "compromís explícit" de defensa de l'educació en català i ha lamentat el "nou atac" al model d'escola en català. "No volem ambigüitats, no volem silencis, no volem més pedaços", ha reivindicat el sindicat a les xarxes socials. A més, ha reclamat la convocatòria urgent d'una reunió amb les organitzacions sindicals per treballar mesures que garanteixin la protecció i la seguretat jurídica del professorat. Amb tot, ha assegurat que els docents "continuaran educant en català" i "no acataran cap resolució que en condicioni l'ús als centres educatius". 

La Intersindical ha anat més enllà i ha fet una crida a la mobilització per fer inaplicable l'"envestida" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per al sindicat, el tribunal torna a demostrar una actitud "obertament política i allunya de la realitat pedagògica dels centres". Ha considerat que, un cop més, el tribunal "cedeix" a les pretensions de l'Assemblea per una Escola Bilingüe, una organització que ha afirmat és "minoritària i no representativa" i busca "la substitució lingüística en un país on només hi ha monolingües castellanoparlants".  

"Un atac il·legítim" a l'escola en català

En una publicació a X, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, han volgut mostrar el seu suport al català a l'escola i ha acusat el TSJC d'estar "obsessionat amb l'escola catalana, un model avalat per la comunitat educativa que cohesiona i garanteix igualtat d’oportunitats", i ha demanat que aquest model el decideixin els catalans "des del Parlament de Catalunya, i no els jutges".

Segons Plataforma per la Llengua, que va presentar un recurs contra la sentència del TSJC, apunta que la resolució d'avui no canvia la situació de fons. L'entitat critica que "s'està intentant construir un relat distorsionat, fent veure que la resolució judicial bloqueja tot el decret, quan en realitat només afecta una part concreta". Recorden que la resta del decret continua vigent i insten al Govern a aplicar-lo. 

Per la seva banda, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i els Nacions (Ciemen) creu que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya "representa un nou episodi de judicialització de la política educativa i lingüística". En un comunicat aquest dilluns, assegura que es "vulnera el principi de subsidiarietat democràtica i menysprea el consens social i pedagògic construït durant dècades a Catalunya".

El seu president, David Minoves, recorda que durant molts anys la immersió lingüística "ha estat una eina fonamental de cohesió social, d'igualtat d'oportunitats i de garantia del coneixement del català per a tot l'alumnat de l'escola catalana". Destaca que "la imposició de percentatges lingüístics des dels tribunals trenca aquest model" i subratlla que "els drets lingüístics són drets fonamentals".

Finalment, segons ha dit la portaveu de l'entitat Somescola, Marina Gay, la decisió del tribunal suposa "un atac il·legítim a l'acord pres des de les institucions i la sobirania que representa el Parlament", que ha recordat que és "qui dicta les lleis".