Front Ampli i Podem concorreran per separat el 29 de novembre excepte a les Canàries i el País Valencià

No hi ha acord. La nit d'aquest divendres, a escassos minuts que finalitzés el termini per registrar coalicions de cara a les generals del 29-N, el Front Ampli ha formalitzat el seu registre a la Junta Electoral Central sense Podem, després de fracassar les negociacions per teixir una candidatura conjunta. El desacord entre els dos actors aboca a un escenari de competició, amb dues llistes a l'esquerra del Partit Socialista en catorze comunitats. En altres tres —Galícia, Euskadi i Andalusia—, l'esquerra anirà fragmentada en fins a tres llistes, després que BNG, EH Bildu i Endavant Andalusia optessin, també, per dissenyar la seva pròpia papereta. Finalment només hi haurà una llista d'unitat de tota l'esquerra alternativa a Canàries i País Valencià.

"Hem fet tot el possible per construir una aliança política el més àmplia i diversa possible", han traslladat els partits del Front Ampli en un comunicat, prop ja de les dotze de la nit. La seva mà, han insistit les quatre formacions impulsores de la coalició, "sempre ha estat estesa" per Podem: "Hem treballat per la unitat sense línies vermelles i amb generositat i honestedat". "Voldríem haver arribat amb ells a un acord global. Un acord d'inclusió que els donarà drets en la coalició, representació, recursos i que formaren part de la presa de decisions", han seguit desgranant. Però no ha funcionat: "No han volgut acceptar la proposta". Encara així, posen en valor des del Front Ampli, no tot és negatiu: "Som 15 organitzacions (després de la incorporació de Batzarre, Iniciativa del Poble Andalús, Som Astúries o Retallades Zero). Volíem ser 16. Una no ha volgut, però ho farem les que hi estem".

Les negociacions s'han allargat fins a última hora d'aquest divendres, amb cadascuna de les candidates, Ada Colau i Irene Montero, a un costat del telèfon. Passades les vuit del vespre, amb la línia vermella de les 23.59 de cua d'ull, els partits del Front Ampli —Esquerra Unida, Moviment Sumar, Més Madrid i Comuns— enviaven a Podem la seva última proposta abans de procedir a registrar la coalició. Al document, al qual ha tingut accés Público, les quatre formacions oferien als morats "un lloc de sortida prioritari" per Madrid i per Catalunya (instant Podem a trencar el seu acord de col·laboració amb ERC). També es comprometien a garantir la seva incorporació a l'aliança "amb tots els drets" i en totes les circumscripcions, a atorgar-li un dels portaveus del grup parlamentari i a distribuir equitativament els recursos de la coalició. A Canàries, Aragó, Balears i País Valencià, inclou el text, Front Ampli i Podem concorrerien de la mà de les esquerres sobiranistes: Nova Canàries, Chunta Aragonesista, Ara Més i Compromís, respectivament.

La proposta recollia, a més, les línies centrals del futur programa electoral: la defensa del dret a l'habitatge, els serveis públics, la pujada dels salaris, la igualtat, els drets LGTBI+ o la transició energètica. "Si cal", asseguraven en el document els quatre partits, "estem disposats a anar més enllà". La unitat de l'esquerra "a tot Espanya", desgranaven en el text, és "una demanda generalitzada de la ciutadania". D'aquí la seva voluntat de llançar, explicaven, una "última crida".

Però l'oferta no ha convençut en la direcció de Podem. Els morats responien fent la seva pròpia contraproposta, que també ha pogut consultar aquest diari. "Us proposem concentrar-nos a pactar els territoris que com Extremadura, Euskadi, Cantàbria, Galícia o Múrcia tenen ja acords fets o molt avançats que s'estan bloquejant des de la direcció del Front Ampli", posaven sobre la taula els d'Irene Montero, negant-se a acceptar l'"exigència" de tirar per terra la seva aliança amb ERC —confirmada pels seus inscrits— i insistint que a Madrid la divisió "no penalitza". Un estira-i-arronsa entre les dues parts que ha acabat fent trontollar, sense remei, les negociacions.

Canàries i País Valencià, els dos territoris en els quals hi haurà unitat

Des de la tarda de dijous, els pactes territorials s'han anat succeint. Canàries era la primera comunitat a confirmar una papereta amb tots els colors de l'esquerra alternativa —Nova Canàries, Podem, IU i Moviment Sumar— per anar de la mà a la cita amb les urnes del 29-N, sota la marca Unitat del Poble Canari (UPC). Una aposta per la unitat que pretenia marcar-li el pas a la resta de territoris de l'Estat. Però, finalment, només en una altra comunitat, al País Valencià, hi haurà una llista que inclogui tot el ventall de l'esquerra. Aquest mateix divendres, Esquerra Unida se sumava, in extremis, al preacord que ja tenien segellat Compromís, Podem i Esquerra Republicana del País Valencià, donant vida a la coalició Compromís-Front Valencià.

Fins ben entrat divendres, la unitat semblava molt a la vora a Aragó i Balears. El dirigent de Chunta Aragonesista, Jorge Pueyo, anunciava dijous a la nit, a través de X, un principi d'acord amb IU, Moviment Sumar, el Partit Verd i Retallades Zero. Vaja, sense Podem. Sota la marca Chunta Aragonesista-Front Ampli Aragó, l'esquerra aragonesa es comprometia a "posar peu en paret" contra les dretes i fer sonar la veu dels aragonesos i aragoneses a la M30. La mateixa música arribava des de les Illes Balears, on la coalició Ara Més tancava un primer pacte amb els dos partits estatals del Front Ampli: Esquerra Unida i Moviment Sumar. Fonts de tots dos territoris explicaven, aquest divendres, a Público que la porta seguia oberta si en algun moment els morats accedien a entrar. Una il·lusió d'unitat que ha acabat naufragant amb els cops de porta de Madrid.

On l'acord semblava, des del principi, delicat és a Madrid i Catalunya. El cap de setmana passat, els quatre partits del Front Ampli designaven, per acord, el que serà el seu cap de llista a la capital, el dirigent de Más Madrid Emilio Delgado. La formació madrilenya aspirava ja llavors a col·locar a alguns dels seus referents -la diputada Tesh Sidi o el regidor Eduardo Rubiño- entre els primers llocs de la llista, encara que es comprometia a ser "generosa" i guardar lloc per als candidats de Podem. Aquest divendres, el mateix Delgado anava un pas més enllà, assegurant que els morats tenien via lliure per al lloc dos i tres de la llista madrilenya. Al que s'ha negat en tot moment Más Madrid és a cedir el lideratge a la capital a la candidata morada, Irene Montero. Un escenari pel qual han empès, des de l'altre extrem, els de Podem. Davant el xoc de plans, els morats dibuixaven ja aquest dijous un marc de competició en la circumscripció madrilenya, on, insisteixen, hi ha espai per a dues llistes sense perdre, pel camí, "cap vot d'esquerres".

A Catalunya, el possible acord d'unitat saltava pels aires dilluns passat, després que els morats fessin públic el seu acord amb els d'Oriol Junqueras: Podem s'integrarà en les llistes electorals ERC i, a canvi, el seu candidat, Gabriel Rufián, farà campanya, des de Madrid, al costat de Montero. L'anunci feia saltar les alarmes de l'altra cara de l'esquerra catalana i integrant del Front Ampli, Comuns, i, malgrat la insistència dels seus dos candidats —Rufián i Colau— les direccions dels dos partits catalans no han estat capaces de posar-se d'acord abans de la data límit que marcava aquest divendres.