Feijóo s'oblida de la idea que governi la llista més votada
En l'última campanya electoral, el líder del PP sostenia que havia de governar el partit que obtingués més diputats al Congrés, però després de l'avançament electoral, aquesta proposta ha desaparegut de les seves intervencions.
Madrid--Actualitzat a
A falta d'un mes i mig per a les eleccions generals del 29N, el discurs d'Alberto Núñez Feijóo s'ha adaptat a les necessitats actuals de la seva campanya electoral. El 2023, abans i després de les eleccions del 23J, en què els números no van ser suficients perquè el PP pogués governar, l'expresident de la Xunta va fer una petició: que Espanya fos governada per la llista més votada. El líder popular es va trobar que la seva formació era la que més escons tenia, però la impossibilitat de teixir aliances va fer inviable la investidura de Feijóo. Una legislatura després, aquesta petició ha desaparegut del seu ideari polític.
"He vingut aquí a renovar el meu compromís democràtic perquè governi la llista més votada a Espanya i perquè la investidura es faciliti a qui guanya les eleccions. Això queda aquí gravat", sostenia Feijóo durant la precampanya en una entrevista al juny de 2023. I un cop passats els comicis, l'endemà, va assegurar que seria una "anomalia" que a Espanya "no pogués governar el partit més votat". Durant tota la legislatura, el president del PP ha tret pit del fet que ell no havia perdut les eleccions de 2023, una forma de reivindicar-se dins del seu propi partit en moments crítics. El Partit Popular va arribar a defensar aquesta idea fins i tot en l'àmbit autonòmic i local, quan havia aconseguit més de 200 alcaldies sense ser la primera força.
La proposta de Feijóo va anar mutant amb el temps, però sempre va tenir present que el PP seria el partit més votat. A jutjar per les seves paraules i la seva moderació actual, aquesta certesa s'ha diluït. Fa tan sols quatre mesos, Feijóo advocava per equiparar el model electoral al de països com Grècia perquè la llista més votada tingués un "plus" de diputats i així "facilitar l'estabilitat" i augmentar les opcions de governabilitat. No obstant això, aquests debats ara no estan damunt de la taula. La postura del Partit Popular ara és molt més conservadora i no sembla que estigui interessat a jugar-s'ho tot a la carta de la llista més votada. Feijóo fins i tot va proposar exportar el model de govern municipal a les comunitats autònomes i a l'Executiu central amb una reforma constitucional que permetés als presidents no haver d'estar buscant "sempre la majoria absoluta" per poder governar.
El Partit Popular no ha respost a Público, que ha preguntat a l'equip de Feijóo el motiu pel qual aquesta proposta ha desaparegut del seu programa polític tot i que, segons diverses enquestes, tot està encaminat a una victòria de la seva formació.
Enquestes favorables a Feijóo
Gairebé quatre anys després, en els seus primers mítings de campanya i en entrevistes en les quals ja ha començat a impulsar la seva candidatura, la idea que governi el partit més votat ha desaparegut dels seus discursos. Almenys per ara, aquesta idea central del seu discurs el 2023 ha caigut en l'oblit el 2026. Tot i que les enquestes tornen a predir una àmplia victòria del bloc de les dretes —com van fer el 2023—, són diversos els politòlegs que consideren que hi ha possibilitats reals que el PSOE sigui la llista més votada.
Un d'ells és Iván Redondo, excap de Gabinet de Pedro Sánchez, que sosté que "els últims pronòstics apunten a una diferència pràcticament nul·la entre els dos blocs" i que no es pot "donar res per fet". El politòleg Juanjo Domínguez també ha manifestat que “el Partit Popular té motius per estar preocupat”. El ministre Óscar Puente ha sostingut en declaracions recents que les enquestes internes del PSOE els situen com a primera força.
La transformació del PP
El PP ha passat per diverses fases en la seva estratègia. Després de veure com el PSOE i Sumar formaven govern, els seus plans van mutar gradualment a mesura que s'adonaven que el creixement de Vox era irreversible i fins i tot podia suposar un problema encara més greu per al seu partit. Durant gran part de la legislatura, es va optar per competir amb l'extrema dreta i combatre'n l'ideari. Va ser llavors quan va arribar una altra fase del seu discurs: el seu objectiu no era cap altre que aconseguir els 10 milions de vots, sense plantejar-se pactes amb Vox, als quals acusaven de voler que "cremi tot".
Aquests deu milions de vots eren una quimera que va trigar poc a desaparèixer de l'argumentari del Partit Popular, més encara després d'adonar-se, arran de crisis com la de Torre-Pacheco, que Vox podia trencar el seu sostre electoral i aconseguir cotes més altes. Tota aquesta guerra verbal entre les dues formacions va finalitzar després del cicle d'eleccions autonòmiques a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. Els pactes de govern van apaivagar la relació entre ells.
Des de llavors, cada vegada ha estat més evident la bona sintonia entre les dues formacions, fins al punt que recentment s'ha arribat a parlar de "lleialtat" cap a Vox i de sostenir que volen un "canvi" a Espanya. Ja en precampanya, Feijóo s'ha desfet en elogis cap a l'extrema dreta: "Vox no és el nostre enemic, no és el nostre adversari. El nostre adversari són les polítiques de Sánchez i els seus socis", asseverava aquest dimarts Feijóo en una entrevista a EsRadio.
La proposta que governés la llista més votada la va fer seva recentment un candidat socialista, Carlos Martínez, que va intentar reptar Alfonso Fernández Mañueco durant la campanya de Castella i Lleó perquè governés la llista més votada. Mañueco, amb tot a favor, va defugir aquesta proposta, va guanyar les eleccions sense aconseguir la majoria absoluta i va formar govern amb Vox.