Feijóo s'encomana a Albiol: les claus de la batalla pel vot d'ordre a Catalunya

Vox no té representació a Badalona, la quarta ciutat més poblada de Catalunya: només va aconseguir un 1,35% dels vots a les eleccions municipals de 2023. El PP, en canvi, suma 18 regidors i governa amb majoria absoluta l'Ajuntament, després d'acumular un 55,73% dels sufragis en els últims comicis locals. Xavier García Albiol és l'alcalde en majúscules dels populars, un dic de contenció contra l'ascens de l'extrema dreta, perquè ocupa sense oposició l'espai polític de la dreta. I Albiol, confirmat com a cap de llista per Barcelona el 29-N, és la carta que s'ha tret de la màniga Alberto Núñez Feijóo per desplegar la batalla pel vot d'ordre a Catalunya a les eleccions generals. Una tria llaurada discretament pel mateix Albiol, que ha fet d'amfitrió en les últimes visites del president del PP a territori català, fent servir la seva condició d'alcalde per connectar Feijóo amb dirigents de la societat civil.

El candidat popular es juga part de l'èxit del seu assalt a la Moncloa a les circumscripcions catalanes. A Barcelona, però també a Girona i Lleida, on es va quedar a uns centenars de vots d'assolir dos escons més fa tres anys. Un feu, el català, tradicionalment socialista, per l'hegemonia del PSC a les generals, vencedor en els comicis del 2023, amb 19 escons, per només 6 del PP i 2 de Vox. El líder popular, que va triar diumenge Barcelona per encetar la precampanya, confia en Albiol i el seu manual polític de llei i ordre per evitar les fugues de vots a Vox i esgarrapar electors indecisos a Junts, que també batalla pel vot conservador després de mimetitzar el seu discurs amb el de patronals com Foment del Treball.

En els primers compassos de la cursa electoral, el líder popular ha posat el focus en la seguretat -lluita contra la delinqüència- i l'habitatge -combat contra les ocupacions-, al marge de la fiscalitat i d'emular Vox en la lluita contra la immersió lingüística. Ni rastre de l'amnistia, ara que el Tribunal Suprem enfila l'aplicació definitiva de l'amnistia, que permetrà el retorn de Carles Puigdemont després del 29N.

No es casualitat que, en el míting del cap de setmana, Feijóo encarregués a l'alcalde de Badalona que liderés una llei antiocupació quan s'enceti la legislatura. "Seràs el ponent de la llei, l'aprovarem amb tu", va afirmar el president del PP dirigint-se a Albiol, a qui va definir com un "polític peatonal" perquè coneix els problemes dels seus veïns. "Posaré veus als problemes reals que tenen els veïns de Barcelona i Catalunya", va afirmar el flamant candidat. Fins ara, la fórmula de l'alcalde de Badalona -basada en la presencialitat i l'acció a peu de carrer- ha funcionat a escala municipal, però s'ha de comprovar si dona resultats en la política estatal. Quan va fer el salt al Parlament -Albiol va ser candidat del PP a les eleccions catalanes del 2015-, no va aconseguir el mateix efecte arrossegador del vot conservador.

L'espai del "mig" de Junts i el "cinturó verd" de Vox

En el discurs antiocupacions en què volgudament esmerça esforços Feijóo, el PP ja ha topat amb Junts, que reivindica un missatge equivalent. De fet, aquest diumenge la candidata de Junts, Míriam Nogueras, va recordar als populars que el seu partit ja va registrar una llei que no es va aprovar pel "bloqueig" del bipartidisme espanyol. La proposició de llei de Junts, diferent del plantejament del PP, se centrava en facilitar els desallotjaments immediats -en menys de 48 hores- si no poden acreditar documentació de propietat o lloguer. És només un exemple de la batalla pel vot d'ordre a Catalunya, després que Nogueras presentés l'oferta electoral de Junts com l'opció del votant de centre. "Som els del mig. Els qui estem farts dels extrems", va afirmar en l'estrena de la precampanya.

La pugna en el front conservador serà dura. Vox fa temps que ha concentrat esforços en els barris populars, amb l'anomenada estratègia del "cinturó verd", per penetrar en zones metropolitanes controlades històricament per l'esquerra on el percentatge d'immigració és creixent i hi ha fet forat la frustració per les desigualtats, amb l'habitatge com a principal maldecap ciutadà. En la seva última visita a Catalunya, aquest setembre, Santiago Abascal va visitar Barcelona, Tarragona i Lleida per atiar el vot ultra.

Albiol és la carta de Génova per frenar Vox i disputar la partida a Junts, fins al punt que el PP s'ha saltat els seus propis estatuts per convertir-ho en candidat mentre exerceix d'alcalde, amb voluntat de presentar-se a la reelecció al maig. El règim d'incompatibilitats dels populars ho deixa clar en el seu article 12: la condició de diputat al Congrés o al Parlament Europeu "és incompatible amb l'exercici de càrrecs de president o secretari general insular, provincial o autonòmic del partit i amb els d'alcalde de municipis superiors a 20.000 habitants”. Badalona té més de 231.000 habitants. Feijóo s'encomana a Albiol en el camí per aspirar a la Moncloa.