La falta d'acord en habitatge condiciona fins a l'últim minut el decret de mesures estatals sobre la guerra

Falten poc més de 24 hores per a la celebració del Consell de Ministres extraordinari d'aquest divendres. En aquesta trobada el Govern de Pedro Sánchez aprovarà l'anomenat Pla de Resposta Integral davant la Guerra a l'Orient Mitjà. Serà el mateix líder de l'Executiu qui presenti davant els mitjans de comunicació les mesures en un context marcat per la pressió dels seus socis perquè aquestes siguin ambicioses. I especialment hi ha un punt en el qual s'estan trobant amb resistències per part dels socialistes i que està generant incertesa en les negociacions.

La inclusió de mesures sobre habitatge que alleugin la ciutadania és una de les principals peticions. No només de Sumar sinó d'altres grups com ERC, EH Bildu o Podem. El seu suport és necessari perquè la setmana vinent votin a favor del Decret Llei al Congrés. Però el fet que en l'equació també hi hagi d'entrar Junts complica l'assumpte. Tot això tenint en compte que a la Moncloa no tenen gaires esperances que el PP afavoreixi l'aprovació del paquet.

L'ala socialista ha allunyat o refredat la possibilitat que entre les mesures s'incloguin algunes peticions de l'esquerra respecte a lloguers. Tant en públic com en privat els arguments segons les fonts consultades són similars. Hi ha una part d'aritmètica parlamentària i una altra de naturalesa més tècnica.

Relacionat amb aquest tema

Europa resisteix a les amenaces de Trump perquè s'uneixi a la guerra contra l'Iran a l'estret d'Ormuz

Juan Antonio Sanz

"Amb Junts en temes d'habitatge cal caminar amb peus de plom", assenyalen fonts socialistes. El partit de Carles Puigdemont ja ha tombat, al costat de PP i Vox, mesures rellevants com la moratòria antidesnonaments inclosa en l'escut social. El PNB és un altre escull. El partit basc ha assegurat que incloure mesures que no tinguin a veure amb l'Iran de manera directa seria per al Govern "jugar a la ruleta russa".

El Govern és conscient d'això, pel diàleg mantingut amb tots els grups, i pretén que aquest divendres quan es presenti el Decret Llei ja compti amb garanties que tirarà endavant la setmana que ve al Congrés. Una derrota parlamentària en un pla d'aquest calat seria un cop pel qual no volen passar a la Moncloa. "Portarem un decret que conciti el major nombre de vots possible", asseguren les fonts consultades, que afegeixen que s'està buscant "un equilibri" entre les posicions polítiques més allunyades i que les negociacions s'allargaran fins als últims moments.

Més enllà d'això, al Govern estatal apunten que de moment no s'està produint una inflació provocada de manera directa pels atacs dels EUA i Israel a l'Iran. "No hi ha una relació en aquests moments", assenyalen. "No hi ha cap indicador que assenyali que ha pujat el preu de l'habitatge com a conseqüència directa de la guerra", afegeixen a la Moncloa.

El titular d'Economia, Carlos Cuerpo, va destacar precisament aquest dimarts després del Consell de Ministres que en les circumstàncies actuals les mesures "han d'adaptar-se a l'impacte". En aquest sentit, va apuntar al fet que de moment la situació és diferent a l'ocorregut quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, on els efectes en la inflació o en els preus del combustible van ser més visibles des del començament. Cuerpo va contestar d'aquesta manera en ser preguntat en diverses ocasions sobre si s'inclouran mesures sobre habitatge. En tot cas a la Moncloa apunten a la "flexibilitat" per poder incloure més endavant aquestes mesures si fossin necessàries. "Amb Ucraïna es van aprovar set paquets", recorden.

Relacionat amb aquest tema

Amman, un paradís enmig de l'infern: la capital jordana viu amb normalitat sota les alarmes antiaèries

María Inmaculada Balbás

Sánchez, per la seva banda, va fer aquest dimecres un discurs similar en la compareixença pública oferta després de reunir-se amb el president Ucrania Volodimir Zelenski. El líder de l'Executiu va posar el focus en la "transformació estructural del sistema energètic" i en mesures conjunturals. En aquest context a més s'ha refredat la que se suposava que era una imminent presentació en el Consell de Ministres dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El president del Govern va evitar respondre aquest dimecres sobre si compliria amb el termini del primer trimestre i va apuntar al fet que en aquests moments està centrat a gestionar "una de les majors crisis" que ha tingut des que està en Moncloa.

Fonts del Govern diuen que sí que es duran a terme "mesures fiscals" sense confirmar o desmentir la possibilitat de gravar les empreses petroleres.

Els arguments de l'esquerra

En canvi, els partits de l'esquerra alternativa estan posant tota la carn a la graella perquè s'aprovin mesures importants per pal·liar la crisi d'habitatge. Des de Sumar s'ha posat especial èmfasi en la pròrroga dels contractes de lloguer, que qualifiquen com "la mesura més important" que es pot prendre aquest divendres. Aquest assumpte es va incloure en el primer paquet de mesures aprovat el 2022 després de la invasió de Rússia a Ucraïna. Un Reial Decret Llei que posen com a referència entre els socis del PSOE.

"Per què es va incloure llavors i ara no?", es pregunten a l'espai. "Si puja el cost de la vida i segueixen pujant lloguers la desprotecció és més gran", argumenten fonts de l'espai. "És l'oportunitat política perfecta per fer-ho", assenyalen altres veus de Sumar. Recorden a més que tant Junts com PNB ja van votar en el seu moment a favor de la pròrroga de lloguers en el citat Decret de 2022.

En paral·lel, fonts de l'espai ressalten que és el PSOE qui s'està quedant sol amb aquesta posició. Altres grups necessaris per a l'aprovació han mostrat les seves peticions de manera similar. EH Bildu considera necessària aquesta pròrroga, a part de recuperar l'impost a les energètiques, topar el preu de productes bàsics, ajudar a la indústria electrointensiva o recuperar el bo social elèctric. D'extrema necessitat per a milions de persones", va destacar aquest dimecres el diputat Oskar Matute.

A ERC es comparteix també la mesura sobre lloguers i a més pretén congelar al 0% l'actualització de l'Índex de Referència per a l'Actualització d'Arrendaments d'Habitatge (IRAV) o també la recuperació de l'impost extraordinari a les empreses energètiques. Compromís, Podem o BNG també s'han mostrat partidaris de la citada pròrroga.

No només en l'àmbit polític es reclama aquesta mesura. El sindicat CCOO, a través del seu secretari general Unai Sordo, també ho exigeix. "Cal garantir que les renovacions dels lloguers no porten aparellat un increment de costos per a les famílies", advocant per "una congelació o un topall. És absolutament necessari dins d'una política més àmplia d'habitatge", va dir aquest dimarts el líder sindical.

Organitzacions socials com Amnistia Internacional a Espanya han advertit que "la guerra no només amenaça els preus de la gasolina o els aliments, els seus efectes es notaran també en el dret a l'habitatge, pel previsible impacte de la inflació en uns preus ja desorbitats". Per això, Amnistia ha demanat la "protecció dels qui lloguen davant la finalització dels seus contractes o l'actualització anual de la renda".

Des del Sindicato de Llogateres assenyalen que els conflictes bèl·lics en zones energèticament estratègiques, com l'actual a l'Iran, "suposen un moviment que desencadena una major tensió en els lloguers de les ciutats i l'entrada a Espanya, com a país segur dins de la UE, de capitals estrangers refugiant les seves inversions en el sector immobiliari". Per a aquesta organització aquest fet suposa "una tempesta perfecta per a l'acaparament d'immobles per part dels fons voltor".

"Seria incomprensible no incorporar les mesures de limitar el preu dels lloguers o la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer, que sí que es van prendre durant la guerra d'Ucraïna, i que no s'activin de la mateixa manera en aquest conflicte", afegeixen.

D'altra banda, a Sumar esgrimeixen també un informe d'Intermón-Oxfam titulat L'habitatge: fonament de desigualtats i que va ser publicat aquesta mateixa setmana. En ell s'assenyala que el 85% de les persones llogateres es troben en una situació de sobreesforç econòmic. "En un context de pujades de lloguer que van des del 25% al 70% en alguns territoris, al qual se suma un evident encariment del cost de vida derivat de l'augment dels preus del petroli té un impacte extraordinari en aquestes economies familiars que ja van al límit. Les llogateres ja necessitaven suport per part de les institucions abans de la guerra de l'Iran, però la situació derivada del conflicte fa que aquesta intervenció sigui més urgent que mai”, apunten fonts de Sumar.

En aquest context, segons diverses fonts consultades, s'està estudiant la possibilitat de topar al 2% l'actualització dels lloguers. "No és suficient", assenyalen fonts de Sumar. "No ens està resultant gens fàcil que el PSOE accepti mesures d'habitatge. En això estem", afegeixen des de l'espai. En Podem, per la seva banda, les fonts consultades no tenen molta expectativa que s'incloguin mesures de calat en habitatge però consideren que els socialistes deurien almenys "fer algun gest" en aquest sentit.