L'esquerra alternativa catalana a les generals: de rol residual fins el 2004 a tocar sostre en el cicle del 15-M i el Procés

Les eleccions generals a Catalunya han tingut en el PSC el seu habitual guanyador, però alhora també ha estat una constant que el conjunt de l'esquerra alternativa hi obtingui uns resultats sensiblement millors que a la resta de l'Estat. De fet, els darrers anys la fortalesa d'aquest espai polític ha estat decisiva per a la formació dels governs de Pedro Sánchez. El proper 29 de novembre els catalans que vulguin triar una opció a l'esquerra del Partit Socialista podran optar bàsicament entre ERC i els Comuns – Front Ampli, després que la CUP declinés concórrer als comicis.

Precisament captar la porció més significativa possible d'antics votants de la CUP és un objectiu compartit per republicans i Comuns, per tal de millorar les seves expectatives a les urnes. Des del 2015, entre les tres formacions han aglutinat sempre un mínim del 30% dels vots catalans al Congrés i 14 diputats, i un màxim del 43% de sufragis i 22 representants, gairebé la meitat dels 48 que el territori envia a la Cambra Baixa. Un pes conjunt molt significatiu, que supera amb escreix el que s'havia donat a totes les generals prèvies celebrades des del 1977, amb llargues dècades amb un rol molt residual tant d'ERC com de l'antiga ICV-EUiA, i amb una CUP que encara no s'havia consolidat com a formació.

Què apunta el CEO?

En l'espai de les esquerres, un dels grans dubtes del 29-N a Catalunya és què succeirà amb l'electorat de la CUP. El 23 de juliol del 2023, unes 100.000 persones van votar els anticapitalistes, que no van obtenir representació al Congrés, molt per sota dels gairebé 250.000 sufragis assolits el novembre del 2019, que li van suposar dos diputats a la CUP. Fa unes setmanes, les bases de la formació van avalar de manera clara la decisió de la direcció de no participar al 29-N.

El treball de camp del darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va realitzar-se abans que es conegués la decisió cupaire. Amb tot, entre les persones que es declaren simpatitzants de la formació, ja hi ha una part significativa, el 13,6%, que assegura que votaria ERC a les generals, mentre que un 4,5% optaria pels Comuns i el mateix percentatge per Podem, que encara no havia anunciat la seva aliança amb ERC a Catalunya. Gairebé el 60%, però, va respondre que votaria la CUP, abans de saber que no s'hi presentaria, per tant, aquest votant més fidel és el que ara està en disputa i parlem d'una bossa de desenes de milers d'electors.

El Baròmetre dona algunes pistes sobre les seves preferències. En el cas d'eleccions al Parlament, la CUP manté una fidelitat alta respecte als comicis del 2024, però la seva principal fuita de vot (7%) és cap a ERC. I els republicans també són, amb diferència, la segona opció preferida dels votants de la CUP , amb un 43% de respostes, gairebé el doble que els Comuns (22%). Per sota s'hi troba el 16% que afirma no tenir-ne "cap" i el 10% que contesta Junts.

Tot plegat, per tant, situa ERC com a formació a priori amb més opcions de captar una part significativa dels votants de la CUP el 29-N, un fet reforçat per l'aliança amb Podem. L'enquesta de l'organisme públic, a més, dona a ERC unes perspectives electorals molt millors que les dels Comuns, ja que si la candidatura liderada per Gabriel Rufián podria enfilar-se dels set diputats actuals a entre 10 i 11, la que encapçala Ada Colau cauria dels set a entre dos i tres. El CIS projecte per als republicans una forquilla d'entre 10 i 15 escons, mentre que coincideix amb el CEO pel que fa als Comuns. De fet, cap dels sondejos publicats fins ara dona a Comuns - Front Ampli perspectives d'igualar o millorar els resultats del 2023.

Com ha evolucionat el suport de l'esquerra alternativa?

Tot i el retrocés experimentat en els comicis generals del 2023, el suport rebut pel conjunt de partits de l'esquerra alternativa catalana en les eleccions espanyoles celebrades des del 2015 és el més alt des de la recuperació de la democràcia el 1977. En les dues primeres cites amb les urnes d'aquest tipus -les de 1977 i 1979- van recollir més del 20% del sufragis, gràcies a la fortalesa del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el principal referent de l'oposició antifranquista. L'històric partit comunista va aconseguir vuit diputats al Congrés tant el 1977 com el 1979 i el 18,3% i el 17,4% dels vots, respectivament, guarisme al que cal afegir els dos escons obtinguts per ERC el 1977 -quan va haver de presentar-se sota el nom d'Esquerra de Catalunya- i un altre sumat el 1979.

A partir d'aquí va arrencar una travessa pel desert dels partits d'esquerres a Catalunya que s'allargaria ben bé dues dècades. El 1982 el PSUC va enfonsar-se davant el tsunami d'un PSC que s'enfilaria fins al 25 diputats i contribuiria a la primera majoria absoluta del PSOE de Felipe González. Els comunistes catalans van passar de vuit a només un diputat a la cambra baixa, amb tot just el 4,6% de paperetes, un resultat gairebé calcat al d'ERC, també amb un diputat i el 4% de vots. Els republicans no obtindrien representació al Congrés ni el 1986, ni el 1989, mentre que el PSUC i la seva successora Iniciativa per Catalunya en van sumar un en la primera cita i tres en la segona. El 1986, de fet, l'esquerra alternativa va tocar fons, amb un únic diputat del PSUC i un total de tot just el 6,6% dels sufragis.

En els tres següents comicis -1993, 1996 i 2000-, ERC obtindria un diputat en cada cas, movent-se amb un suport d'entre el 4,2% i el 5,6% dels votants, mentre que ICV aniria a la baixa, amb tres escons el 1993 -les darreres generals guanyades pel PSOE de Felipe González-, dos el 1996 i només un el 2000. Les de 1996 i del 2000 van ser les dues primeres eleccions estatals guanyades pel PP, que aleshores encapçalava José María Aznar.

A partir del 2004, els resultats de l'esquerra alternativa van a l'alça i amb l'única excepció del 2008 sempre superaran els sis diputats i el 15% de vots. Així, els deu escons que van sumar entre ICV-EUiA (2) i ERC (8) el 2004 van ser claus per facilitar la investidura del socialista José Luis Rodríguez Zapatero com a president espanyol. El 2008, ambdues formacions van retrocedir -tres escons per a Esquerra, només un per a ICV-, però Zapatero va aconseguir la reelecció gràcies a la millora del suport del PSOE, amb un PSC que va arrasar a Catalunya amb 25 diputats.

En plena crisi econòmica i financera i amb les xifres de l'atur disparades, els comicis del 2011 donarien la majoria absoluta al PP de Mariano Rajoy. A Catalunya, per primera vegada el PSC no guanyaria les generals -ho faria CiU- i ERC i ICV gairebé calcarien els resultats: tres diputats per a cada un i el 7,1% i el 8,1% dels vots, respectivament. A partir d'aquí, però, els seus suports s'enfilarien fins a nivells inèdits, en plena eclosió del que s'ha conegut com a cicle polític del Procés i el 15-M.

Els Comuns s'imposarien a les generals de desembre del 2015 i a la repetició de juny del 2016, amb ERC com a segona força en ambdues cites. En la primera, sumarien un total de 21 diputats (12 Comuns i nou els republicans) i el 40,7% dels vots -el 24,7% i el 16%-, mentre que a la segona calcarien el nombre d'escons, però s'enfilarien fins el 42,7% dels sufragis, sobretot gràcies a la millora d'ERC, que escalaria fins el 18,2% dels vots. Amb tot, els bons resultats de l'esquerra alternativa no va impedir la continuïtat de Mariano Rajoy i el PP al capdavant del Govern estatal. En les dues generals que van fer-se el 2019 -als mesos d'abril i novembre- la suma assoliria el sostre de 22 diputats, amb ERC com a guanyadora i els Comuns com a tercera opció més votada. 20 d'aquells parlamentaris serien decisius per a la investidura de Pedro Sánchez després dels comicis de novembre d'aquell any.

En la segona de les cites, hi hauria l'estrena de la CUP, que va aconseguir dos escons i el 6,4% dels vots, mentre que ERC va enfilar-se fins els 13 -a l'abril havia arribat als 15- i els Comuns van quedar-se amb set. Cal recordar, però, que la CUP no va votar a favor de la investidura de Sánchez. Entre els tres partits van sumar el 43,1% dels vots emesos a Catalunya, un sostre històric a les generals, xifra que cauria en 13 punts el 2023, quan la CUP quedaria fora de la cambra, els Comuns mantindrien els set representants i Esquerra s'enfonsaria de 13 a set. Veurem que succeeix el 29-N.