De les plantades d'Aznar i Rajoy al veto de Feijóo a TVE: així és la història dels debats electorals
Durant la campanya electoral del 2023, el líder del PP només va participar en un debat i va deixar la cadira buida en el que va organitzar RTVE
'Público' repassa els principals debats electorals emesos per televisió durant les darreres dècades
Madrid--Actualitzat a
Aquest dijous a partir de les 21.00 hores se celebra el debat electoral 'cara a cara' entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. L'organitza l'Acadèmia de la Televisió i el seu senyal s'ofereix en obert per a totes les cadenes que vulguin emetre'l. A aquesta cita s'arriba després d'una sèrie de negociacions, acusacions i vetos creuats entre el PP i el PSOE.
La setmana vinent, el dijous 26, se celebrarà un altre debat amb la mateixa producció. En aquest cas serà a quatre amb la presència dels líders de Vox i Front Ampli, Santiago Abascal i Ada Colau. Abans, el dilluns 23, RTVE organitza un altre debat amb els portaveus del PP, PSOE, Vox, Front Ampli, ERC, EH-Bildu, PNV i Junts.
Aquests tres seran els principals debats electorals d'aquesta campanya encara que n'hi hagut uns altres més secundaris en mitjans com La Sexta com l'emès la passada setmana amb presència de portaveus dels partits com Juan Bravo (PP), Carlos Cuerpo (PSOE), José María Figaredo Figaredo (Vox) i Pablo Bustinduy (Front Ampli).
Els populars van vetar expressament la presència de Feijóo a RTVE en els debats i proposaven un cara a Mediaset i un altre debat a quatre a Atresmedia. Els socialistes van acceptar el primer però insistien que l'altre debat fos en l'ens públic i així repetir l'esquema de 2023. Davant la falta d'acords, el PSOE va posar damunt de la taula que fos l'Acadèmia de la Televisió qui organitzés les trobades.
2023, l'absència de Feijóo
En l'última campanya electoral, fa poc més de tres anys, Feijóo només va participar en un debat, el 10 de juliol en un 'cara a cara' amb Sánchez a Atresmedia. Però va rebutjar, en un moviment gairebé inèdit en democràcia, participar en RTVE el dia 19 de juliol. Només van assistir el líder socialista, la candidata de Sumar Yolanda Díaz i el líder de Vox Santiago Abascal. La cadira del PP es va quedar buida. També RTVE va emetre un debat a set entre els portaveus parlamentaris de PSOE, PP, Vox, Sumar, ERC, PNV i EH Bildu. Junts es va quedar fora perquè en aquells moments no tenia grup propi al Congrés, cosa que sí que passa actualment.
2019, sense 'cara a cara'
Durant les dues campanyes electorals de 2019, ja amb Sánchez al Govern, el líder dels socialistes va participar en tres debats. A l'abril va fer dos debats a quatre, a RTVE i a Atresmedia, al costat del llavors líder del PP, Pablo Casado, Pablo Iglesias (Podem) i Albert Rivera (Ciutadans). A més la televisió pública en va emetre un altre a sis amb María Jesús Montero (PSOE), Cayetana Álvarez de Toledo (PP), Irene Montero (Unides Podem), Inés Arrimadas (Ciutadans), Gabriel Rufián (ERC) i Aitor Esteban (PNB). La Sexta en va emetre un altre amb sis portaveus dels partits.
Al novembre, Sánchez en va fer només un, a cinc, al qual es va sumar Santiago Abascal. Va ser organitzat per l'Acadèmia de la Televisió i RTVE va obrir l'emissió a totes les cadenes. El va emetre llavors el grup Atresmedia però no Mediaset. A part RTVE va repetir el format d'abril però incloent a Vox. La Sexta va fer dos debats més, a vuit amb l'extrema dreta també inclosa i un d'específic amb dones: María Jesús Montero (PSOE), Ana Pastor (PP), Inés Arrimadas (Cs), Irene Montero (UP) i Rocío Monasterio (Vox).
Les plantades de Rajoy el 2015 i Feijóo a Galícia
"Al llarg de la nostra història democràtica, els debats electorals sempre s'han celebrat quan ha governat el PSOE i únicament s'han obstaculitzat o impedit quan el Partit Popular ha estat al Govern. Debatre no és una concessió partidista, és una obligació democràtica amb els ciutadans", van afirmar fa unes setmanes fonts de la direcció socialista a Ferraz.
Mariano Rajoy, mentre era president del Govern, només va participar en dos debats durant les dues campanyes electorals en què va concórrer des de la Moncloa. Un va ser el 2015, un cara a cara amb Sánchez emès a totes les cadenes i organitzat també per l'Acadèmia de la Televisió. Aquell any va rebutjar participar en un debat a quatre organitzat per Atresmedia al costat de Sánchez, Iglesias i Rivera. El va substituir l'aleshores vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. A banda, en aquella campanya RTVE va organitzar un debat a nou amb Pablo Casado (PP), Antonio Hernando (PSOE), Íñigo Errejón (Podem), Marta Rivera (Cs), Alberto Garzón (IU), Andrés Herzog (UPyD), Aitor Esteban (PNB), Montse Surroca (Unió) i Miquel Puig (Democràcia i Llibertat).
En la campanya del 2016 sí que va debatre amb Sánchez, Iglesias i Rivera en un debat multicanal. Aquell any Antena 3 també va emetre un debat amb quatre dones: Andrea Levy (PP), Margarita Robles (PSOE), Carolina Bescansa (Units Podem) i Inés Arrimadas (Ciutadans). La Sexta en va organitzar un d'econòmic amb Luis de Guindos (PP), Jordi Sevilla (PSOE), Alberto Garzón (Units Podem) i Luis Garicano (Ciutadans). Finalment, RTVE va organitzar un debat a set amb Pablo Casado (PP), Isabel Rodríguez (PSOE), Íñigo Errejón (Units Podem), Juan Carlos Girauta (Cs), Gabriel Rufián (ERC), Carles Campuzano (CDC) i Aitor Esteban (PNB).
D'altra banda, mentre Feijóo era president de la Xunta de Galícia, va participar en diversos debats electorals emesos per la TVG, l'ens públic gallec. Dos van ser cara a cara, el 2012, davant dels candidats del PSOE i el BNG, Pachi Vázquez i Francisco Jorquera. El 2015 es va ampliar a un debat a cinc amb els candidats d'En Marea i Cs. I el 2020 s'hi van afegir dos partits més: Vox i Marea Galeguista. No obstant això, el 2009, en les primeres eleccions a les quals es va presentar, va rebutjar participar en un debat a tres amb Emilio Pérez Touriño (PSdeG) i Anxo Quintana (BNG). Exigia dos cara a cara per separat i, finalment, no hi va haver cap debat.
Els debats del 2011 i el 2008
La campanya electoral del 2011, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president sortint, va deixar dos debats estatals. D'una banda, un de multicanal organitzat per l'Acadèmia de la Televisió. Va ser un cara a cara entre Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. L'altre el va organitzar RTVE entre cinc forces polítiques: Alberto Ruiz-Gallardón (PP), Ramón Jáuregui (PSOE), Gaspar Llamazares (IU, en representació del grup ERC-IU-ICV), Pere Macias (CiU) i Josu Erkoreka (PNB).
El 2008, amb Zapatero a la Moncloa, es van celebrar almenys cinc debats electorals. Dos van ser cara a cara entre el president socialista i Rajoy, tots dos organitzats per l'Acadèmia de la Televisió i amb dos moderadors diferents: Manuel Campo Vidal i Olga Viza. D'altra banda, Antena 3 va organitzar un cara a cara de caràcter econòmic entre Pedro Solbes (PSOE) i Manuel Pizarro (PP). RTVE també va emetre dos debats a set addicionals.
Aznar, sense debats com a president
Si mirem encara més enrere, destaca la nul·la participació de José María Aznar en debats electorals mentre va exercir com a president del Govern. L'any 2000 va rebutjar fer-ne un amb Joaquín Almunia, aleshores candidat del PSOE. No hi va haver cap debat electoral televisat aquell any. Tampoc no n'hi va haver el 2004, la campanya que va portar Zapatero a la Moncloa.
El 1996, encara amb Aznar com a líder de l'oposició, tampoc no va voler participar en un debat amb Felipe González perquè hi volia incloure Julio Anguita. El debat a tres no es va celebrar. Però sí que es va emetre a Antena 3 un debat econòmic a tres entre José Borrell (PSOE), Rodrigo Rato (PP) i Francisco Frutos (IU). A banda, La 2 de TVE va organitzar cinc debats temàtics multipartidistes amb representants del PSOE, el PP, IU, CiU, el PNB i Coalició Canària.
Sí que es van fer dos cara a cara entre González i Aznar durant la campanya del 1993, a Antena 3 i Telecinco, que van constituir la primera experiència en aquest format. Aquell any, a més, es va produir un boom de debats arran de la irrupció de les televisions privades. Se'n van emetre fins a nou més de temàtics entre dirigents del PSOE i el PP, com José Luis Corcuera (PSOE) i Alberto Ruiz-Gallardón (PP), o Carlos Solchaga (PSOE) i Rodrigo Rato (PP). IU, CDS i PNB també van tenir presència en algunes d'aquestes emissions.
El 1989 no hi va haver debats entre González i Aznar i només se'n registren dues emissions, totes dues a TV3. Els participants van ser, primer, Narcís Serra (PSOE) i Miquel Roca (CiU) i, després, el mateix Serra i Jorge Fernández Díaz (PP).
El 1986 va ser TVE qui va emetre quatre debats electorals. Dos van ser cara a cara entre pesos pesants de segona fila: José María Maravall (PSOE) i Jorge Verstrynge (Coalició Popular), d'una banda, i Fernando Ledesma (PSOE) i Óscar Alzaga (Coalició Popular), de l'altra. També hi va haver un debat a tres entre Carlos Solchaga (PSOE), Nicolás Sartorius (IU) i Manuel Ariza (Unitat Comunista), i un a quatre entre Alfonso Guerra (PSOE), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (Coalició Popular), Federico Carlos Sainz de Robles (PRD) i José María Castedo (CDS).
Finalment, en les eleccions del 1982, RTVE va emetre dos debats al seu programa La Clave. Un amb representants de partits sense presència parlamentària i un altre amb Landelino Lavilla (UCD), Alfonso Guerra (PSOE), Santiago Carrillo (PCE), Manuel Fraga (AP), Miquel Roca (CiU), Xabier Arzalluz (PNB), Agustín Rodríguez Sahagún (CDS) i Luis Uruñuela (PSA). Durant les campanyes electorals del 1979 i el 1977 no es van emetre debats televisius.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.