ERC es refugia en l'expectativa de bons resultats el 29-N per maquillar la convivència forçada entre Junqueras i Rufián

"Si al final continuo, us prometo un grup i un partit que us defensi. Que us defensi, que no miri al terra ni al sostre quan us ataquin. Que us defensi, amb orgull, amb ràbia, amb autoestima". En el tram final del míting de diumenge a Badalona, Gabriel Rufián va verbalitzar un tabú: la durada del seu recorregut a ERC. Un interrogant sobre el futur situat amb calçador davant d'Oriol Junqueras, que l'escoltava des de primera fila. La frase no va passar desapercebuda i sintetitza un xiuxiueig que està agafant volada al partit en una campanya atípica, pels bons resultats que es preveuen el 29-N i, alhora, per la distància entre el candidat republicà i la direcció del partit.

La data de caducitat de Rufián a ERC es va exhibir en públic a Badalona. Minuts abans, el president del partit li havia recordat que les sigles que defensa "sempre" han frenat l'extrema dreta, per reivindicar la formació davant els anhels truncats del seu home a Madrid d'un front ampli de les esquerres. Una invectiva acompanyada de la definició de Rufián com a "amic". Ni la referència ni l'abraçada que van escenificar tots dos va volatilitzar els missatges creuats que es van dispensar en els discursos. En el primer míting que compartien a les portes de la campanya va emergir de forma crítpica una disputa que ha durat mesos, i que es va saldar amb una treva amb la composició de la llista del 29-N i l'acord de col·laboració amb Podem.

Junqueras tenia coses a dir diumenge, al marge de les crítiques a PSC, Junts i Comuns. En l'estrena del tàndem de Rufián amb Irene Montero a Nou Barris el 24 d'octubre, va aguantar amb cara de circumstàncies els retrets a la direcció d'ERC del portaveu al Congrés -molest amb els recels de l'executiva a la seva voluntat d'unir les esquerres sobiranistes i espanyoles- i li pertocava falcar la posició de la formació. Per això Junqueras va hissar la bandera d'ERC. "Volem guanyar sense fer sopa de lletres, no venim a barrejar partits polítics d'aquí i d'allà, venim a guanyar per representar la gent", va dir, en una referència inequívoca als plans fallits de Rufián. "És aquesta la coalició que volem construir, amb el nostre país i la nostra societat", va repetir el líder del partit per contraposar la marca republicana al front ampli que no ha reeixit.

Rufián no es va arrugar. Va tornar a citar Lluís Companys i Francesc Macià, també a Salvador Seguí, per recordar la implicació històrica d'ERC amb les esquerres de l'Estat. Un mimetisme amb altres propostes polítiques de matriu estatal que va fer que utilitzés la mateixa frase que va servir Ada Colau dissabte a Barcelona -en la presentació de Front Ampli a Catalunya- per definir l'aposta fiscal en habitatge: "fregir a impostos" els rics. I, per descomptat, va tornar a reivindicar un partit desacomplexat davant de Junts, l'adversari a qui destina més verí en cada dard. Fins al punt de lamentar que ERC "mirés al terra" quan tocava reivindicar els indults que també van permetre als dirigents de Junts sortir de la presó.

Junqueras ja pensa en el 2028

El de Badalona va ser el primer acte electoral que compartien a l'escenari el president i el candidat d'ERC. El primer dels set mítings en què coincidiran tots dos en la cursa electoral de les generals, que Rufián salpebrarà amb aparicions a València i les Balears al costat de Montero, després de fer acte de presència dissabte passat a Madrid amb la candidata de Podem.

En públic s'ha començat a evidenciar la fredor entre el líder d'ERC i la seva veu al Congrés. Un malestar sense ruptura que és motiu de comentari al partit. "Ens renya", expliquen fonts de la direcció a Públic. Veus de la cúpula i del grup parlamentari posen d'exemple el míting de Nou Barris -en què Rufián va ser especialment aspre amb el partit- o les presentacions del seu llibre a Barcelona i Madrid. En l'acte a la capital catalana per promocionar Com guanyar els fatxes (New Books, Abacus), va afirmar que li "agradaria" ser president de la Generalitat després de Junqueras, la gran aspiració del líder d'ERC. I, a la capital espanyola, va recordar al partit que no "cuiden" a qui "es trenca la cara" per les sigles i té poder per transmetre el missatge republicà.

Junqueras necessita un Rufián convertit en estrella política del moment a l'Estat per treure un bon resultat el 29-N. De fet, situa els resultats de les generals a Catalunya com un "punt d'inflexió" per al partit per recuperar la preeminència enfront el PSC, després de quatre davallades electorals consecutives des de les municipals de 2023. Aquest dilluns, en una roda de premsa a la seu d'ERC, expressava que els comicis de finals de novembre iniciran un "gran cicle" de recuperació que pretén que porti els republicans al Govern, amb ell com a candidat a la presidència de la Generalitat nou anys després dels fets de 2017, ara que ja té l'amnistia a la butxaca. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) atorga a ERC entre 10 i 11 escons, un creixement ostensible respecte els set actuals. Un bon paisatge per pensar en un trajecte a l'alça fins a les eleccions catalanes de 2028, amb l'estadi intemig de les municipals de 2027.

El president del partit sabia que, sense Rufián en aquesta campanya, totes les alternatives eren lesives i el missatge de la recuperació d'ERC podia quedar tocat. No es podia permetre una crisi i aventurar-se a un mal resultat. Va cedir davant el portaveu al Congrés per firmar l'acord amb Podem -que també li permetia desgastar la posició de Colau i els Comuns a les generals-, però li va posar condicions. Va limitar el seu poder amb la tria d'afins a les primeres posicions de la llista: Mireia Ingla, exalcaldessa de Sant Cugat, com a número 2; Jordi Albert, portaveu adjunt al Parlament, com a número 3; i Norma Pujol, integrant de la direcció, com a candidata per Tarragona. "A ells els tocarà controlar-lo", exposen fonts parlamentàries coneixedores de la realitat del partit al Congrés. Però Rufián és un vers lliure i ja diu en públic el que es murmura en privat. Fins quan s'aixoplugarà sota el paraigua d'ERC? De moment, conivència forçada en campanya.