ERC fixarà la política d'aliances electorals al Consell Nacional amb un debat que deixa el futur polític de Rufián en l'aire

La proposta de Gabriel Rufián per impulsar una coalició d'esquerres plurinacional a nivell estatal, de cara a les eleccions generals, està comportant un impacte monumental en la política espanyola en general i en el món de les esquerres en particular. Però paradoxalment, el propi partit del promotor de la idea, Esquerra Republicana, ha intentat fins ara mantenir-se al marge de l'immens focus mediàtic i polític que ha generat el projecte impulsat pel seu cap de files al Congrés. 

Des d'Esquerra s'han limitat a rebutjar el plantejament i acotar el front d'esquerres a una iniciativa particular de Rufián. Però el darrer acte anunciat pel 9 d'abril, en què el dirigent republicà participarà al costat de la dirigent de Podem, Irene Montero, i l'exdirigent dels Comuns, Xavier Domènech, ha portat a l'Executiva d'ERC a prendre la iniciativa i deixar clara una posició que doni una sortida al xoc constant entre el seu portaveu a Madrid i la direcció dels republicans.

Segons expliquen fonts de la direcció d'ERC del més alt nivell, els republicans insten a Rufián a sotmetre la seva proposta de coalició electoral amb les esquerres de l'Estat per a les generals als "òrgans de decisió del partit", que "és on s'ha de definir i fixar la política d'aliances electorals". I d'aquesta manera tancar la qüestió per evitar la controvèrsia constant. Un debat que obligaria Rufián a convèncer les bases del seu partit de les bondats de la proposta del front d'esquerres plurinacionals, però que a la vegada deixa el seu futur polític en l'aire, en cas de què el projecte sortís derrotat.

 Les coalicions les decideix el Consell Nacional  

Sobre quin és l'òrgan del partit que assumiria el debat i prendria la decisió, aquestes mateixes fonts de la direcció apunten al Consell Nacional. "És el màxim òrgan de representació de la militància del partit entre congressos", apunten. L'objectiu és que "si algú vol que ERC formuli una coalició" ho presenti "allà on toca" i "la militància dictamini sobre les aliances electorals d'ERC o si el partit ha de concórrer en solitari", més enllà de les eleccions europees on ja està establerta una coalició amb partits com EH Bildu, BNG i Més per Mallorca. Una decisió en què Rufián se la jugaria, ja que en cas d'un revés el forçaria a acatar la decisió i a renunciar a la coalició que planteja, o en el seu cas a abandonar el partit si volgués continuar amb el projecte de liderar les esquerres estatals.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ho deixa clar: "Respecto totes les opinions personals, però el meu compromís és que Esquerra Republicana es presentarà amb les seves sigles a tot arreu. I Esquerra Republicana pren les seves decisions respectant la voluntat de la seva militància i respectant el que marquen els seus òrgans, especialment el principal entre congressos que és el Consell Nacional". "I estic segur que ningú qüestionarà això", en una clara al·lusió a Rufián.

 Junqueras: ERC pren les seves decisions respectant la voluntat de la seva militància i el que marquen els seus òrgans, i estic segur que ningú qüestionarà això  

 Els motius de fons del rebuig de Junqueras  

Junqueras justifica el seu rebuig al front d'esquerres per diversos motius. En primer lloc perquè "ERC és un partit d'esquerres, republicà i independentista català, que sempre s'ha presentat amb les seves sigles que acaben de complir 95 anys d'història, i és el millor instrument per aturar electoralment a la ultradreta a Catalunya". Ho ratificava en una entrevista a Públic, la secretària general, Elisenda Alamany: "Podem compartir molts debats, però nosaltres no hem vingut a fer la feina a les esquerres espanyoles".

Però el president d'ERC també apunta un tema estratègic, ja que considera que "els fronts són reductius". En el sentit que, per a Junqueras, una coalició d'esquerres radicalitza determinats posicionaments i redueix la possibilitat de captar, a més dels votants d'esquerres, adhesions de gent que pot estar situada ideològicament entre la socialdemocràcia i l'antiga democràcia cristiana d'adscripció catalana i independentista, i que pot veure una bona opció en el republicanisme no dogmàtic que, assegura, representa Esquerra. Especialment si es veuen distanciats de la dreta catalana per la radicalització que experimenta Junts, pressionats per l'ascens d'Aliança Catalana.

 Es manté l'aval a què sigui el cap de llista d'ERC  

Amb tot, des de la direcció del partit, tant Junqueras com Alamany, avalen l'opció de què Rufián sigui el cap de llista a les generals per ERC, encara que finalment s'imposi el criteri de la direcció de concórrer en solitari. I eviten comentar el que pugui fer Rufián en un futur pròxim si la seva proposta no tira endavant. "Gabriel Rufián és un gran valor per a ERC i és el millor candidat que ERC pot tenir per a les generals. Mentre ell no digui el contrari aquesta és la nostra aposta, que haurà de ser ratificada per la militància en primàries, com és preceptiu, en el seu moment", asseguren.

Això sí, les fonts de la direcció consultades demanen "lleialtat de tothom amb les decisions internes que prengui el partit en el òrgans que pertoca, la militància és sobirana i cap dirigent està per sobre d'ella", remarquen. Una manera de dir que, en cas que es decideixi que ERC concorri en solitari, exigiran a Rufián que -com a dirigent del partit- abandoni la promoció d'aquest projecte per afrontar el lideratge de la candidatura d'Esquerra tal i com es dictamini. "Més enllà del que cadascú defensi personalment de forma legítima, un dirigent del partit es deu a les decisions col·lectives que es prenguin", afirmen des de la direcció. El que descarten d'entrada, de forma contundent, aquestes mateixes fonts, és que el procés acabi amb l'expulsió de Rufián del partit.

Puja d'intensitat el malestar a l'Executiva  

Hores d'ara no hi ha previst com es podria articular el debat al Consell Nacional sobre la proposta de Rufián, però tot apunta que Oriol Junqueras aposta per mirar de tancar la qüestió el més aviat possible. Ja que totes les fonts de la direcció consultades coincideixen en què la constant insistència en els mitjans d'una proposta impulsada per un destacat dirigent, però sense l'aval del partit, provoca "una important distorsió i desestabilització", asseguren. Aquestes mateixes fonts es mostren convençudes que dins del partit hi ha una majoria contrària al front d'esquerres.

De fet, quant als suports, a l'Executiva d'ERC hi ha una gran majoria contrària a la proposta de Rufián. I el malestar s'ha intensificat en molts graus després de l'anunci de l'acte a Barcelona amb Irene Montero. La paraula "preocupació" per la "deriva" que atribueixen a Rufián és un denominador comú en totes les fonts consultades, i una destacada dirigent apunta a què "viu desconnectat de Catalunya". I és que entre els detractors de la proposta de front d'esquerres estatals de Rufián hi ha la convicció que "està desgastant la bona recuperació que el partit ha experimentat en l'últim any després d'una forta desfeta". I asseguren que "no se n'adona que el que diu a Madrid impacta negativament en els nostre electorat a Catalunya".

 Tardà, el principal valedor de Rufián  

Òbviament, els defensors de la proposta -que té en l'exportaveu al Congrés Joan Tardà, i el seu sector Àgora Republicana, com a màxims avaladors- difereixen d'aquesta anàlisi i consideren que la proposta de front d'esquerres és "un instrument imprescindible" per fer front al creixement de la ultradreta. Sobre el posicionament dels òrgans de decisió respecte a la política de coalicions, els favorables a la proposta de Rufián es mostren convençuts que el front d'esquerres pot guanyar. "Nosaltres fa temps que treballem perquè aquest debat es faci dins d'Esquerra", assegura Tardà en conversa amb Públic. Tot i que alguns partidaris del seu sector consideren que "una decisió estratègica d'aquest calat l'hauria de prendre el conjunt de la militància en una consulta".

Tot i que Tardà planteja una variant catalana del front d'esquerres de Rufián, en què concorrin en aliança ERC, Comuns, la CUP i altres actors polítics com Comunistes, l'exdiputat al Congrés s'ha erigit com un dels màxims avaladors de l'actual portaveu al Congrés. "El que està fent Rufián és molt valent i molt important", assegura Tardà. I l'insta a "persistir" i "no afluixar" fins i tot assumint el "foc amic", en referència a les crítiques que pot tenir la proposta per part de dirigents d'Esquerra.

Tardà es mostra convençut que si Rufián "posa mil estudiants –s'estudia la possibilitat que l'acte del 9 d'abril es faci en un centre universitari de Barcelona- a l'acte, l'impacte serà molt gran". Amb tot, l'exdirigent republicà admet, en declaracions a La Sexta, que "una cosa són les reflexions molt interessants que es puguin fer en un acte i una altra és que les decisions sobre les coalicions les prenen els partits en els òrgans pertinents, i el partit de Gabriel Rufián és Esquerra Republicana", en sintonia amb el plantejament de la direcció d'ERC. Tardà atribueix a "posicions interessades" alguns "titulars" que han apuntat a què l'acte del dia 9 d'abril és un primer pas per una aliança electoral. Una qüestió que també descarten a Públic des de l'entorn més pròxim al propi Rufián.

Una corda tensada al màxim i amb perill de ruptura  

En definitiva, la proposta de front plurinacional de les esquerres de l'Estat que abandera Gabriel Rufián s'ha convertit ja en un terrabastall a l'interior d'ERC i caldrà veure qui acaba sent la víctima de la sacsejada. Fonts de l'entorn de Rufián admeten que el que va començar com un debat d'idees sobre les esquerres i l'ascens de la ultradreta, i a l'hora com una pugna del portaveu al Congrés contra la direcció per disputar el lideratge de la candidatura d'ERC a les generals, es pot convertir en un enfrontament en tota regla. I no amaguen la seva "preocupació" de com acabarà. "La corda està tensada al màxim –reconeixen- i ningú vol que es trenqui, però hores d'ara no sabem què pot acabar passant", assegura un dels seus col·laboradors més estrets.

Si es trenca la corda o no, i si Rufián guanya aquesta arriscada aposta dins d'ERC o no. O si el futur del polític més mediàtic del moment passa per continuar a ERC o per fer el salt a liderar un front d'esquerres a l'Estat, que d'altra banda és incert que s'acabi produint -donades les rancúnies existents entre les formacions de Sumar i els dirigents de Podem-, és quelcom que s'anirà aclarint en els pròxims mesos. Però passi el que passi amb Rufián i ERC, la decisió dels republicans es configura com un element de primera magnitud que condicionarà el futur de la política catalana i de l'espanyola.