Els precedents municipals a Catalunya dels fronts d'esquerra: de casos exitosos i consolidats a experiències poc reeixides

Enmig d'un debat creixent sobre la necessitat o no d'articular fronts d'esquerra al proper cicle electoral -alimentat, sobretot, pels republicans Gabriel Rufián i Joan Tardà-, a principi d'aquesta setmana va fer-se públic el preacord entre ERC, la CUP (Poble Actiu) i els Comuns per concórrer conjuntament a Igualada a les municipals de l'any vinent. Dijous al vespre, però, l'assemblea local dels republicans va tombar l'entesa, en una votació molt ajustada.

El desenllaç evidencia les dificultats i les resistències existents per tirar endavant aliances d'aquest tipus, fins al punt que la d'Igualada hauria estat el primer cas a Catalunya en què una candidatura hauria aplegat ERC, la CUP i els Comuns. Això no significa, però, que des del 2015 no s'hagin format llistes més o menys àmplies d'esquerra a nivell local, amb la participació de Comuns, Podem, ERC o la CUP, si bé mai amb totes aquestes formacions implicades.

Sens dubte, els exemples més exitosos els trobem a Ripollet (Vallès Occidental) i Vilassar de Mar (Maresme), on hi ha les aliances més estables i consolidades. Al municipi vallesà, el 2015 va crear-se la candidatura Decidim Ripollet, integrada pel COP -una històrica formació municipalista que aleshores liderava l'oposició local i que s'havia convertit en la referència local de la CUP- i per Podem, que enmig d'una onada de canvi impulsada pel 15-M i el Procés va imposar-se a les eleccions, amb nou regidors, i va arrabassar l'alcaldia al PSC.

Quatre anys després, el 2019, la plataforma local no només revalidaria el triomf -i permetria al politòleg José Maria Osuna seguir d'alcalde-, sinó que sumaria un desè regidor, després d'integrar a la candidatura també l'espai dels Comuns. El 2023, però, es capgirarien els resultats i el PSC seria la primera força i recuperaria el govern local, mentre que Ara Decidim Ripollet passaria a encapçalar l'oposició. De cara al 2027, la plataforma es manté en el seu ampli espectre actual i, a més a més, tornarà a comptar amb Osuna -alcalde del 2015 al 2023- com a cap de llista, després de deixar el consistori ara fa tres anys.

Decidim Ripollet va tenir l'alcaldia de la ciutat vallesana entre 2015 i 2023

Just fa un any, la regidora de Babord Elena López es va convertir en la nova alcaldessa de Vilassar de Mar, després del triomf d'una moció de censura contra el govern de Junts que va tenir el suport d'ERC i el PSC. Babord és una formació assembleària creada el 2014 que agrupa la CUP, els Comuns i persones independents d'esquerres, en molts casos vinculades als moviments socials del municipi. Babord, un cas inèdit a Catalunya, està plenament consolidat i tornarà a concórrer als comicis del 2027.

L'onada del 2015, que no va tenir continuïtat

El 2015 va ser l'any en què van articular-se un bon grapat de confluències d'esquerra de cara a les eleccions municipals d'aquella primavera. Serien uns comicis històrics, on diverses d'aquestes candidatures van obtenir uns resultats inèdits i, per exemple, la nova Barcelona en Comú -que transcendia i anava més enllà del tradicional espai de les antigues ICV i EUiA- va aconseguir l'alcaldia de la capital, amb Ada Colau al capdavant. En bona part, aquestes llistes van crear-se a l'àrea metropolitana o la segona corona, però amb algunes excepcions -com els esmentats casos de Ripollet i Vilassar de Mar- no van consolidar-se i no van arribar al següent cicle electoral. De fet, fins i tot hi ha exemples de grups que van implosionar ja durant aquella legislatura.

Sovint eren llistes que aplegaven activistes de l'entorn de la CUP i dels cercles de Podem, que tot just havien brotat pocs mesos abans. N'eren exemples Guanyem Badalona, SOM Gramenet, Cornellà en Comú – Crida, Compromís per Cerdanyola, Junts per Barberà o Sant Adrià en Comú, entre d'altres.

A Badalona, la llista que encapçalava Dolors Sabater agrupava des de la CUP al Procés Constituent impulsat en el seu moment per l'economista Arcadi Oliveres i la monja Teresa Forcades-, passant per Podem, i sumaria cinc regidors, un resultat que gràcies a un ampli acord post-electoral li permetria assolir l'alcaldia. 

Després que una moció de censura el 2018 la desallotgés del càrrec, el 2019 Guanyem formaria una candidatura conjunta amb ERC, que sumaria set regidors, mentre que Podem ja s'integraria en la llista dels Comuns. Sabater no va poder recuperar l'alcaldia i la llista conjunta amb Esquerra no tindria futur, fins al punt que acabarien formant dos grups separats al ple municipal. El 2023, amb llistes separades d'ERC, Comuns i Guanyem, Xavier García Albiol i el PP arrasarien amb una majora absoluta esclatant: 18 regidors del total de 27 que hi ha al ple.

Guanyem Badalona va aconseguir l'alcaldia el 2015, mentre que SOM Gramenet i Cornella en Comú van ser segona força

SOM Gramenet va sumar sis regidors el 2015 i va convertir-se en la segona força d'un consistori liderat per l'ara consellera d'Interior, Núria Parlon (PSC). Abans d'acabar el mandat, però, el grup ja s'havia trencat i n'havien sortit els membres de Podem. El 2019, SOM Gramenet -ja només amb la CUP- es quedaria sense representació, mentre que els Comuns i Podem van anar junts i van obtenir tres regidors. El 2023 ni uns ni altres van entrar al ple.

A Cornellà es viuria un procés similar, amb Cornellà en Comú – Crida com a segona força el 2015, amb cinc representants i un trencament del grup a mig mandat. El 2019, hi hauria tres llistes d'esquerres: la dels Comuns (2 regidors), la de Podem (2) i la de la CUP (0), mentre que el 2023 Podem i Comuns van anar junts.

A Cerdanyola del Vallès, Compromís va aconseguir l'alcaldia el 2015, amb Carles Escolà al capdavant. Ja sota el nom de Guanyem, i amb Podem dins d'En Comú, tant el 2019 com el 2023 va perdre força al consistori -tres i dos regidors, respectivament- i l'alcaldia tornaria a mans del PSC, el partit hegemònic de la ciutat. Finalment, Junts per Barberà, que va sumar quatre regidors el 2015 i va integrar-se al govern municipal, no aniria més enllà del primer mandat.

La consolidació del projecte dels Comuns, amb qui s'uniria Podem a la gran majoria dels municipis, i les diferències en el conflicte territorial enmig dels anys més convulsos del Procés són algunes de les raons que expliquen les ruptures d'aquestes candidatures que unien cupaires i podemites, a banda de tradicions polítiques divergents.

Aliances més recents

El 2019 va haver-hi més candidatures d'esquerres als municipis catalans que no pas el 2015, cosa que constatava una divisió creixent i que s'havien desfet moltes de les confluències i fronts més o menys amplis creades prèviament. De fet, fins i tot en municipis on no s'havien articulat llistes excessivament àmplies, com l'Hospitalet, Terrassa o Sabadell, el 2019 va haver-hi un trencament, amb llistes separades de Comuns, Podem i la CUP o d'altres opcions rupturistes que van atomitzar molt el vot i minoritzar la representació als plens de l'esquerra alternativa, que en alguns casos va quedar-se totalment fora del consistori.

A Sitges (Garraf) va succeir el contrari i el 2019 es va crear Guanyem Sitges, una aliança de Sitges en Comú, la CUP i MÉS -una antiga escissió del PSC-, mentre que Podem hi presentaria llista pròpia. El 2023, Comuns i la CUP, però, van anar en llistes separades, obtenint dos i un regidor, respectivament. A Manresa, el 2019 van concórrer conjuntament la CUP i EUiA, que havia trencat amb els Comuns, però la candidatura -sota la marca Fem Manresa- tampoc va reeditar-se el 2023. On sí que té continuïtat és a Banyoles, on des del 2019 hi ha Sumem, una candidatura sorgida d'agrupar persones d'esquerres i també militants de la CUP i de l'antiga ICV. Amb el temps, la llista s'ha apropat més a l'esquerra independentista, amb més pes a la capital del Pla de l'Estany que no pas els Comuns.

En l'àmbit de les esquerres, una de les novetats de les eleccions municipals del 2023 va ser que, a diferència del 2019, l'espai dels Comuns i de Podem van compartir totes les candidatures. Quatre anys abans s'havien presentat per separat en una cinquantena de localitats, el que va traduir-se en una fragmentació del vot que els va deixar fora d'ajuntaments de ciutats tan importants com Terrassa, Sabadell o Sant Cugat del Vallès, entre d'altres. En paral·lel, Comunistes -partit clau de l'antiga EUiA- va aliar-se amb ERC en diversos municipis, com l'Hospitalet, Cornellà, Sabadell o Mollet, i va concórrer amb la CUP a Badalona, sota la marca Guanyem.