Els governs català i espanyol i l'independentisme coincideixen a celebrar l'aplicació de l'amnistia a Junqueras, Turull, Bassa i Romeva
Els dos executius destaquen que la normativa suposa "més convivència" i permet la "normalització" política
Tant els partits com les entitats independentistes reclamen ara l'"aplicació total" de l'amnistia perquè arribi també a Puigdemont, Comín i Puig i posen el focus en la necessitat d'abordar ara el conflicte polític amb l'Estat
Barcelona-
Tant els governs català i espanyol com els partits i entitats independentistes han coincidit a celebrar la decisió del Tribunal Suprem d'aplicar, finalment, l'amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, els quatre integrants del Govern de l'1-O que van ser condemnats per malversació en el judici del Procés. En les reaccions, però, hi ha matisos diversos i l'independentisme considera que l'amnistia és una "victòria", però que en cap cas suposa el punt final al conflicte polític amb l'Estat.
La notícia s'ha conegut en plena roda de premsa posterior al Consell Executiu de la Generalitat, cosa que ha fet que hagi estat la portaveu, Sílvia Paneque, l'encarregada de pronunciar-ne la reacció. Paneque ha resumit que han rebut la decisió amb "celebració, alegria i satisfacció", perquè finalment s'ha arribat a allò que "el Govern sempre havia demanat". Per a Paneque, més enllà de beneficiar els afectats, l'aplicació de la llei beneficia "el conjunt dels catalans en termes de cohesió i retrobament per iniciar una etapa de normalització". "No podem fer res més que mostrar satisfacció perquè finalment s'apliqui la llei amb l'objectiu per la qual havia estat pensada", ha resumit.
Posteriorment, s'ha pronunciat el president, Salvador Illa, a través d'un post a X: "Guanya la política sobre la judicialització, l'acord sobre el bloqueig i el futur sobre els conflictes del passat. Malgrat les resistències d'alguns, Catalunya continua avançant en normalització política, social i institucional. No hi ha marxa enrere. Continuem avançant".
En el cas de l'executiu estatal, la portaveu, Elma Saiz, ha recordat que la llei és "plenament constitucional" i respecta el dret europeu, i ha afirmat que l’aposta del seu executiu ha suposat "més convivència" a Catalunya.
Per part d'ERC -el partit de tres dels amnistiats aquest dimarts: Junqueras, Romeva i Bassa-, el seu president ha proclamat en un missatge a X que "per fi s’ha fet justícia allà on només hi havia injustícia", per afegir-hi "ambició. País. FUTUR", en el que pot interpretar-se com el seu retorn ja definitiu a la vida política. La seva formació l'ha acompanyat amb aquest missatge: "Ho hem batallat i ho hem aconseguit. L'amnistia és una victòria de l'independentisme i finalment és una realitat amb tots els poders espanyols en contra. Votar mai pot ser un delicte. I l'anhel de llibertat de Catalunya no s'acaba mai".
Des de Junts, un dels que s'ha manifestat és el seu secretari general i també amnistiat, Jordi Turull, per a qui es tracta d'"una nova victòria de l'independentisme". I afegeix que van "forçar" l'amnistia "per aconseguir demostrar que votar per la independència de Catalunya no és ni pot ser mai cap delicte. No és perdó és justícia". Això sí, Turull conclou que falta que "l'amnistia sigui total" i, per tant, permeti el retorn de Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
Puigdemont també hi ha dit la seva i, a banda de celebrar l'amnistia, ha comentat respecte la decisió d'aquest dimarts que "arrossegant els peus, tard i remugant… però el Suprem no té més remei que signar la capitulació. Han dedicat temps, recursos i capacitat d'inventiva per evitar-la, però l'amnistia arribarà a tothom".
Pel que fa a l'independentisme civil, Òmnium Cultural manifesta que "és una victòria de país que restaura els seus drets democràtics després de 9 anys de repressió.". Però rebla que "ara cal que l'amnistia arribi sense dilacions a tothom per posar punt final al cicle de la repressió. I així abordar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol". El Ciemen celebra l'amnistia, però també recalcar que "no és el final", perquè "sense drets col·lectius ni dret d'autodeterminació, no hi ha solució democràtica".
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.