Els governs autonòmics del PP rebutgen solidaritzar-se amb Ceuta i avisen que no acolliran menors migrants

La crisi migratòria de Ceuta ha activat un front de rebuig entre els governs autonòmics del Partit Popular, i tant en aquells on els d'Alberto Núñez Feijóo governen en solitari com on comparteixen el poder amb Vox, han començat a fer pinya contra un eventual repartiment dels menors migrants no acompanyats arribats a la ciutat autònoma des del Marroc.

Mentre el Govern de Pedro Sánchez prepara l'activació dels mecanismes previstos en la Llei d'Estrangeria per alleujar la pressió sobre Ceuta, on els populars també governen, diversos executius autonòmics del PP sostenen que la responsabilitat correspon exclusivament al Govern de l'Estat i anticipen la seva negativa a assumir noves acollides, bé apel·lant a la saturació dels seus recursos bé remetent-se als acords subscrits pel PP amb la formació ultradretana.

Durant l'onada massiva en què més de 70.000 persones van creuar entre el 28 i el 31 de juliol passats el pas fronterer entre el Marroc i Ceuta a través de l'espigó del Tarajal i del litoral que l'envolta -almenys 72 van morir en l'intent-, diverses fonts calculen que hi havia més de 7.000 menors d'edat. Després del retorn voluntari de la majoria d'ells, queden a la ciutat 862 nois i noies, que romanen acollits oficialment en els centres de la ciutat que presideix el popular Juan Jesús Vivas. Les autoritats estimen que n'hi pot haver centenars més amagats.

Rebuig a la solidaritat com a posició política

El Govern de Vivas ja ha advertit que la crisi supera amb escreix la capacitat d'atenció que li permeten els seus mitjans materials i humans, però el seu partit, lluny d'oferir-li suport des de les institucions on governa, ha fixat una posició política que consisteix en la negativa a abordar la situació des de la solidaritat entre comunitats autònomes. Preguntat aquest dimarts per si els governs populars participaran en el repartiment dels menors, el secretari general del PP, Miguel Tellado, va sostenir que l'entrada de persones a la ciutat no havia estat "una crisi migratòria, sinó de seguretat nacional" i que, per tant, "el que ha de resoldre-la és el Govern". En la mateixa línia va afegir: "No té a veure amb situacions anteriors. Que per on han entrat, tornin a sortir".

Tornar els menors al Marroc a través del pas fronterer del Tarajal, com proposa Tellado, és una mesura il·legal que contravé l'obligació que la Llei d'Estrangeria diposita en les autoritats, que han d'obrir un procediment individualitzat amb participació de la Fiscalia per comprovar si un menor ho és en realitat i decidir després si ha o no ser repatriat en funció de la seva situació particular i de la protecció dels drets que l'assisteixen.

Miguel Tellado, secretari general del PP, sobre els menors migrants a Ceuta: "Que per on han entrat, tornin a sortir"

L'argumentari del secretari general del PP, però, troba un suport explícit en els acords de govern que el PP manté amb Vox en diverses comunitats autònomes. Els pactes subscrits a Extremadura, Andalusia, Castella i Lleó i Aragó incorporen un apartat específic sobre immigració que rebutja de ple qualsevol política de repartiment de menors estrangers no acompanyats. El text, gairebé idèntic en els quatre casos, és taxatiu: "No més menors estrangers no acompanyats. Rebuig frontal a la política d'immigració del Govern central. "L'administració autonòmica rebutjarà de forma expressa la política d'immigració del Govern de Pedro Sánchez i s'oposarà per tots els mitjans legals, jurídics i polítics a qualsevol mecanisme de repartiment d'immigrants il·legals, tant majors com menors d'edat. No participarà en cap cas en reformes normatives ni acords pressupostaris destinats a facilitar, finançar o consolidar la seva entrada, acollida o permanència en cada territori".

Els acords van molt més enllà del rebuig al repartiment. Al costat de la regla de la "prioritat nacional" en la recepció d'ajudes i prestació de serveis públics, també contemplen endurir la política de retorns; promoure les repatriacions de menors; impedir l'ampliació dels centres d'acolliment i reduir la despesa destinada a ells "fins al mínim imprescindible"; eliminar el finançament a les organitzacions que atenen persones migrants; reformar les normes del padró; prohibir l'ús del burca i el nicab en espais públics i suprimir els programes d'ensenyament de l'àrab i de la cultura marroquina, a més de rebutjar "qualsevol ingerència estrangera o intent de diluir" la "identitat, usos i costums" locals.

Vox demana "deportacions massives"

Castella i Lleó ha estat una de les comunitats on la crisi de Ceuta ha fet aflorar el calat real d'aquests pactes quan es produeixen emergències com l'actual. Fonts de la Vicepresidència primera, dirigida per Carlos Pollán (Vox), van recordar aquest dimarts a Efe que l'acord amb el PP obliga la Junta a oposar-se al repartiment i a qualsevol acció que no sigui la seva repatriació immediata. El mateix Pollán va reclamar a més "deportacions massives", una altra mesura contrària a la legalitat, i va anunciar l'inici de la retirada d'ajudes a organitzacions que presten assistència a migrants.

El silenci del president autonòmic, Alfonso Fernández Mañueco, contrasta amb la posició que va mantenir fins fa tot just uns mesos. Abans de segellar el nou acord amb Vox el passat 2 de juliol, el dirigent popular havia xocat amb la formació ultra pel seu discurs migratori, havia qüestionat el patriotisme dels seus dirigents i havia expressat públicament el seu suport i solidaritat amb Ceuta i amb Canàries davant anteriors episodis de pressió migratòria. No obstant això, no s'ha pronunciat sobre la possibilitat de participar en el repartiment de persones migrants menors d'edat.

Una situació similar es produeix a Extremadura. La presidenta, María Guardiola, tampoc ha fixat públicament una posició, encara que fonts del seu Executiu citades per El Confidencial asseguren que la comunitat no pot "assumir més pressió migratòria ni més menors migrants" i subratllen que el Govern extremeny complirà l'acord aconseguit amb Vox en aquesta matèria. D'aquesta manera, un altre dels executius autonòmics del PP anticipa que el compromís polític adquirit amb la formació de Santiago Abascal pesarà també sobre qualsevol decisió relacionada amb l'eventual repartiment, fins i tot si suposa no assistir a la necessitat urgent d'una institució governada pel propi partit, com l'autoritat autònoma de Ceuta.

La Vicepresidència i Conselleria de Desregulació, Serveis Socials i Família, el titular de la qual és el president del Grup Parlamentari de Vox a l'Assemblea d'Extremadura, Óscar Fernández Calle, ha assegurat que la Junta d'Extremadura no es farà càrrec dels migrants arribats d'aquesta ciutat.

"Una invasió tolerada"

El president de la Junta, Juan Manuel Moreno, manté la mateixa cautela que Guardiola i ha evitat pronunciar-se sobre la possibilitat de participar en el repartiment, encara que el seu soci de Vox, vicepresident segon i conseller de Turisme, Justícia, Desregulació i Administració Local, Manuel Gavira, va qualificar diumenge passat l'arribada de migrants a través del Tarajal com "una invasió encoratjada pel Marroc i tolerada pel Govern de Pedro Sánchez". Andalusia figura entre les comunitats els acords de govern de les quals del PP amb Vox incorporen aquest compromís exprés de rebutjar els mecanismes de repartiment de menors migrants.

Al País Valencià, fonts de l'Executiu de Juanfran Pérez Llorca asseguren a Público que no han rebut, de moment, cap comunicació oficial del Govern sobre un eventual repartiment. No obstant això, el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, va insinuar fa dos dies que a la comunitat "ja no n'hi caben més", encara que assegurant tot seguit que l'acolliment suposarà el desemborsament addicionals de recursos de tots els valencians i de tots els espanyols per a costejar les despeses socials, sanitàries i educatives per als quals no existeix cap planificació”.

A Madrid, la consellera de Família, Juventut i Assumptes Socials del Govern d'Isabel Díaz Ayuso, Ana Dávila, va assegurar dilluns passat que l'Executiu regional no assumirà l'arribada de més menors mentre el Govern central no resolgui el, al seu judici, problema del control migratori. Durant una entrevista a Telemadrid, Dávila va negar que l'Executiu de Sánchez hagués contactat amb ells i va avançar el relat que l'endemà va desgranar Miguel Tellado: pretén que les autonomies "assumeixin les incompetències del Govern" i Madrid no està disposada a fer-ho.

La Xunta de Galicia d'Alfonso Rueda tampoc ha confirmat que participi en la distribució de menors i ha carregat contra la gestió de l'Executiu central. Fonts de la Conselleroa de Política Social van assenyalar a Público que "la política migratòria s'ha de fer des del consens, la coordinació i la regulació". "La incapacitat del Govern central per gestionar les seves competències i impulsar una política migratòria ordenada està derivant en una crisi sense precedents. I el que no pot pretendre és que siguin les comunitats autònomes les que solucionin sempre el problema", afegeixen. Les mateixes fonts asseguren que l'última comunicació rebuda des de l'Executiu sobre menors migrants no acompanyats va ser per informar "de la retallada d'un 82% en el finançament" de les acollides.

"Els diners dels espanyols, per als espanyols!"

A Aragó, el president Jorge Azcón tampoc ha fet pública la seva opinió, encara que des de la Vicepresidència que dirigeix Alejandro Nolasco (Vox) van remetre directament a Público el missatge difós per la direcció estatal del partit a les xarxes socials quan se'ls va preguntar per la seva posició. En aquest tuit s'afirma: "Els han enviat [als migrants] a Ceuta el Marroc en un acte de guerra sense precedents, amb la submissió de Sánchez, que no protegeix les nostres fronteres. Els falsos menes, deportats; i els nens, a casa amb els seus pares. Els diners dels espanyols, per als espanyols!".

Posteriorment, el Govern d'Aragó va rebutjar participar en el repartiment i va anunciar que utilitzarà "tots els instruments legals, jurídics i polítics" al seu abast per oposar-se a qualsevol decisió que consideri una vulneració de les seves competències o que comprometi la capacitat dels seus serveis públics. L'Executiu autonòmic sosté que el Govern "torna a pretendre resoldre una crisi provocada pel seu fracàs en política migratòria mitjançant un repartiment obligatori" i afirma que Sánchez "no pot perdre el control de la frontera i repartir després la seva incompetència entre les comunitats autònomes".

Davant d'aquest rebuig, l'Executiu central ha començat a desplegar els mecanismes extraordinaris per respondre a la situació. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va anunciar una dotació addicional de 25 milions d'euros per a l'atenció dels menors migrants a Ceuta. Preguntat per Público sobre si aquests fons serviran també per finançar a les comunitats autònomes que participin en l'acolliment, el seu departament es va limitar a assenyalar que aquesta qüestió correspon al Ministeri de Joventut i Infància, i va evitar valorar que els pactes de govern entre el PP i Vox en diverses comunitats prohibeixin expressament aquesta mesura.

El Ministeri de Juventut i Infància de Sira Rego, sí que va confirmar a aquest diari que transferirà aquests 25 milions a la ciutat autònoma per atendre la situació d'emergència i que ja ha habilitat, al costat del Ministeri d'Educació, dos centres educatius per a l'atenció dels menors, especialment de les nenes. Així mateix, va explicar que des de finals de juliol manté una coordinació permanent amb el Govern de Ceuta i amb la resta d'administracions per garantir la protecció dels nens, nenes i adolescents migrants, i que la ministra viatjarà a la ciutat en els propers dies per supervisar l'activació d'aquests recursos.

El departament de Rego va recordar a més que la resposta prevista per l'Executiu passa pel desplegament íntegre de l'article 35 de la Llei d'Estrangeria, que preveu "l'acollida "vinculant i solidària" per part del conjunt de les comunitats autònomes quan hi hagi una situació de contingència migratòria extraordinària", com la que afecta Ceuta des de l'agost de l'any passat. I assegura que "totes les comunitats compliran amb la Llei, sense excepció". La citada norma també preveu convenis amb organitzacions dedicades a la protecció de menors i la reagrupació familiar quan concorrin les condicions necessàries per garantir l'interès superior del menor.