Les dificultats per complir l'ordre del Suprem de deixar sense vot 163.000 espanyols

La decisió del Tribunal Suprem de mantenir en suspens el vot de 163.020 espanyols nacionalitzats per la llei de néts, que estaven inscrits en el cens electoral el passat 1 d'agost, s'allunya de la suposada "certesa" que l'Alt Tribunal volia donar al cens electoral. En paraules de María Alicia Millán Herrandis, la magistrada que va emetre el vot particular —separant-se de la decisió majoritària de la Sala Contenciosa Administrativa—, "el manteniment de les mesures cautelars projecta les incerteses associades a la seva execució sobre el procediment electoral".

I és que aquesta decisió, emmarcada en un context d'avançament electoral, obre un desafiament sense precedents al voltant de la seva aplicació. Però aquesta qüestió no és l'única polèmica recollida en les interlocutòries del Suprem dictades aquest dilluns —dia de la Festa Nacional—, en les quals torna a donar la raó a Iustitia Europa i Vox, en contra del que defensaven l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia, que van demanar aixecar el veto davant la "impossibilitat material" de revisar els gairebé 170.000 expedients als quals afecta la mesura adoptada pel Suprem.

De fet, el Govern, a través de les al·legacions en el seu recurs de Govern, va exposar una disjuntiva: "O se suspèn a tots els espanyols inscrits en el CERA —ja que les dades que conté són, globalment, les dels espanyols sense cap distinció— o no se suspèn a ningú, perquè resulta materialment impossible distingir els uns dels altres en el brevíssim termini de temps de què es disposa".

"És un sudoku que no té solució", resumeix Carlos Amoedo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universidade da Coruña (UDC), per referir-se als problemes que afronta l'aplicació de la mesura. De fet, la magistrada dedica una part important del seu vot particular a aquest assumpte.

1. Obstacles per a la seva aplicació

Cal destacar que la Secció Quarta de la Sala Tercera estableix una excepció, la qual cosa dificulta encara més la seva execució. El Suprem determina que "no regirà la suspensió" quan els encarregats dels consolats "expedeixin, sota la seva responsabilitat, una certificació acreditativa que, en data 1 d'agost de 2026", aquestes 163.020 persones (segons les xifres de l'Advocacia) van accedir a la nacionalitat acreditant documentalment ser fills o néts de represaliats "per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual", com fixa la norma i no la instrucció posterior.

Per a la magistrada, la seva aplicació exigeix "identificar" els 163.020 espanyols nacionalitzats amb la llei de néts que tenien dret a vot l'1 d'agost —la data en què queda tancat el cens per a les eleccions del 29N— i verificar després si concorren els requisits exigits per a l'expedició de la certificació consular.

La Direcció General d'Assumptes Consulars ja va alertar en un informe de la "impossibilitat de determinar a través de les eines informàtiques disponibles la via d'adquisició de la nacionalitat espanyola a l'empara de la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica (LMD)".

D'altra banda, l'Advocacia, en un escrit remès dijous passat al Suprem, va esgrimir que, "atesa la complexitat de l'aplicació de la llei, no és possible fer la depuració automàtica completa entre les diferents vies per les quals es va adquirir la nacionalitat".

El Govern va afegir que l'execució de la interlocutòria del TS requereix una "adaptació informàtica que s'està desenvolupant", a més del fet que el Registre de Matrícula Consular "no permet saber quins dels inscrits en el CERA són de la LMD o per un altre motiu, sense fer una comprovació manual, cas a cas, de les anotacions marginals practicades".

Per si fos poc, el factor temporal tampoc ajuda. La magistrada Millán recorda que l'expedició de la certificació pel Registre Consular "no implica, per si sola, que l'Oficina del Cens Electoral o la junta electoral ja en tinguin coneixement". Així, adverteix que entre l'expedició del document i la comunicació del seu contingut "pot transcórrer un lapse durant el qual aquests òrgans disposin d'informació divergent sobre la situació del mateix elector".

Això obliga a "coordinar" aquestes actuacions amb el primer enviament de documentació electoral, que l'Oficina del Cens Electoral ha d'efectuar entre els dies 24 i 30 d'octubre. "En arribar aquestes dates, poden continuar pendents tant la determinació d'algunes de les inscripcions afectades com les comprovacions necessàries per a l'expedició d'aquesta certificació".

2. La suspensió afecta altres 'néts'

Malgrat l'exclusió a la qual es refereix el Suprem, aquesta magistrada planteja que les mesures cautelars no solament afecten els qui haguessin estat beneficiaris de la presumpció d'exili establerta en la instrucció de 25 d'octubre de 2022, "sinó també, inicialment, els qui haguessin acreditat per altres mitjans la concurrència del requisit legal de l'exili".

I és que, fins que aquesta comprovació s'efectuï, "la suspensió desplega els seus efectes també sobre persones respecte de les quals no concorrerien, en principi, els dubtes que van fonamentar l'adopció de la mesura".

3. Oportunitat per recórrer amb poques garanties

A diferència de les resolucions del passat 10 de setembre, la Sala va ordenar aquest dilluns que les dues interlocutòries es publiquin "amb la màxima urgència" tant en el Butlletí Oficial de l'Estat com en el Tauler Edictal Judicial Únic (que és el mitjà de publicació i consulta de resolucions judicials) perquè "els interessats que ho desitgin puguin personar-se en les actuacions com a part codemandada" i formular al·legacions en un termini màxim de cinc dies hàbils.

Per al jurista Carlos Amoedo, aquesta mesura serveix per "curar-se en salut" davant la possibilitat que els afectats puguin esgrimir una eventual indefensió. Ara bé, atès el marge tan estret d'actuació per la proximitat de les eleccions, el dret a recórrer no garanteix que s'arribi a temps per exercir el dret de vot.

I això pot suposar un perjudici irreparable, segons argumenta el vot particular: "El dret de sufragi actiu posseeix una dimensió temporal indissociablement unida a cada concreta convocatòria electoral. Una vegada celebrades les eleccions, cap pronunciament posterior, per favorable que resulti als afectats, podrà restituir-los l'oportunitat perduda de participar en aquest específic procés electoral. La lesió produïda esdevé aleshores definitiva i irreversible".

"És impossible que hi hagi temps", coincideixen tant Amoedo com Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, sobre si hi ha marge perquè es revoqui la suspensió del vot abans del 29N.

Aquest últim, exlletrat del Tribunal Constitucional, afegeix que "quan algú es persona, s'ha d'esperar que decideixi alguna cosa el mateix tribunal (el Suprem), de manera que no hi haurà temps d'arribar al Tribunal Constitucional". Aquesta situació tampoc canvia en l'hipotètic cas que "avui algú ja pogués presentar un recurs d'empara", cosa que resulta "impossible perquè, en aquest moment, no hi ha ningú legitimat". El termini per reclamar la rectificació acaba el dia 23 d'octubre. "És a dir, que el que no estigui canviat en el cens després del dia 23, ja és impossible canviar-ho".

De fet, aquest jurista també és pessimista pel que fa als casos d'aquelles persones que puguin acollir-se a l'excepció, ja que tampoc "tenen temps d'aconseguir el certificat" necessari.

Així mateix, Amoedo assenyala que l'opció del recurs contenciós administratiu (article 40 de la LOREG) tampoc és viable. El precepte de la llei electoral estableix que "contra les resolucions de l'Oficina del Cens Electoral es pot interposar recurs davant el jutge contenciós administratiu en un termini de cinc dies a partir de la seva notificació". Així mateix, la sentència, que s'ha de dictar en el termini de cinc dies, es notifica a l'interessat, a l'ajuntament, al consolat i a la delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral. Aquesta sentència esgota la via judicial.

No obstant això, el Govern va al·legar que aquesta via és "lesiva" per a aquests espanyols, ja que, "a més dels riscos de col·lapse judicial o de pronunciaments judicials contradictoris (la competència és dels tribunals d'instància), implicaria una clara vulneració del dret a un judici just de les persones afectades per aquesta exclusió, amb vulneració de l'article 24 de la CE, atès que aquests recursos estarien subjectes al règim peculiar de la LOREG (article 40), amb uns terminis molt breus d'interposició i de resolució, i la sentència és ferma i esgota la via judicial".

Finalment, l'opció del recurs planteja una altra qüestió: el cost que suposa personar-se amb advocat i procurador, que ha de ser assumit pels mateixos interessats. En el cas que se sol·liciti l'assistència jurídica gratuïta, la petició retardaria encara més la possibilitat de recórrer, de manera que es podria superar el termini per recórrer.

4. Veto al vot sense recolzar-se en la legislació

Un altre factor important en aquest cas és la suspensió d'un dret fonamental com és el sufragi (article 23 de la Constitució) mitjançant una interlocutòria de mesures cautelars. Aquesta opció "només és constitucionalment possible en el marc d'un estat d'excepció o de setge, i en els termes i condicions que preveu l'article 55 de la CE, els quals no concorren en el present cas", sostenen fonts especialitzades en dret administratiu consultades per Público.

Els únics supòsits en què es pot privar del dret de sufragi estan estipulats en l'article 3 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que enumera "els condemnats per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi durant el temps del seu compliment" i "els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial". Cap d'aquests supòsits no es dona en el cas dels espanyols als quals ara el Suprem suspèn el dret de vot.

5. No es pot dissociar la nacionalitat del sufragi

Tenint en compte aquests supòsits, la decisió inèdita del Suprem n'obre un altre en deslligar la nacionalitat del sufragi. Cal recordar que l'article 13.2 de la Constitució estableix que "només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'article 23".

6. Decisió transcendental en fase de cautelars

La jutgessa discrepant defensa que l'avançament electoral "introdueix una circumstància sobrevinguda que altera qualitativament el context en què va ser adoptada la mesura cautelar". I és que, a diferència de la situació existent quan es van acordar aquestes mesures (el passat 10 de setembre), ara existeix un procés electoral "concret i immediat, sotmès a terminis peremptoris i a una successió legalment ordenada d'actuacions que parteixen de l'existència d'un cens electoral determinat en els termes establerts per la Llei Orgànica del Règim Electoral General".

"Correlativament", també es transforma "la incidència" de les mesures cautelars. "El que inicialment constituïa la suspensió preventiva dels efectes de determinades inscripcions respecte d'eventuals processos electorals futurs passa a determinar de forma immediata qui pot i qui no pot exercir el dret de sufragi actiu en unes eleccions ja convocades", afegeix María Alicia Millán Herrandis.

7. La mesura no té relació amb l'acte impugnat

Aquesta magistrada esgrimeix un altre dels arguments plantejats per l'Advocacia de l'Estat per intentar tombar les mesures cautelars. El Govern ha al·ludit al fet que la resolució del Suprem parteix d'una "premissa errònia", ja que els recursos interposats per Iustitia Europa i Vox no es dirigeixen formalment contra les inscripcions en el cens CERA, sinó contra una decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que el juliol va dir que no era competent per analitzar reclamacions sobre aquest tema.

Però res més lluny de la realitat. I així ho retreu el vot discrepant: la connexió entre l'acte formalment recorregut i les inscripcions individuals en el CERA "no pot donar-se per suposada ni considerar-se suficient pel mer fet que tals inscripcions trobin el seu antecedent en l'aplicació de la instrucció impugnada".