Diferències ideològiques, model de primàries i xoc per les llistes: què hi ha darrere de la polèmica a Más Madrid

Mónica i Emilio; Emilio i Mónica. Les últimes 48 hores, els dos dirigents de Más Madrid han acaparat el focus mediàtic, després del seu xoc, en ple directe, a la tertúlia d'Al Rojo Vivo. I és que el que en els últims dies s'ha convertit en una guerra en públic fa mesos que es cuina a porta tancada. Amb negociacions pel repartiment de llocs en les llistes —per a les generals i autonòmiques— pel mig. Va ser a mitjans de març quan el portaveu madrileny va posar la seva última proposta sobre la taula. D'una banda, els llocs un i quatre en les futures llistes del partit al Congrés, per convertir-se així en la cara del partit per a les eleccions generals de 2027. De l'altra, una quota mínima en les llistes autonòmiques: 6 dels primers 20 llocs.

La resposta del sector de Mónica no es va fer esperar. "El primer lloc de Más Madrid a les llistes generals no l'hi podíem garantir", expliquen a Público veus de l'entorn de la ministra. El motiu? Que encara es desconegui la identitat del candidat al capdavant de la nova confluència dels partits de Sumar. "Les llistes", expliquen les mateixes fonts, "es construiran, arribat el moment, d'acord amb el mètode cremallera". En altres paraules, alternant homes i dones. Per això, amplien, li van contestar amb una contraoferta: ocupar el número dos per la Comunitat de Madrid, en tàndem amb Mónica, i col·locar noms de la seva corda en altres 4 dels primers 25 llocs de la llista. Un repartiment "més ajustat" al seu pes real dins del partit. L'oferiment, interpreten aquestes veus, no va agradar: "Aquí és quan va començar el xou".

El cert és que les dues ànimes del partit madrileny han deixat entreveure les seves diferències diverses vegades al llarg dels últims mesos. El punt d'inflexió el marcava la participació del portaveu de l'Assemblea de Madrid, juntament amb Gabriel Rufián, en un debat sobre el futur de les esquerres el passat mes de febrer. Una trobada amb què el polític madrileny "contraprogramava" la posada de llarg de la nova aliança dels partits de Sumar, entre ells, Más Madrid. Així ho denuncien almenys des del sector de García: "Coneixia la data i va voler avançar-se". Des de llavors, Delgado ha anat deixant caure la seva intenció d'enfrontar-se en primàries a la ministra de Sanitat per protagonitzar la pugna contra la presidenta popular, Isabel Díaz Ayuso. En una entrevista recent amb el HuffPost, el portaveu madrileny assegurava, sense traves, que "cada vegada més gent" li demana que sigui "el candidat a la Comunitat".

La corda entre els dos dirigents seguia tibant-se el passat cap de setmana, sobre l'escenari de la Madrilenya, la revetlla primaveral de Más Madrid. "Després de molt pensar-ho, he pres una decisió i, si m'acompanyeu i em doneu el vostre suport, vull ser la presidenta de la Comunitat de Madrid", anunciava per sorpresa Mónica García, envoltada de la resta de líders del seu partit: Manuela Bergerot, Rita Maestre, Eduardo Rubiño i, sí, el mateix Delgado. "Emilio, ets un dels nostres grans valors. Estic convençuda que junts podem guanyar i recuperar Madrid per a la seva gent", li allargava la mà la ministra, entre crits de "presidenta, presidenta". Una posada en escena amb la qual el diputat autonòmic no es va sentir especialment còmode. Veus de l'entorn de Delgado confirmen a Público que García li va comunicar l'anunci de la seva candidatura la nit anterior. Un moviment que el polític madrileny no esperava fins a les festes de Sant Isidre, el pròxim 15 de maig.

La cotilla que mantenia a ratlla les tensions entre els dos pols de Más Madrid saltava pels aires aquest dilluns al plató de laSexta. "M'agradaria que pogués seguir votant a Más Madrid tota la gent que ha vingut fent-ho amb normalitat durant tots aquests anys i que no se li limités a ningú el dret al vot", traslladava Delgado a la ministra davant de les càmeres. "Això podrà ser així en les primàries que vénen?", insistia el portaveu. La resposta de García deixava poc espai a la interpretació: “No, ja he dit que votarà tothom qui estigui militant a Más Madrid”. Perquè, apuntalava la ministra, la gent no va al partit "per fer un clic": "Ve a participar".

Qui és militant de Más Madrid?

El motiu de la disputa cal rastrejar-lo en l'última reforma dels estatuts del partit, aprovada el maig del 2025. La llavor de la discòrdia? La distinció entre militants i simpatitzants, així com els drets reconeguts a uns i altres. Una barrera que es desenvolupa, ja amb pèls i senyals, en un document complementari: el Reglament de participació. Els primers, estableix el text, gaudeixen del dret de ser electors i elegibles en "tots els processos per a la configuració de candidatures electorals". Tant municipals com autonòmics.

Per accedir a la condició de militants, el partit exigeix dos requisits fonamentals: estar inscrit com a tal i acreditar tres participacions anuals en activitats organitzades per la formació. Com les reunions assembleàries, les enganxades de cartells o els ja habituals porta a porta pels barris de Madrid. Les activitats, això sí, han de respectar una certa distància en el temps: almenys quatre mesos entre la primera i l'última. "No val estar molt actiu i fer de tot en l'últim mes", puntualitzen des del partit.

Qui monitoritza els militants? "Ells mateixos, a través de la nostra plataforma digital", responen els de Mónica García. Allà, completen, cada militant va registrant les activitats en què participa. Un registre que supervisa, en última instància, Organització i del qual s'extraurà, quan es convoquin primàries, el cens del partit. O el que és el mateix, el seu volum de militants. El Reglament de participació reconeix, a més, una sèrie de situacions excepcionals, en les quals es pot eximir "temporalment" una persona de les seves obligacions com a militant. La llista inclou des de dificultats derivades de la conciliació familiar, passant per situacions laborals concretes, fins a raons de salut o estades formatives com un Erasmus.

Els simpatitzants, l'altra cara de la moneda

Els simpatitzants juguen en una altra lliga. Sobre la base dels nous estatuts, poden votar, sí, però dins dels límits de les assemblees de "poblacions" amb més de 500.000 habitants o en les quals "participin", almenys, 50 persones. Una limitació que, expliquen des del partit, busca evitar "ingerències externes" i que té el seu propi desenvolupament en un altre document complementari: la Proposta de marc reglamentari general per a processos d'eleccions primàries a Más Madrid. Aquest document, al qual ha tingut accés Público, va ser distribuït a finals de març per la Secretaria d'Organització dins dels canals interns del partit i es va obrir a consulta a la militància fins al passat dilluns 20 d'abril. En el seu interior, la paraula "població" se substitueix ja per "municipi".

Aquí arriba, per al sector pròxim a Delgado, "la trampa". "S'està fent una interpretació molt concreta de la redacció dels estatuts", valoren, "deixant els simpatitzants fora de qualsevol procés autonòmic". És a dir, fora de les primàries per elegir la cara de Más Madrid en la futura papereta a la comunitat. Amb quina intenció? "Amb la de restringir el dret de sufragi el màxim possible a la pròpia estructura del partit", responen veus de la corda de Delgado. I és que, dins del mateix reglament, es reconeix automàticament com a militants "els càrrecs públics, les persones integrants de la direcció i el personal contractat de Más Madrid". No és la seva única crítica. La Secretaria d'Organització no és, amplien, un òrgan independent i, en conseqüència, neutral. "El reglament de primàries hauria de redactar-lo, quan es constitueixi, el comitè electoral", sentencien.

Des de l'ala de García rebutgen frontalment aquest raonament. "Els estatuts són cristal·lins, no hi ha interpretació possible", conclouen, recordant que es van votar seguint les vies democràtiques del partit. Amb un resultat contundent: més del 70% dels vots a favor. De les més de 400 esmenes —que van estudiar una a una al llarg de més de mig any— cap no la va presentar Delgado o algú del seu entorn polític més proper. Per això, completen, no entenen el canvi d'opinió "sobtat" del seu portaveu a l'Assemblea de Madrid. "Más Madrid és una formació jove. És normal que els seus estatuts evolucionin per protegir la seva comunitat política", segueixen explicant, animant els madrilenys i madrilenyes a participar en el seu "ampli" ventall d'activitats.

Una disputa ideològica

Per darrere del soroll, el nucli dur de la ministra veu, en realitat, una confrontació política. D'idees. Mónica García, defensen aquestes veus, representa les que han estat algunes de les banderes fonamentals del partit: l'ecologisme, el feminisme, l'agenda LGTBI... "En el model de Mónica", insisteixen, "hi cap tothom". Perfils i reivindicacions diverses, que connecten, per lògica, amb públics diferents. Una essència que, suggereixen, estaria qüestionant el sector que encapçala Emilio Delgado.

El que és innegable és que el portaveu de la formació madrilenyista no ha evitat, en els últims mesos, el debat ideològic. Posant el focus en temes "oblidats" per l'esquerra, com la inseguretat als barris o el desencís dels "homes joves" i els "senyors grans". "Cal fer visible el que ha estat invisible fins ara, sense invisibilitzar el que sempre ha estat visible, és a dir, sense substituir i sense desplaçar la població que sempre ha gaudit de més visibilitat", defensava al febrer. Un discurs del qual, de seguida, es desvinculaven diferents veus del seu partit.