El Ministeri de Defensa evita aclarir quants contractes ha anul·lat amb la indústria militar israeliana sis mesos després de l'embargament

L'embargament en matèria de comerç d'armes amb Israel acumula interrogants sobre la seva execució. Sis mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta mesura, el Ministeri de Defensa evita donar qualsevol tipus d'informació que permeti conèixer fins a quin punt s'ha implementat, quines han estat les conseqüències concretes i quins altres passos es donaran a partir d'ara.

La suspensió del comerç armamentístic entre Espanya i Israel va prendre forma de decret el 23 de setembre de 2025, quan el Govern estatal va impulsar una mesura que reclamava l'esquerra parlamentària davant el genocidi a Gaza.

Al setembre de 2025, el Portal de Contractació de l'Estat va publicar diferents resolucions sobre l'anul·lació dels anuncis d'adjudicació i els anuncis de formalització del contracte amb empreses israelianes. No obstant això, al Centre Delàs d'Estudis per la Pau creuen que es tracta d'una "trampa".

"Aquestes decisions no impliquen l'anul·lació dels contractes perquè no suposen el seu desistiment o resolució" afirma un informe a càrrec de l'investigador i professor de Dret Administratiu Eduardo Melero que ha estat publicat per aquesta organització pacifista.

"El que tots entenem tot per anul·lar un contracte és deixar-lo sense efecte, però existeixen contractes que es van complir per complet en 2024 i es van anul·lar en 2025. Això no té cap altre sentit que confondre l'opinió pública”, ha afirmat Melero a Público.

Segons aquest informe, des del 7 d'octubre de 2023 es van signar 46 contractes amb empreses israelianes "per un valor superior als 1.000 milions d'euros". "Aquest llistat no va ser fet públic pel Govern, sinó pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la qual cosa posa de manifest la política governamental d'opacitat sobre les relacions armamentistes entre Espanya i Israel", afirma el document.

El Centre Delàs indica que 26 acords amb empreses israelianes "han estat complerts adequadament", la qual cosa significa que les empreses "han lliurat els béns o realitzat la prestació i el Ministeri de Defensa ha pagat el preu del contracte".

Així mateix, "encara estan en vigor els contractes relatius a l'adquisició de míssils contra carro Spike LR2 (287 milions d'euros), el subministrament del sistema llançacoets d'alta mobilitat SILAM (697 milions d'euros) i l'Acord Marc POD Designador per a sistemes de combat aeri (207 milions d'euros)". El Centre Delàs indica a més que l'alternativa plantejada per Defensa al Spike LR2 "continuaria sent de patent israeliana i mantindria la dependència d'aquesta indústria".

Interrogants sobre la "desconnexió"

En el ministeri que dirigeix Margarita Robles asseguren que la "desconnexió" amb la indústria israeliana "està en marxa des que es va anunciar en col·laboració amb les empreses per a la presentació d'alternatives per la seva banda". Aquest procés de "desconnexió" manca d'un document en el qual s'indiqui de manera específica com s'implementarà.

Relacionat amb aquest tema

"La guerra a l'Iran no serà massa llarga, perquè els seus costos polítics i econòmics són massa forts"

Marc Font

Tampoc hi ha dades precises sobre el nombre de contractes rescindits amb empreses israelianes ni tampoc existeix informació respecte a les indemnitzacions que hauria d'haver pagat el Govern espanyol fins ara. Público ha sol·licitat informació a Defensa sobre els acords anul·lats amb companyies israelianes, però no ha rebut resposta en el moment de publicació d'aquest article.

El Centre Delàs destaca que "jurídicament, l'anul·lació d'un contracte es realitza a través del desistiment, si el contracte no ha estat formalitzat, o per mitjà de la resolució del contracte en cas que ja s'hagi formalitzat", per la qual cosa entén que "el Ministeri de Defensa ha pretès enganyar a l'opinió pública d'aquesta forma".

L'anàlisi assenyala que "la Plataforma de Contractació del Sector Públic no recull cap acord pel qual es desisteix del contracte o es resol, tot i que és obligatori que es facin públics segons l'article 8.1.a) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern".

Apunta a més que "si el contracte ja està extingit, l'anul·lació de la publicació de l'anunci d'adjudicació o l'anul·lació de la publicació de l'anunci de formalització realitzades mesos després no poden afectar aquests contractes".

"No es pot desistir o revocar un contracte ja extingit; i molt menys anul·lant únicament els anuncis d'adjudicació i els anuncis de formalització d'aquests contractes. L'anul·lació dels anuncis de contractes ja extingits posa de manifest que l'objectiu del Ministeri de Defensa no és anul·lar els contractes, deixar-los sense efecte, sinó desinformar l'opinió pública espanyola", subratlla.