La debacle a Castella i Lleó obliga l'esquerra alternativa estatal a agilitzar la redefinició del seu futur

Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. Tres cares d'un únic cicle electoral que començava el passat mes de desembre, en l'espai de l'esquerra alternativa amb una aposta per la unitat. Sota la batuta de la secretària general de Podem a la comunitat, Irene de Miguel, la fórmula Unides per Extremadura -coalició que integren Esquerra Unida, Aliança Verda i els morats- recollia el 21-D set diputats (el 10,25% del vot), tres més que el 2023. Números amb què dinamitaven el fins aleshores sostre de l'esquerra alternativa a la regió, en plena debacle del Partit Socialista. En els dies posteriors, el triomfalisme s'apoderava de de l'esquerra. "Aquest és el camí", repetien uns i altres, amb els ulls posats en la següent parada.

Al febrer, la comitiva electoral recalava a Aragó, amb un gir de 180 graus en l'estratègia de les esquerres. Fins a tres llistes es registraven per concórrer en els comicis aragonesos. Unes negociacions precipitades i contaminades pel soroll estatal feien trontollar el somni d'una candidatura conjunta. La divisió del vot passava poca factura a la Chunta Aragonesista, amb l'exdiputat al Congrés Jorge Pueyo al capdavant.

L'esquerra aragonesista firmava el seu segon millor resultat històric a la regió, amb sis escons a les Corts, el doble que el 2023. Els grans perjudicats eren, en canvi, les candidatures de l'esquerra de vocació estatal: IU-Sumar i Podem-Aliança Verda. Els primers aconseguien salvar els mobles, conservant el seu únic diputat al parlament autonòmic. La pitjor part se l'emportava la llista morada. Amb menys d'un 1% del vot —amb prou feines 6.000 vots—, els de María Goikoetxea es quedaven, per primera vegada en la seva història, fora de les Cortes aragoneses.

Tercera parada: Castella i Lleó. De nou, l'esquerra alternativa jugava la carta de la divisió, enredada en la disputa pel repartiment de seients. Aquesta vegada en dues llistes: En Comú —el projecte d'IU, Movimiento Sumar i Verds Equo— i, de nou, Podem-Aliança Verda. Aquest diumenge, els pitjors pronòstics electorals es confirmaven, deixant sense veu a la cambra autonòmica a les dues candidatures. En el cas de Podem, amb menys de l'1% del vot i perdent el seu únic procurador a les Corts.

Un seient que, en l'última legislatura, ha ocupat el que va ser secretari general dels morats a la comunitat, Pablo Fernández. "El nostre resultat és nefast, molt molt dolent", valorava el mateix Fernández aquest dilluns en roda de premsa, arribant a utilitzar el qualificatiu "catastròfic". "Hem d'aprendre del que ens han dit les urnes les dues últimes vegades que s'han obert", posava sobre la taula el polític lleonès.

Una intenció que confirmen a Público fonts de la formació morada. "El resultat a Castella i Lleó ha estat molt dolent", reconeixen aquestes veus, fent una crida a la reflexió. "Hem de reflexionar sobre això per oferir un projecte d'esquerres atractiu i prendre les millors decisions", amplien els de Ione Belarra, comprometent-se a comunicar "en els propers dies" el resultat d'aquesta reflexió. "Després d'un pal com el d'ahir, molta gent ho veurà tot molt negre", lamentava en la roda Fernández, assegurant, com a contrapartida, que "hi ha espai per a l'esperança": "No tinc cap dubte que ens aixecarem".

"No és el que volíem", reconeixia, també en roda de premsa, la secretària d'Organització d'IU, Eva García Sempere. "Sabíem que l'objectiu era difícil", admetia, a continuació, la política alacantina. Poc temps, falta de mitjans i una llei electoral que penalitza la dispersió del vot. Un handicap contra el qual han treballat "deixant-s'hi la pell". Província a província, poble a poble. Amb una campanya des del territori, centrada en la defensa dels serveis públics i els drets socials. No ha pogut ser, lamentava la número dos de Maíllo, aprofitant per introduir un compromís: "IU seguirà fent el que millor sap fer, treballar per un futur millor per a Castella i Lleó".

Dolents i durs. Així valorava el matí d'aquest dilluns la coordinadora de Moviment Sumar, Lara Hernández, els números collits per la llista En Común en terres castellanes i lleoneses. "El temps de reflexió de l'esquerra està arribant a la seva fi", constrenyia llavors la política madrilenya, conscient de la necessitat de passar a l'acció. Com? Construint candidatures unitàries i competitives, "que surtin a guanyar". Tant a nivell nacional com autonòmic.

Des de Moviment Sumar miren amb especial atenció cap a les generals de 2027. "Per això vam presentar, el passat 21 de febrer al Círculo de Bellas Artes de Madrid, una nova aliança dels quatre partits de l'esquerra transformadora al Govern", reivindiquen veus de la formació de Yolanda Díaz. Una presentació que es proposen repetir, en els propers mesos, a Barcelona i Andalusia, encara sense dates a la vista."La unitat no és al·licient suficient", admeten a Público aquestes fonts, que no deixen, per això, d'insistir en la necessitat de reforçar la col·laboració entre tots els actors de l'espai: "Cal tancar-los les portes de la Moncloa a PP i Vox".

Relacionat amb aquest tema

Lliçons de Castella i Lleó: les dretes s'instal·len per sobre del 55%, el bipartidisme es recupera i l'esquerra alternativa toca fons

Samuel Martínez

La pròxima cita amb les urnes és, però, Andalusia. A les portes de l'estiu, els partits estatals de l'esquerra alternativa tornaran a protagonitzar una pugna per l'hegemonia de l'espai. Almenys això suggereix l'avanç de les negociacions. De moment, a Andalusia es replicaria l'escenari aragonès: una llista de caràcter merament andalús —Adelante Andalucía— i dues liderades per formacions de vocació estatal. D'una banda, Per Andalusia, la llista a la qual posa cara Antonio Maíllo, el coordinador federal d'IU, que no obstant això inclou en les seves files a formacions andalusistes; per un altre, la llista de Podem, amb el diputat morat Juan Antonio Delgado al capdavant.

Hi haurà, després de les debacles d'Aragó i Castella i Lleó, un cop de volant cap a la unitat? "Nosaltres sempre apostarem pel que creguem millor per a la ciutadania andalusa, més enllà de sigles i estratègies electorals", traslladen, en conversa amb Público, veus del partit morat a Andalusia. Una declaracions que se sumen a l'al·legat per la unitat que llançava en X, hores després de conèixer els resultats electorals a Aragó, la secretària general de Podem a la comunitat. "Juntes som més forts", reivindicava llavors la política morada. La resta d'actors implicats opten per la prudència, a l'espera de com es desenvolupin les negociacions.