David Fernández: "Ja veurem si la premsa de dretes li segueix rient les gràcies a Ayuso si governa Feijóo"

El periodista David Fernández (Madrid, 1975) acaba de publicar Ayuso. Zancadillas, intrigas y venganzas en la Corte de Madrid' (Libros del K.O.). Un llibre que a efectes pràctics és una biografia no autoritzada de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. L'obra porta un eloqüent subtítol que dona certa idea de per on van els trets d'Ayuso en un ecosistema tan particular com és el PP madrileny: travetes, intrigues i venjances a la Cort de Madrid.

Periodista de llarga trajectòria amb diversos llibres a l'esquena, Fernández va cobrir durant anys la informació política de Madrid i va arribar a ser cap de premsa de l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl (EMVS) a l'Ajuntament de la capital de l'Estat entre 2020 i 2022. Va renunciar al càrrec esquitxat per la guerra civil dins del PP que va esclatar un mes abans entre Pablo Casado, llavors president del partit conservador, i Ayuso. Fernández sap, doncs, el material que maneja. Per això, no només traça una semblança d'Ayuso que es desmarca de l'afalac fàcil i l'adulació —una cosa bastant habitual entre bona part dels mitjans madrilenys, sempre disposats a l'adulació—, sinó que a més dissecciona amb precisió els secrets de la política madrilenya, un hàbitat on abunden les punyalades per l'esquena. Addictiu, el llibre retrata una líder política ambiciosa a qui —fins ara— la sort ha afavorit.

Què és el que li va atreure del personatge d'Isabel Díaz Ayuso per escriure un llibre de més de 400 pàgines sobre ella?

Vaig començar a escriure'l el 2022, després de tancar una etapa professional a l'EMVS, just en el moment en què ella va guanyar la guerra interna a Pablo Casado i es va erigir en el gran referent de la dreta espanyola. I ho vaig fer perquè, parlant amb certes persones que jo coneixia, algunes fins i tot molt properes a Ayuso en etapes anteriors, em va sorprendre veure que fins i tot dins del PP se sorprenien de l'èxit d'algú a qui fins poc abans consideraven una militant de quarta fila sense cap tipus de formació.

Ha canviat la imatge que tenia d'ella després d'escriure el llibre?

Encara que vaig conèixer Ayuso l'any 2012, quan ella era una diputada rasa del PP a l'Assemblea de Madrid, reconec que jo en tenia un coneixement molt limitat. Quan realment l'he conegut ha estat a través de les 180 persones a les quals he entrevistat per a aquest llibre. La veritat és que Ayuso és un personatge senzill i complex alhora.

Com la definiria? S'atreviria a fer un perfil psicològic d'Ayuso?

Ayuso ha evolucionat amb el pas del temps. És una persona molt camaleònica. Si té una virtut és que se sap adaptar molt bé a les circumstàncies. Pot canviar el seu discurs sense problemes, fins i tot encara que es contradigui. A Ayuso no li agrada la política. Ella no entra en política per una vocació de servei públic ni per convicció; ho fa perquè veu, com molts altres, que en un partit polític com el PP, si és disciplinada, si és lleial i si és treballadora, pot arribar a tenir una font d'ingressos estable durant molt de temps. No està en política per, diguem-ne, romanticisme.

Ja sabem que els companys de partit sempre són els més cruels. Al llibre explica que a Ayuso al PP l'anomenaven La Mónguer. Com es passa d'aquest menyspreu a ser Lady Madrid?

Ella ha tingut, com em deia molta gent, cops de sort durant molt de temps que altres militants del PP no han tingut.

Pot posar algun exemple?

Ella es va afiliar al PP al districte de Moncloa a Madrid i allà va conèixer Pablo Casado. Si potser s'hagués afiliat a un altre districte, doncs hauria tingut altres amics, altres endolls i altres padrins, però no Pablo Casado, que va ser qui anys després la va nomenar candidata del PP a la Comunitat de Madrid. També explico al llibre que quan treballava per a Esperanza Aguirre a Presidència, la van fer fora perquè va utilitzar un cotxe oficial sense permís i la van cessar. Aquí també hi intervé la sort perquè el partit no abandona mai les seves i la tornen a ficar al PP de Madrid. Després es fa molt amiga de l'entorn de Cristina Cifuentes, i Rajoy nomena Cifuentes candidata. Després, el seu amic Pablo Casado guanya la presidència nacional del PP i la nomena candidata. Tot són cops de fortuna.

De fet, Ayuso va ser candidata a la Comunitat de Madrid el 2019 gairebé per descart, segons explica en el llibre.

El 2019, hi havia un grup de 15 o 20 persones que podien ser candidates a la Comunitat de Madrid pel PP. Casado va parlar amb molta gent i al final es va inclinar per Ayuso en part perquè pintaven bastos per al partit. És més, hi va haver dues persones que van voler ser candidates i l'hi van dir a Pablo Casado, encara que aquest no va acabar de veure-les i va optar finalment per Ayuso. Però a mi ningú m'ha dit que Casado l'escollís perquè era una líder nata o que tingués aspectes de ser una gran estadista. M'insisteixen en el paper que ha jugat la fortuna.

El seu èxit es deu exclusivament a aquests cops de sort? No hi ha res més?

És cert que en política també s'hi ha de ser. I Ayuso sempre hi era. Si calia anar a una seu del PP a fer un discurs o una xerrada sobre xarxes socials, ella hi anava; però també hi era quan calia posar cadires per a un míting del partit o fent passadís els dimecres a la seu del PP de Madrid quan apareixia per allà Esperanza Aguirre. Li agradava ser-hi i que se la veiés, però no és menys cert que va tenir aquests cops de fortuna de conèixer certes persones en moments molt determinats.

A més d'estar, té Ayuso alguna qualitat política més?

Amb Isabel Díaz Ayuso no es pot mantenir un debat d'alta política sobre fiscalitat, educació o sanitat. Ella té un missatge molt senzill i molt populista. És veritat que té sort, però hi ha un punt d'inflexió: el 2020, les coses no li anaven bé perquè tothom la subestimava i ella té llavors un moment de lucidesa nomenant Miguel Ángel Rodríguez com a cap de gabinet.

Quina importància té Miguel Ángel Rodríguez en la carrera política d'Ayuso?

Tota. Miguel Ángel Rodríguez és qui modela el personatge que tots coneixem avui. Sense ell, Isabel Díaz Ayuso probablement no seria avui presidenta de la Comunitat de Madrid. Per molt que ell digui que els mitjans lloem el seu paper per injuriar-la a ella, ell és el que canvia el personatge. S'han ajuntat una persona molt ambiciosa com Isabel Díaz Ayuso i una altra com Rodríguez que, com ha dit en moltes entrevistes i va explicar en un llibre que va escriure als anys 90, el que li agrada de la política és manipular. I Ayuso és el personatge ideal per a això, perquè una altra política tindria un nivell ètic una mica més exigent, però ella no. La simbiosi entre Ayuso i Rodríguez és perfecta.

Com ha operat Miguel Ángel Rodríguez aquest canvi?

Ayuso té un equip darrere que li diu en tot moment quin és el missatge que s'ha de donar. Gràcies a Miguel Ángel Rodríguez, Ayuso ha construït un tret que molt pocs líders aconsegueixen: fer de la provocació un argument polític. Per a ella no importa el contingut, importa la reacció. És el que hem vist aquests dies amb la seva visita a Mèxic, on ha aconseguit el que ella buscava: visibilitat internacional, el relat de víctima del sistema que a ella li encanta, fins i tot una audiència nova. Ayuso està ara en una etapa de modelar-se una nova marca transnacional, d'erigir-se en una líder conservadora sense complexos.

Rebombori, confrontació i política marrullera. Aquesta és la fórmula de l'èxit d'Ayuso?

És l'estratègia de Miguel Ángel Rodríguez, que l'ha convençut que aquest és el camí. Jo crec que els seus rivals cometen un error en criticar-la tant, perquè com més la critiquen més l'amplifiquen.

Com s'explica aquesta capacitat d'Ayuso per sortir indemne de tots els escàndols que l'envolten: el crèdit a l'empresa del seu pare no retornat, la comissió del seu germà o el frau fiscal de la seva parella?

Ayuso gaudeix d'un sòlid blindatge mediàtic. Ella i Rodríguez saben que controlant els mitjans de comunicació hi tenen molt de guanyat. Tant és així que el pressupost en publicitat institucional ha crescut molt amb ella al Govern de Madrid. A més de poder institucional, Ayuso també té un poder empresarial i econòmic al darrere. A ella no li passarà el mateix que a Cristina Cifuentes.

A què es refereix?

No s'entén l'auge d'Isabel Díaz Ayuso sense la caiguda de Cristina Cifuentes. Ayuso era viceconsellera al Govern de Cifuentes i va viure en primera línia la defenestració de Cifuentes després d'enfrontar-se a certs grups de poder, com el Grup Planeta, al qual no va donar una universitat privada a Madrid, o el Grup Quirón, al qual no pagava tot el que volia. La història oficial explica que a Cifuentes li van arreglar un Màster i després la van matar civil i políticament quan algú va filtrar aquell famós vídeo robant unes cremes en un supermercat. Però el cert és que Cifuentes es va ficar, equivocadament o no, amb certs poders. Ayuso ho va veure i quan va arribar al poder va ser molt intel·ligent i es va dir a si mateixa: 'Jo no tocaré certes persones'.

Vostè afirma en el llibre que Ayuso té ambicions nacionals. Té veritables possibilitats d'arribar a la Moncloa?

Madrid ja se li ha quedat petita a Ayuso. Però té rivals en el camí cap a la Moncloa. El primer, Pedro Sánchez, i després Alberto Núñez Feijóo, que n'està fins als nassos. Si el 2027, com diuen totes les enquestes, s'acaba el cicle de l'esquerra i arriba Feijóo a governar, ja veurem si la premsa conservadora li segueix rient les gràcies. Si fos per ella, seria candidata nacional l'any que ve, però no ho serà, i quatre anys en política són molt de temps. No se sap mai què pot passar.

I a Madrid, té l'esquerra opcions reals de vèncer Ayuso?

Ayuso revalidarà la majoria absoluta el 2027, no en tinc cap dubte. El seu poder està consolidat. El seu èxit s'explica per aquesta capacitat per controlar i manipular el missatge que arriba a la ciutadania. I l'esquerra, per molt que s'uneixi, per molt que trobi un candidat trencador, que d'altra banda no el trobarà, demoscòpicament no té cap possibilitat.

No la penalitzarà electoralment, ni tan sols una mica, el suposat frau fiscal de la seva parella?

Bé, encara no hi ha data per al judici i no sembla que es celebri abans que arribin les eleccions autonòmiques. Tot està preparat perquè això tampoc molesti. Si la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil investiga bé, segurament s'emportarà alguna sorpresa perquè els negocis d'Alberto González Amador són precisament això, sorprenents, no només amb Quirón, sinó també a Miami.

També fa una semblança de José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid. Sembla que és intel·ligent, fins i tot brillant, però poc treballador. Com és la seva relació amb Ayuso?

Almeida és un altre personatge a qui tampoc li agrada la política. Al principi la seva relació era bona, però arran de la guerra amb Casado i l'assumpte de les comissions del seu germà, la desconfiança, sobretot per part d'Ayuso, va créixer. Després de caure Casado i prendre Ayuso el control del PP de Madrid, Almeida se salva perquè Feijóo intercedeix per ell. Tot i així, Ayuso segueix pensant que Almeida és un mentider compulsiu, o això em va traslladar algú molt pròxim a ella.