La CUP es decanta per no concórrer a les eleccions generals del 29 de novembre, a l'espera que ho ratifiqui la militància

Si les bases ho ratifiquen durant el diumenge, la CUP no concorrerà a les eleccions generals del 29 de novembre. Aquesta és l'opció per la qual s'ha decantat la Mesa Nacional de la formació -el seu principal òrgan de direcció entre assembles nacionals-, després d'una llarga reunió celebrada durant tot el dissabte a Barcelona. Segons un comunicat emès pel partit de l'esquerra independentista, "la CUP no impulsarà una candidatura electoral per concórrer a les properes eleccions espanyoles del 29 de novembre en tant que actualment no es donen les condicions polítiques per fer-ho".

L'avançament electoral ha estat clau per decantar-se per aquesta decisió, que s'ha pres després de discutir diversos plantejaments. Després que l'anterior cicle electoral fos negatiu a nivell de resultats per a la CUP, ara mateix la formació es troba molt centrada en preparar les eleccions municipals del maig vinent.

En tot cas, serà la militància del partit la que prendrà la decisió final a través d'una consulta telemàtica que s'obrirà diumenge. La votació s'allargarà 24 hores i el dilluns els portaveus de la CUP comunicaran els resultats i, per tant, si s'ha ratificat la proposta de no concórrer a les generals o, en canvi, les bases han rectificat la decisió.

Els precedents

Fins ara la CUP havia concorregut dues vegades a les eleccions generals, que corresponen als dos últims comicis estatals, és a dir, els de juliol del 2023 i els de novembre del 2019. En el primer intent va aconseguir representació, amb dos diputats obtinguts a la província de Barcelona, mentre que en el segon va quedar-se sense presència a la cambra baixa.

Fa poc més de tres anys, la candidatura de la formació de l'esquerra independentista va estar encapçalada a Barcelona per Albert Botran, aleshores diputat al Congrés, mentre que l'altra representant dels anticapitalistes a la Cambra, Mireia Vehí, era la número 1 a la llista per Girona. En total, la CUP va obtenir 99.644 vots a Catalunya, el 2,81%, i a Barcelona -l'única demarcació on tenia opcions reals d'aconseguir escons- va quedar-se en el 2,52% -gràcies a 67.266 sufragis-, gairebé cinc dècimes per sota del llindar mínim del 3% per poder posar els peus al Congrés.

Aleshores la CUP vivia un cicle electoral marcadament a la baixa, que contrastava amb la situació que tenia el 10 novembre de 2019. En aquella ocasió, els cupaires van sumar 246.971 vots -el 6,37% del total a Catalunya- i van obtenir dos diputats per Barcelona, que van ser Mireia Vehí i Albert Botran, ambdós amb experiència prèvia al Parlament de Catalunya. La decisió de concórrer a les generals va tirar endavant de manera ajustada.

A les generals anteriors, que van fer-se a l'abril del mateix 2019, la CUP havia declinat participar-hi, però sí que hi va concórrer el Front Republicà, l'aliança entre Poble Lliure -una de les organitzacions integrants de la CUP-, Som Alternativa i el Partit Pirata, que va reunir 113.807 sufragis -el 2,74% dels emesos a Catalunya- i no va aconseguir representació.