El Congrés planta cara als agitadors ultres Quiles i Ndongo i el Suprem fa un altre pas per jutjar Alvise

D'una banda, el Congrés dels Diputats. De l'altra, el Tribunal Suprem (TS). Les dues institucions han pres aquest dimecres dues decisions rellevants sobre l'activitat d'alguns dels principals agitadors ultres del nostre país. Es tracta de Vito Quiles, Bertrand Ndongo i Alvise Pérez. Als dos primers se'ls ha retirat de manera cautelar la seva acreditació com a periodistes al Congrés. Sobre l'eurodiputat Pérez, el TS ha tornat a sol·licitar a l'Eurocambra el suplicatori de suspensió de la seva immunitat, la qual cosa suposa per a Pérez un pas més dins d'una de les cinc causes judicials que té obertes.

L'expectació entre els periodistes acreditats a la Cambra Baixa era màxima davant la reunió programada per la Mesa del Congrés durant la tarda d'aquest dimecres. Com va avançar Público, l'organisme s'encaminava a resoldre algun dels 11 expedients oberts contra Quiles i Ndongo i que podrien suposar la seva expulsió temporal basada en el reglament sancionador que va aprovar la majoria parlamentària, sense PP i Vox, l'estiu passat. Aquests expedients, sobre els quals havien de pronunciar-se els lletrats del Congrés, finalment no es van incloure en l'ordre del dia. Però la Mesa va optar per una altra via d'actuació basada en la Llei de Procediment Comú de les Administracions Públiques.

L'acord final, al qual ha tingut accés aquest mitjà, justifica aquesta decisió sobre la base de la “preocupant deterioració de les condicions en les quals es desenvolupa l'activitat dels i les representants dels mitjans de comunicació acreditats al Congrés”. L'acumulació d'informes i denúncies contra aquests dos agitadors s'ha anat accelerant. "No estem solament enfront d'un agreujament quantitatiu, sinó també davant d'un deteriorament qualitatiu. En els últims episodis hem pogut comprovar un intolerable nivell de violència tant verbal com gairebé física contra algunes diputades", assenyala el text, que posa l'accent en l'"evident component masclista" de les actuacions de Quiles i Ndongo.

Un dels exemples recents el va patir Aina Vidal, diputada de Comuns i del grup plurinacional Sumar. Ndongo la va anomenar "idiota" al final d'una roda de premsa. L'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) va enviar llavors un escrit a la Mesa denunciant el que va passar el 5 de maig amb aquest insult i amb "altres desqualificacions" cap a un periodista acreditat. La setmana passada també des de Sumar es va denunciar Quiles per rebentar la compareixença de la pròpia Vidal. En el llistat de denúncies presentades contra un i altre, al qual ha tingut accés aquest mitjà, també s'inclouen escrits remesos pel PSOE, Podem i l'esmentada APP.

"Tot està gravat i documentat. I per descomptat no s'ha vist ni el més mínim senyal de penediment, més aviat tot el contrari. Existeix una voluntat evident i contrastada d'incrementar la tensió fins que el clima sigui tan irrespirable que hàgim simplement de tancar les sales de premsa", argumenta la Mesa del Congrés.

La retirada de l'acreditació és immediata. És a dir, aquest dijous ja no podrien entrar cap dels dos a exercir la tasca que habitualment realitzen els periodistes acreditats. La durada d'aquesta mesura cautelar, assenyalen fonts parlamentàries, és de 15 dies. Després d'aquest període s'hauria de renovar la suspensió. Però en paral·lel les fonts consultades apunten que els expedients oberts es podran resoldre. I aquests, segons determinin els informes dels lletrats, suposarien la retirada de l'acreditació per períodes de fins a tres mesos depenent de la gravetat de la falta que es dictamini.

El PP no ha participat en la votació de l'acord. Segons confirmen fonts dels populars al Congrés, els seus membres "han sortit i no han participat en la votació". Recorden que tampoc es va formar part de la creació del Consell Consultiu ni s'ha participat en les seves reunions. "Aquest assumpte s'ha portat avui de manera precipitada a la taula, amb clara falta de transparència", denuncien. El partit que lidera Alberto Núñez Feijóo ja va rebutjar la reforma del reglament i de fet hi va votar en contra. Quiles va participar en un acte electoral del tancament de campanya de Jorge Azcón a Aragó.

Per la seva banda, Javier Negre, director d'EDATV, la plataforma digital per la qual treballa Quiles, va escriure a la xarxa social X el seu rebuig a la decisió. "Estan desesperats, han perdut per complet el relat i recorren a la censura. Recorrerem al Tribunal Suprem", va dir.

Des dels grups polítics que han denunciat durant molt de temps les actituds de Quiles i Ndongo es van mostrar satisfets. El PSOE, segons fonts del grup parlamentari, considera que "és una decisió a favor de la llibertat, del respecte i de la democràcia". Per al partit de Pedro Sánchez "defensar la llibertat de premsa també és garantir que ningú converteixi les rodes de premsa i les dependències del Congrés en un espai d'assetjament, provocació o violència verbal". Es dona la circumstància que fa unes setmanes Quiles va perseguir l'esposa del president del Govern, Begoña Gómez. Aquesta, segons confirmen fonts de Moncloa, va presentar aquella mateixa tarda una denúncia per "agressió".

Per part de Sumar, el portaveu dels Comuns i secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, va celebrar la decisió: "Avui el Congrés ha enviat un missatge clar a PP i Vox: han de deixar de blanquejar i finançar Quiles i Ndongo perquè no actuen com a periodistes sinó com a agitadors ultres que intimiden i fustiguen diputats i professionals de la informació", va apuntar.

A Podem, segons fonts del partit que lidera Ione Belarra, també celebren la decisió i esperen que sigui ferma en les pròximes setmanes. "El Congrés mai hauria d'haver concedit una acreditació de premsa a aquests esquadristes finançats per PP i Vox que han campat al seu aire per la Cambra durant anys, estenent l'odi i impedint el normal funcionament del parlament i el treball dels diputats, diputades, del personal del Congrés i dels periodistes", afirmen.

Alvise i el seu recorregut judicial: cinc causes obertes

Però les males notícies per als ultres no es queden aquí. Al matí d'aquest dimecres, el Suprem va fer un altre pas per jutjar Alvise Pérez, l'eurodiputat que va acollir el mateix Vito Quiles a la llista de Se Acabó La Fiesta per a les eleccions europees. I és que, l'Alt Tribunal ha demanat per tercera vegada al Parlament Europeu aixecar la immunitat de l'agitador ultra.

Aquesta vegada, la sol·licitud del Suprem està relacionada amb la causa per revelació de secrets i assetjament a dos eurodiputats de la llista Se Acabó La Fiesta (SALF). En relació amb aquest nou suplicatori, el magistrat de la Sala Penal Manuel Marchena indica en el seu acte que els fets investigats se centren en les declaracions realitzades pel querellat en un podcast, en què hauria animat els seus seguidors a perseguir i assetjar els seus dos companys eurodiputats per haver-se deixat subornar en una votació de l'Eurocambra sobre el rearmament europeu.

En el podcast va assenyalar, segons recull la interlocutòria, "si jo he fet campanya electoral per tot Espanya dient no i tu hi votes a favor, estàs traint 800.000 espanyols. Perseguiu-los i demaneu-los explicacions. I si heu de cridar-li en un bar que ets un criminal, que ets un corrupte i que has votat a favor del rearmament, heu de fer-ho vosaltres, perquè no ho puc fer jo, ho ha de fer la gent que ens ha votat".

Els querellants també imputen un delicte de revelació de secrets a Alvise per filtrar les seves dades personals de contacte, fet que hauria derivat en un constant assetjament de missatges a través de les xarxes socials, amb reiterades amenaces, insults i difamacions.

En aquest context, el magistrat instructor adverteix que "els missatges difosos en xarxes socials i la divulgació incontrolada de dades personals de les víctimes desborden els límits de qualsevol controvèrsia política i no tenen cabuda en la garantia parlamentària d'inviolabilitat".

L'acte al qual ha tingut accés Público recorda que el significat de la immunitat parlamentària decau en fets com els que es descriuen en la querella, ja que els dos denunciants, també europarlamentaris i antics companys de llista electoral de l'agitador ultra, "s'han vist obligats a variar les seves rutines, algunes d'elles concebudes precisament per facilitar el contacte telemàtic amb el seu electorat".

Aquesta decisió del magistrat del Suprem suposa el tercer suplicatori elevat a l'Eurocambra de les cinc causes que l'eurodiputat té obertes en aquests moments. En aquest sentit, l'Alt Tribunal també va demanar al maig de l'any passat alçar la immunitat per poder actuar contra ell en la causa per llançar missatges contra la fiscal de delictes d'odi de València, Susana Gisbert.

A l'octubre, el Suprem va fer el mateix per avançar en la investigació que segueix contra ell per delicte electoral i de finançament il·legal de partit polític, en relació amb la recepció de 100.000 euros en efectiu d'un empresari de criptomonedes, Álvaro Romillo, també investigat en la causa. Aquest últim també està processat per estafar presumptament més de 185 milions d'euros a 3.062 inversors entre gener de 2023 i setembre de 2024.

El Suprem també va obrir una causa contra Pérez per presumptes delictes de falsedat i injúries per difondre una PCR falsa de l'exministre i president de la Generalitat, Salvador Illa, el 2021. Finalment, la Sala Penal del Tribunal Suprem va obrir el passat 19 de març la cinquena causa contra l'eurodiputat per investigar la querella presentada contra ell per l'alcalde d'Algesires, José Antonio Landaluce, per un presumpte delicte d'amenaces condicionals

Segons recull l'Alt Tribunal, dels missatges reproduïts en la querella es desprèn, indiciàriament, que Alvise Pérez hauria anunciat de forma expressa i reiterada la difusió pública d'àudios, documents i captures de converses en els quals s'atribuirien al querellant comportaments presumptament delictius o greument deshonrosos, vinculant de manera explícita la no execució d'aquesta difusió a la dimissió del querellant del seu càrrec d'alcalde.

"El relat contingut en la querella, unit a la documentació aportada, singularment les captures de pantalla i certificacions electròniques relatives a les publicacions efectuades al canal públic de Telegram gestionat pel querellat, permet apreciar, en aquesta fase preliminar i sense prejutjar la qualificació definitiva, la concurrència d'indicis racionals d'un possible delicte d'amenaces condicionals de l'article 169.1 del Codi Penal", reblen els magistrats en l'acte al qual ha tingut accés aquest mitjà.