El Congrés manté sense aprovar més de la meitat de les mesures del Pla d'Acció per la Democràcia del Govern

D'aquí a tot just un parell de mesos es compliran dos anys des que el Consell de Ministres aprovés l'anomenat Pla d'Acció per la Democràcia. Era la resposta que donava Pedro Sánchez després de la imputació de la seva dona, Begoña Gómez, per part del jutge Juan Carlos Peinado que s'havia produït a l'abril. El president del Govern espanyol es va prendre cinc dies per reflexionar i al tornar va prometre impulsar la regeneració democràtica. Es van aprovar llavors 31 mesures de diferent naturalesa.

Aquest dimarts, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va presentar a Moncloa l'aprovació del Projecte de la Llei Orgànica de protecció civil dels drets a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. La norma, l'avantprojecte de llei de la qual va ser aprovat al gener, passa ara al Congrés per iniciar els tràmits parlamentaris necessaris per a la seva aprovació.

Bolaños va destacar que aquesta iniciativa suposa un nou impuls en l'execució del Pla. Ja s'ha desenvolupat, segons va afirmar, el 87% del seu contingut, amb 27 de les 31 mesures "completades o en tramitació avançada", però el Govern fa aquests càlculs basant-se en les seves funcions executives i no legislatives. És a dir, no es té en compte l'aprovació a les Corts de les mesures que no ho necessiten.

En aquest sentit, de les 31 mesures contemplades en el document, només set d'elles estarien al 100% desenvolupades, bé perquè corresponen a fites ja complertes o perquè no necessiten de validació parlamentària. En altres 11, el Govern espanyol ja hauria complert el seu paper al Consell de Ministres, en nou queden tràmits per realitzar dins de l'Executiu, una d'elles està a punt de portar-se a votació al Ple i només en tres mesures no es coneixen avanços de manera pública.

En el primer grup de mesures s'inclou la Cimera Global de l'Aliança per al Govern Obert, que es va celebrar ja del 6 al 10 d'octubre de 2025 a Vitòria. També es va completar l'execució del IV Pla de Govern obert i la preparació del V Pla de Govern obert, aprovat el 6 d'octubre del passat any.

Al gener de 2025 també es va aprovar el Sistema d'Integritat de l'Administració General de l'Estat. A l'octubre de 2024 es va aprovar el que va ser la primera mesura d'aquest Pla, el Reial Decret d'ampliació de la plantilla orgànica del Ministeri Fiscal "per crear dues noves unitats especialitzades de la Fiscalia per avançar en la lluita contra el fenomen de la corrupció pública i privada". Dos mesos després es va posar en marxa un programa d'ajudes dotat amb 100 milions d'euros per promoure la digitalització dels mitjans de comunicació.

Entre aquestes set mesures es poden incloure la simple aprovació del Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció, que va ser aprovat en el Consell de Ministres del 26 d'agost de 2025. El desplegament total de les seves mesures, com va informar aquest mitjà, depèn en gran part que tiri endavant la Llei Orgànica d'Integritat Pública (LOIP). Com el mateix Sánchez va proclamar fa unes setmanes, aquest pas es farà al juliol. En el Pla d'Acció per la Democràcia es va incloure també l'aprovació de l'Estatut de l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, que està en marxa com a tal des d'octubre de 2024 encara que amb alguns serrells pendent de l'esmentada LOIP.

El Govern espanyol comptabilitza 11 mesures més com a aprovades perquè el seu full de ruta ja només depèn del Congrés i que hi hagi una majoria suficient. Cap d'elles es troba en la fase final pel que no s'esperen grans avanços almenys fins al cap de l'estiu. S'inclouen en aquest paquet la reforma aprovada aquest mateix dimarts sobre el dret a l'honor o la Llei Orgànica reguladora del dret de rectificació. Fonts governamentals assenyalen a Público que precisament sobre aquestes dues normes "hi ha molt interès per part dels grups" en què s'aprovin i creuen que es podran desencallar de manera més o menys ràpida.

Al Congrés hi ha també la reforma de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. Aquesta iniciativa inclou dues mesures del Pla d'Acció per la Democràcia: establir l'obligació de celebrar debats electorals entre candidats i candidates i establir una obligació de publicació de totes les microdades de les enquestes electorals. Es va aprovar al Consell de Ministres al juliol del passat any.

Pendent de les tramitacions parlamentàries està també l'aprovació d'un projecte de Llei de Grups d'Interès. És a dir, l'anomena llei de lobbies. Fa pocs dies el ministre de Transformació Digital i per a la Funció Pública, Óscar López, va instar els grups a accelerar el procés per aprovar-la. Aquesta mesura està també inclosa en el Pla anticorrupció impulsat el juliol de l'any passat després de la detenció de l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán.

En matèria mediàtica, el 29 de juliol de 2025 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i mitjans de comunicació. En aquesta norma s'inclouen altres mesures del pla de regeneració que hauria d'aprovar el Congrés abans que acabi la legislatura si es pretén que entrin en vigor. Són la reforma de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per augmentar les seves competències; la creació d'un registre de mitjans de comunicació i la revisió del marc regulador per evitar la concentració mediàtica. Set dies abans es va aprovar en Consell de Ministres la reforma de la Llei sobre secrets oficials, que encara no ha generat consensos a la Cambra baixa.

En aquest grup de mesures es troben altres dues iniciatives que no han sortit directament del Consell de Ministres sinó que han estat tramitades pels grups parlamentaris del Congrés. Una d'elles és la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a 'llei mordassa'. La seva derogació s'arrossega des de la passada legislatura i en aquests moments les negociacions estan congelades des de fa gairebé un any.

Finalment, està pendent també la reforma del Codi Penal per eliminar els anomenats delictes d'opinió contra institucions de l'Estat, contra sentiments religiosos o d'escarni públic. Fa poques setmanes PSOE i Sumar van anunciar un acord per desbloquejar aquest assumpte pel que s'espera que pugui avançar al Congrés amb brevetat.

Serrells al Govern i tasques pendents

l'Executiu de Sánchez té encara tasques pendents per avançar en el Pla d'Acció per la Democràcia. Concretament en nou de les mesures. Falta per aprovar-se en segona volta, i per tant remetre-ho les Corts Generals el Projecte de Llei d'Administració Oberta. També l'establiment legal de rendició de comptes cada sis mesos per a totes les administracions, inclosa en aquesta mateixa llei, l'avantprojecte de la qual es va aprovar en Consell de Ministres el 7 d'octubre.

La reforma de la Llei de publicitat institucional és una de les grans apostes incloses en aquest pla. No va ser fins al mes de febrer passat quan es van fer els primers passos. En aquesta iniciativa s'inclouen fins a quatre mesures anunciades pel Govern al setembre de 2024. Són l'establiment d'un deure de publicació anual d'inversió publicitària per part de totes les administracions públiques; la introducció de criteris de transparència, proporcionalitat i no discriminació en les assignacions; límits al finançament que les administracions públiques poden dedicar als mitjans de comunicació i, finalment, reformes en els sistemes de mesurament d'audiència. Queda encara que s'aprovi en segona volta en el Consell de Ministres com a pas previ al fet que arribi al Congrés.

En una situació similar estan la la Llei de secret professional dels periodistes i la transposició de la Directiva anti SLAPP per a protecció dels periodistes d'assetjaments externs. D'altra banda, l'aprovació de la ja esmentada LOIP desbloquejaria també l'última mesura en tramitació: el reforç del règim sancionador aplicable als partits polítics que presentin els seus comptes de manera inadequada.

D'altra banda, tot i que encara no està aprovada, la reforma del Reglament del Congrés i del Reglament del Senat "per reforçar les sancions per la no presentació de declaració de béns per part dels seus membres o la presentació d'informació falsa o incompleta" es troba en una fase molt avançada ja que s'ha aprovat la ponència. És a dir, el pas previ a votar-se en el Ple del Congrés.

Entre les tres mesures sobre les quals no es coneixen avanços de cap tipus es troba la creació d'una comissió al Congrés sobre desinformació; el desenvolupament d'una estratègia nacional de lluita contra les campanyes de desinformació o la reforma del Reglament del Congrés per establir l'obligació de celebrar anualment el Debate sobre l'Estat de la Nació.