Les comunitats del PP hauran d'acollir centenars de menors després d'un any intentant torpedinar el seu repartiment

Ceuta porta 20 dies convertida en l'arma llancívola del Partit Popular contra el Govern espanyol. Primer, per la falta de prevenció davant l'entrada multitudinària, el 30 de juliol passat, de més de 70.000 persones a través de la costa del Tarajal. Segon, per la gestió de la crisi, amb, almenys, 5.000 persones —entre 8.000 i 11.000, segons l'executiu autonòmic— encara en sòl ceutí. Tercer, per la falta de dades clares i completes sobre la situació de la ciutat. Quart, per l'"abandonament" institucional del Govern (i del president) enmig del parèntesi de l'estiu. Cinquè i últim, per l'imminent trasllat i acollida dels milers de menors no acompanyats — 2.168 nens i adolescents, segons l'última dada oficial— a la península.

Els menors han acabat, una vegada més, al centre de la batalla política. Espanya ha de tornar "totes" les persones que han entrat irregularment a Ceuta, "menors o adultes". Aquest és el missatge que la plana major del PP ha convertit en leitmotiv del seu reguitzell de crítiques al Govern. Des del seu president, Alberto Núñez Feijóo, passant pel seu secretari general, Miguel Tellado, fins al mateix mandatari ceutí, Juan Jesús Vivas. Però repetir una cosa mil vegades no ho fa cert. I és que el que proposa el Partit Popular va directament en contra de la legalitat (espanyola i internacional). Sense anar més lluny, per la protecció específica amb què els envolta la Llei d'Estrangeria (article 35) i la seva normativa addicional.

No és la primera vegada que el PP es revolta contra els drets dels menors migrants. Ja fa més d'un any, l'abril del 2025, que el Congrés va donar llum verda —amb el no de PP i Vox— al repartiment obligatori de menors quan una regió es declari en situació de "contingència migratòria extraordinària". Deixant de banda els tecnicismes: quan estigui sobresaturada. Un estat que han travessat, per ara, tres territoris: Canàries, Ceuta i Melilla. Des de llavors, s'han tramitat, segons confirmen a Público fonts d'Infància, més de 2.000 expedients de trasllat. La gran majoria d'aquests menors, afegeixen des del ministeri, ja haurien estat reubicats.

El rebuig dels populars ha tornat a cobrar protagonisme en l'avantsala d'una nova reunió de la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència (CSIA), que se celebrarà dijous que ve 27 agost. Una cita de la qual s'absentaran els consellers de tres comunitats (les tres governades pel tàndem PP-Vox): Castella i Lleó, Aragó i Extremadura. I a la qual acudiran la resta per sancionar el traspàs de 25 milions d'euros extraordinaris a la ciutat de Ceuta, encara que amb el repartiment de menors com a teló de fons. No és intranscendent. I és que, en l'últim any, el PP no ha desistit en la seva obstinació de boicotejar la norma. Tant als tribunals com des de les institucions.

Recursos contra la pròpia norma

Primer ho van intentar al Constitucional. El 29 d'abril de 2025, tot just 19 dies després de la votació al Congrés, el TC admetia a tràmit el primer recurs per inconstitucionalitat. El demandant? La Comunitat de Madrid, sota les regnes d'Isabel Díaz Ayuso. Un primer pas als tribunals que anticipava tota un reguitzell de recursos. A Madrid, el van seguir, un mes després, Aragó, Cantàbria i Extremadura. I, ja al juny, la Regió de Múrcia. Durant l'estiu, completaven la llista la resta de comunitats governades pel Partit Popular: País Valencià, Balears, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia. Al final, només una de les regions populars es va abstenir de participar-hi: La Rioja. A canvi, es va sumar a l'ofensiva l'executiu de Castella i la Manxa, amb el socialista Emiliano García-Page al capdavant.

En els recursos, encara sense resoldre per l'Alt Tribunal, les 11 comunitats esgrimien, fonamentalment, quatre arguments contra el sistema de repartiment. Primer, la invasió de competències autonòmiques en matèria de protecció de menors. Segon, l'ús "injustificat" d'un Reial Decret-llei per a un canvi normatiu que exigiria la promulgació d'una llei orgànica. Tercer, la imposició "unilateral" del nou reglament, sense atendre el criteri de les comunitats. Quart, la falta de finançament i l'arbitrarietat a l'hora de fixar els criteris del repartiment.

En conversa amb Público, fonts governamentals recorden que el trasllat de menors s'efectua atenent criteris com el volum de població, la renda per càpita de la comunitat o el nombre de places del seu sistema assistencial. I el que és més important: acompanyat, en successives partides, de fons per finançar l'acollida.

Recursos contra la seva aplicació

Mentre el Constitucional decideix sobre el cor de la norma, les comunitats populars no han deixat d'atacar en un altre nivell: la seva aplicació. L'exemple paradigmàtic torna a ser el de la Comunitat de Madrid. A finals del 2025, el Govern d'Ayuso decidia impugnar davant el Suprem el trasllat dels primers 12 migrants procedents de Ceuta i Canàries. L'alt tribunal, no obstant, no li va donar la raó. En una sentència datada el 8 de gener, el Suprem reactivava els trasllats, considerant que la seva paralització suposaria "greus danys" per a una dotzena de menors acollits en condicions d'"amuntegament". Tenint en compte, a més, que la receptora, Madrid, és la tercera comunitat amb més capacitat d'acollida (2.471 menors), darrere d'Andalusia (3.009) i Catalunya (2.829).

Madrid no és l'única comunitat que ha recorregut a la via contenciosa administrativa. També ho va fer, per exemple, Balears. A l'octubre de 2025, el Govern balear va començar a recórrer, sistemàticament, les resolucions de trasllat dictades a Canàries, exigint la seva suspensió cautelar. Com a conseqüència, fins a quatre menors migrants es van quedar durant mesos en uns llimbs legals. Finalment, el febrer del 2026, els tribunals canaris van seguir l'exemple del Supremo i van obligar l'executiu del PP a sotmetre's a les regles del sistema d'acollida.

Però si hi ha un cas particular és el d'Aragó. El passat mes de juliol, les Canàries va recórrer fins a tres ocasions a la Fiscalia de Menors per obligar la comunitat d'Azcón a assumir les derivacions de 15 menors migrants. Les queixes de l'executiu canari se sumen al conflicte de competències que, el maig de 2025, va presentar davant el Constitucional el Govern d'Espanya després que la regió es negués a facilitar si més no les dades per calcular la seva capacitat d'acollida.

Buits d'informació

Aquest és precisament un altre dels camps de batalla que porta un any enfrontant a les comunitats populars amb l'Executiu: la disponibilitat d'informació. Fonts d'Infància denuncien, en conversa amb Público, l'escassa col·laboració dels governs del PP a l'hora d'informar sobre l'estat dels seus sistemes d'acollida. Si bé reconeixen que, després de diversos requeriments, a poc a poc comencen a afluixar la corda. En qualsevol cas, només les comunitats d'origen —Canàries, Ceuta i Melilla— i de destinació, expliquen des del ministeri, tenen les dades completes i actualitzades sobre el nombre de menors que acull, a dia d'avui, cada regió. I, en conseqüència, sobre el seu nivell de saturació. Tot això malgrat que la normativa vigent obliga les comunitats a notificar qualsevol nova acollida a la Direcció General de Drets de la Infància i de l'Adolescència.

L'opacitat de les comunitats que governa el PP no és una novetat. Així ho recull, també, la Fiscalia General de l'Estat (FGE). Cada any, la Policia Nacional (que depèn d'Interior) actualitza el Registre de Menors Estrangers No Acompanyats (RMENA). Una llista en la es que hauria de passar revista a tots els menors acollits en el sistema de protecció espanyol, indicant, entre altres dades, la seva localització. Doncs bé, en la normativa que regula el registre, la FGE —que utilitza les dades per a les seves memòries anuals— reconeix que es tracta d'una informació "incompleta" i, en alguns casos, "errònia". El motiu fonamental? "L'incompliment pels Ents Públics de la seva obligació de facilitar dades", diu el document. En altres paraules: el silenci de les comunitats del PP..