Ceuta més enllà de l'enfrontament polític: "Els bloquejos tenen conseqüències per a les persones"

Mentre la batalla política és al centre del debat, hi ha centenars de nens a Ceuta que segueixen esperant protecció. Alguns porten més d'un mes sense un lloc on dormir, depenent de les ajudes de veïns i associacions i esperant que algú els identifiqui i expliqui que passarà amb ells.

La crisi humanitària s'ha convertit en una disputa política i administrativa en la qual les solucions avancen molt més a poc a poc que les necessitats. "Hi ha un problema de gestió institucional i un conflicte polític que està dificultant trobar respostes ràpides, especialment en el cas dels menors no acompanyats", explica Oussama Chakkor, coordinador i expert en migració i mobilitat d'ActionAid.

De moment, hi ha 2.048 nens filiats i acollits per la ciutat autònoma, però queden entre 700 i 1.000 sense identificar i en situació de carrer. Entre els quals hi hauria 300 nenes menors de 13 anys, segons va assegurar aquest dijous el ministre Óscar Puente. Save the Children adverteix Público que la xifra podria ser fins i tot més gran, ja que encara no s'ha registrat oficialment a tots i alguns romanen amagats o acollits temporalment per veïns. "Hi ha nadons i nens molt petits que segueixen vivint al carrer, al costat de les seves famílies, després de més d'un mes de la seva entrada a través de la frontera", explica Jennifer Zuppiroli, especialista de polítiques públiques i migracions de Save the Children.

En total, la ciutat calcula que hi ha al voltant de 13.000 persones migrants a Ceuta, tot i que no es coneix la xifra oficial de quants viuen al carrer. Save the Children es mostra especialment preocupada per les dones. Algunes d'elles, segons explica ONG han patit violència de gènere i ara estan "totalment exposades a riscos enormes" al no tenir un sostre. "El carrer no és lloc per a elles, necessitem urgentment que s'habilitin espais", alerta Zuppiroli.

L'especialista denuncia que la desprotecció de qui viu al carrer és "total". "S'estan donant casos d'agressions i de violacions, condicions d'insalubritat i la falta d'assistència mèdica", afegeix. A més, fa a penes una setmana un incendi en les Naus del Tarajal va deixar a prop de 200 persones sense les barraques en les quals es resguardaven. "Són condicions inacceptables per a persones que ja porten tantes setmanes esperant, la situació és insostenible", insisteix.

En aquest sentit,l'executiu estatal podrà finalment acollir al port de Ceuta al voltant de 1.700 migrants que encara romanien als carrers, després que l'Audiència Nacional hagués suspès cautelarment aquest trasllat durant un dia per estudiar la sol·licitud presentada pel Sindicat Unificat de Policia.

La necessitat de trasllats a la península

La manca d'espais és un dels principals problemes dins de la crisi humanitària. Ceuta és una ciutat petita, amb un territori limitat i un sistema de protecció que es troba desbordat. Per això, per Save the Children, una de les mesures més urgents és alliberar places mitjançant trasllats a la península. "El que caldria fer i prioritzar en aquest moment són els trasllats per poder alleujar el sistema, buidant places de manera que puguin entrar realment les persones que segueixen en situació de carrer", sosté Zuppiroli.

Una via que ja fa setmanes que està sobre la taula. El Ministeri de Joventut i Infància va plantejar traslladar al voltant de 500 menors a recursos de la península gestionats per entitats especialitzades. El 28 d'agost, segons va avançar la Cadena SER, el Ministeri va enviar al Govern de Ceuta una proposta amb places disponibles, protocol de trasllat i finançament de l'operatiu, però la ciutat autònoma, a dia d'avui, encara no ha donat una resposta oficial.

El Ministeri defensa la necessitat d'aquests trasllats per descongestionar la ciutat i poder oferir unes condicions dignes a les persones migrants. Tot i que les comunitats governades pel PP mantenen la seva negativa a acceptar els migrants.

"No s'ha d'oblidar que els bloquejos polítics i institucionals tenen conseqüències humanes. Mentre les administracions i els partits discuteixen sobre responsabilitats i competències, les persones migrants continuen necessitant protecció, allotjament i una resposta humanitària immediata", sosté Oussama Chakkor.

La situació es desenvolupa, a més, en un context en el qual els discursos d'odi i el racisme no paren de créixer. Tal com ha recollit Público, els propis migrants han patit atacs en les últimes setmanes per part d'un grups encaputxats. Així mateix, una investigació de elDiario mostra les denúncies de maltractaments i agressions per part de militars -que el Govern espanyol està investigant-.

Els experts assenyalen com a part responsable la dreta i ultradreta per utilitzar un discurs "criminalitzador" que "només genera odi". "Quan un debat polític presenta la migració com un tema de seguretat o amenaça, es contribueix a l'odi i l'estigmatització. Se'ls està dient invasors a persones que no tenen gairebé ni roba; algú que envaeix seria un exèrcit amb armes. Les persones que han arribat a Ceuta l'únic que busquen és protecció i atenció humanitària", assegura Chakkor.