Catalunya superarà el seu rècord històric de temps sense nous pressupostos

La decisió del Govern de retirar el projecte de pressupostos de la Generalitat del 2026 -que l'executiu va aprovar fa tres setmanes- evita que el Parlament en tombi aquest divendres la tramitació legislativa. El moviment permet comprar temps a PSC i ERC per allargar unes negociacions encallades des de fa setmanes per l'escull de la cessió de l'IRPF a Catalunya, la demanda dels republicans per asseure's a parlar que no accepta l'executiu espanyol, en mans del PSOE. Una línia vermella, però, que Oriol Junqueras va matisar després de la retirada.   

El gest, però, també suposarà que la Generalitat superarà el seu rècord històric de temps sense nous pressupostos. I, per tant, funcionant amb uns de prorrogats, en aquest cas els del 2023. Això sí, amb l'afegit dels suplements de crèdit per ampliar recursos, una via que ja es va utilitzar el 2025 i que es reeditarà enguany, després que aquest mateix dijous l'executiu n'hagi aprovat un de gairebé 6.000 milions per "fer front a necessitats de despesa de la Generalitat i garantir el funcionament dels serveis públics mentre no s'aprovin uns nous comptes".

Fins ara, com a màxim Catalunya havia estat tres anys, un mes i dos dies sense aprovar uns nous comptes. És l'interval de temps que va entre el 22 de març del 2017, quan la cambra va validar amb els vots de Junts pel Sí i la CUP els únics pressupostos de l'executiu presidit per Carles Puigdemont, i el 24 d'abril del 2020, quan en plena pandèmia de Covid-19 van rebre el vistiplau els comptes del Govern que liderava Quim Torra, en aquest cas amb el suport de Junts i ERC i la decisiva abstenció dels Comuns.

Els darrers pressupostos aprovats van rebre l'aval del Parlament el 20 de març de 2023, de manera que el proper 23 d'abril se superarà el màxim període de temps sense uns comptes nous a Catalunya. Tenint en compte que la retirada dels comptes suposarà que ni tan sols engegaran la seva tramitació legislativa i que aquest procés, per si sol, ja s'allarga al voltant d'un mes, l'assoliment d'aquest particular rècord es pot donar per fet.

Si s'aproven, els nous pressupostos difícilment arribaran abans de l'estiu

Ara mateix no hi ha cap garantia que els pressupostos s'acabin aprovant, però en el cas que ho facin la fumata blanca té com a data límit el 31 de juliol, quan conclou l'actual període de sessions a la cambra, de manera que la tramitació al Parlament hauria d'arrencar, com a tard, pels voltants de Sant Joan. Per tant, els nous comptes difícilment arribarien abans de l'estiu. 

La situació, d'entrada, evidencia la debilitat parlamentària del Govern d'Illa, que fa algunes setmanes ja va tancar un pacte pressupostari amb els Comuns, però que també necessita el suport d'ERC per poder assolir la majoria absoluta de 68 diputats que en garanteixi l'aprovació. Ara bé, ja fa més d'una dècada que la no aprovació dels comptes ha deixat de ser una excepcionalitat, per convertir-se gairebé en el més comú. De fet, fins ara des del 2016 -amb aquest any inclòs- només han tirat endavant quatre pressupostos de la Generalitat, els del 2017, el 2020, el 2022 i el 2023.

Canvi de tendència consolidat  

L'atomització política i la dificultat per articular governs que tinguin el suport de la majoria del Parlament s'ha traduït, entre d'altres coses, en què tirar endavant uns pressupostos s'ha complicat cada cop més, un fenomen que no és exclusiu de Catalunya, sinó que també el trobem, per exemple, a nivell estatal. En el cas de la Generalitat, fins al 2013 s'havien aprovat tots els comptes des de la recuperació de la democràcia.

D'aquesta manera, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla van poder disposar cada any de nous pressupostos. Un fet que s'explica perquè els seus governs disposaven de majories absolutes al Parlament -ja fos en solitari, cas de CiU; o amb el conjunt de formacions integrades al Govern, cas dels tripartits-, o amb aliances més o menys sòlides que els permetien superar el filtre del legislatiu.

Des del 2016, el Parlament només ha aprovat quatre pressupostos del Govern

No pot dir el mateix Artur Mas, president entre el 2010 i el 2015. Va aconseguir que el Parlament aprovés quatre dels seus comptes, els del 2011 i el 2012 gràcies al suport -via abstenció- del PP i els del 2014 i el 2015 gràcies a ERC. Els del 2013, en canvi, ni tan sols arribarien al Parlament, una decisió que l'aleshores líder de CiU va assumir al juliol d'aquell any. Després de Mas, les pròrrogues pressupostàries han estat més habituals que l'aprovació dels comptes.

Carles Puigdemont, successor de Mas al capdavant del Govern, seria el primer president que veuria com el Parlament tombava els comptes de la Generalitat. Va ser el 2016, quan la CUP va alinear-se amb el conjunt de l'oposició contra els pressupostos del Govern de Junts pel Sí. Com a conseqüència de la negativa, Puigdemont va decidir sotmetre's a una qüestió de confiança, que superaria. I el 2017 sí que va aconseguir el suport de la CUP per tirar endavant al març uns comptes vinculats a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, que es materialitzaria l'1 d'octubre.

Amb una Generalitat intervinguda per l'Estat arran de l'aplicació de l'article 155, el nou Govern no es formalitzaria fins al juny del 2018, amb la investidura de Quim Torra, que optaria per prorrogar els comptes del 2017. Tampoc se'n sortiria amb les negociacions dels pressupostos del 2019 i el Govern de Junts i ERC va decidir directament no presentar-los al Parlament. Finalment, ja en plena pandèmia de Covid-19, l'abril del 2020 el Parlament va aprovar els únics pressupostos de la presidència de Torra, que posaven punt i final a més de tres anys sense nous comptes.

El 2021 tornaria a imposar-se l'opció de la pròrroga pressupostària, després que al setembre del 2020 fos inhabilitat Quim Torra com a president i finalitzés anticipadament la legislatura. Fins al maig següent no seria investit el seu successor, Pere Aragonès (ERC), que aconseguiria aprovar els del 2022 amb el suport de Junts -encara dins del Govern- i l'abstenció dels Comuns. Per primera vegada des del 2010, els comptes van aprovar-se abans de l'1 de gener, és a dir, sense la necessitat de cap pròrroga tècnica per entrar en vigor.

Aragonès també se'n sortiria a l'hora d'aprovar els pressupostos del 2023. Ja amb Junts fora de l'executiu, ERC optaria per un canvi d'aliances i els va poder aprovar al març gràcies als vots de PSC i Comuns. Un any després, però, la negativa dels Comuns a validar els comptes del 2024 -amb el Hard Rock com a principal argument públic-, desencadenaria la decisió d'Aragonès de finalitzar la legislatura i convocar eleccions anticipades. Va ser la segona ocasió en què la cambra va tombar els comptes, després de la del 2016. L'any passat, ja amb Illa de president, l'executiu no va arribar ni a aprovar el projecte de pressupostos, davant la negativa d'ERC a negociar-los i, per tant, que rebessin l'aval del Parlament.

El Parlament ha tombat dos pressupostos del Govern: els del 2016 i els del 2024

L'alternativa dels suplements de crèdit  

Durant l'any passat la Generalitat va poder ampliar els recursos disponibles gràcies a l'aprovació al Parlament de tres suplements crèdits, que sí que van rebre el suport de Comuns i ERC, i que en total van sumar gairebé 4.000 milions extres. Un mètode que, de moment, es repetirà aquest 2026. El primer pas l'ha donat aquest dijous el Govern, amb la celebració d'un consell executiu extraordinari que ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions.

Perquè el Govern pugui disposar efectivament d'aquests recursos caldrà que el suplement rebi l'aval del Parlament, un fet més que possible atès que ERC ja ha mostrar la predisposició a donar-hi suport i, en principi, tampoc hauria de ser complicat que obtingui els vots dels Comuns, amb qui ja s'havia assolit prèviament un acord pressupostari.

Segons ha indicat en una compareixença de premsa la consellera d'Economia, Alícia Romero, el suplement és "imprescindible per poder fer front a les obligacions de la Generalitat" i donar "oxigen" a l'administració", així com "donar-se més temps" per aprovar els pressupostos definitius.  Sempre que rebi l'aval del Parlament, el gruix del suplement es destinarà a cobrir l'increment de les despeses de personal, incloent-hi les pujades salarials aprovades en acords sindicals amb col·lectius com docents i Mossos d'Esquadra, i l'augment de plantilles dels anys 2024, 2025 i 2026.

A més, el decret també contempla recursos per assumir l'augment estructural de la despesa en àmbits com la dependència, la farmàcia o els concerts sanitaris, així com ajuts al lloguer i finançament educatiu. Aquestes partides, segons la consellera, responen a compromisos adquirits en negociacions prèvies amb els Comuns. A falta de nous pressupostos, els suplements s'estan consolidant com una via alternativa per esprémer els recursos de la Generalitat.