Catalunya ja té nous pressupostos i Illa afiança l'estabilitat de la legislatura sota la vigilància d’ERC i Comuns

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous la Llei de Pressupostos amb els vots a favor dels diputats del PSC, ERC i els Comuns, i amb la resta de partits en contra. El Consell Executiu els havia aprovat a finals de maig i ara calia que la cambra catalana també donés llum verda als comptes. El Parlament doncs, els ha avalat per la mínima, amb 68 vots a favor i 67 en contra. Així es posa fi al període més llarg en democràcia a Catalunya sense pressupostos, tres anys i gairebé quatre mesos. Els comptes de 2026 són també els primers pressupostos de Salvador Illa.

"Els catalans van escollir una majoria progressista perquè ens poséssim d'acord i avui ho hem fet", ha remarcat Illa, en referència a ERC i Comuns. La consellera d’Economia i Finançes, Alícia Romero, també ha agraït als socis de govern "la capacitat de diàleg i acord" per aprovar una eina, els pressupostos, que dóna "estabilitat i certeses a Catalunya" i que "posa recursos per a l’estat del benestar".

Amb aquests pressupostos, Illa agafa una bombona d'oxígen i els socis parlamentaris dónen l'estabilitat que necessita el seu govern fins al final de la legislatura. Però el to de les intervencions dels socis han sonat com a preludi del que vindrà des d'ara fins a 2027 en l'escenari polític: les eleccions municipals i estatals de l'any que ve.

Aquest escenari probablement no només es complicarà l'entesa entre partits per a l'aprovació d'uns nous comptes al 2027, sinó que es preveu que el xoc dialèctic augmenti.

La portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella ha defensat primer el suport d'ERC als comptes explicant que "no creuen en els xecs en blanc, però tampoc en el bloqueig com a projecte polític". ERC havia posat inicialment la línia vermella del traspàs de l'IRPF en la primera negociació dels pressupostos que va descarrilar. Una posició que el partit va canviar si Catalunya aconseguia majors cotes de sobirania. Aquest dijous Ester Capella afirmava "la sobirania no es proclama, es construeix dia a dia", en una clara referència pre treure pit dels pactes aconseguits.

En la bateria de compromisos hi destaca el tren orbital, un canvi en el control del Consorci de la Zona Franca -que passa de tenir majoria de l'Estat a un major control d'administracions catalanes-, la creació d'una societat mercantil per complir les inversions estatals a Catalunya; el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya; o l'increment de competències en la gestió del litoral català. No són pocs els compromisos paral·lels als estrictament econòmics que ha adquirit el PSC amb ERC. 

No obstant això, la intervenció de Capella al parlament també ha sonat a inici d'advertència. Capella ha assegurat que amb l'aprovació dels pressupostos, el Govern inicia una "nova etapa" que augmenta la "responsabilitat" de l'executiu. La portaveu d’ERC al Parlament ha criticat "el dèficit fiscal, els incompliments reiterats en inversions, com en Rodalies, o en la governança dels aeroports", i ha afirmat que "ja no hi ha excuses per ajornar decisions i no desplegar acords". Un avís que es pot reiterar en el futur.

Per la seva banda, els Comuns han promès aquest dijous "tota l'exigència" al PSC amb el compliment dels acords. "Ens trobaran de cara, amb fermesa i convicció", ha advertit la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, durant el debat al Parlament de la votació dels comptes.

Per Albiach, la legislatura dependrà de com el Govern abordi l'habitatge, Rodalies i serveis públics com l'educació o la salut. Especialment l'habitatge és el cavall de batalla de la formació, que ha aconseguit que el govern hi inverteixi 2.500 milions d'euros, i és una de les banderes per movilitzar el seu electorat.

La líder dels Comuns també ha exigit al Govern un pla anticorrupció, arrel dels casos que té oberts l’entorn del PSOE, i acabar "d'una vegada per totes amb les operacions d'Estat contra adversaris polítics". "La gent ha de veure la utilitat del Govern", ha sintetitzat.

Conscients de la proximitat de les conteses electorals i de que el calendari del 2026 és ajustat per desplegar els compromisos adquirits, ja que la llei s'ha aprovat a meitat d'any, els pressupostos incorporen una disposició addicional perquè els projectes previstos per aquest any puguin tenir continuïtat més enllà del desembre.

"El que toca fer ara i el que ens comprometem des del Govern és a executar cada euro i cada política”, ha assegurat el president de la Generalitat.

Les xifres i els principals pactes

Durant la sessió parlamentària, la consellera Romero ha comparegut per reivindicar les xifres "rècord" dels comptes. Augmenten un 22,8% sobre els anteriors de 2023, amb 49.162 milions d’euros, i són un 81% superiors als de fa 10 anys.

D’aquest total, Romero ha destacat que "un 75% del pressupost" de la Generalitat va destinat a "reforçar l’estat del Benestar". Concretament, gairebé 13.840 milions d’euros en Salut, 8.356 milions en Educació i Formació Professional i 4.248 milions en Drets Socials i Inclusió. Territori s’emporta 3.453 milions, i la gran majoria d’aquest paquet va destinada a l’habitatge. Els Comuns i el PSC van pactar destinar-hi 2.500 milions al llarg d’aquesta legislatura, amb l’objectiu d’incrementar l’habitatge protegit i facilitar el lloguer assequible.

El Govern ha adquirit acords pressupostaris amb ERC i els Comuns que tenen un impacte de prop de 4.700 M€ i per a un període de 2026-2030. Una gran aposta a mig termini serà en infraestructures, amb el tren orbital. 

Per fer la nova línia s’hauran d’invertir 5.200 milions, que aniran a càrrec dels comptes de l’Estat. El tren orbital hauria de tenir 23 noves estacions i 69 quilòmetres de noves vies, i connectar Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Granollers i Mataró, sense passar per Barcelona.

La proposta dels republicans vol superar el model radial ferroviari actual, que sempre fa passar per la capital. El model, no només ha de permetre descongestionar Barcelona, sino donar un nou servei a un arc metropolità que porta anys augmentant la seva població, en part, pels alts preus en l’habitatge la ciutat comtal.

Pel que fa al finançament, Romero ha recalcat que espera poder aprovar aviat al Congrés dels Diputats el nou model, que dotaria de més capacitat tributària a Catalunya, amb 4.700 milions d’euros més, i també la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Economia estima que el deute de la Generalitat sobre el PIB es reduiria del 28,4% al 22,2% quan la cancel·lació del FLA s'hagi executat.

Altres projectes que destaquen per les xifres són el reforç de l'Autoritat Tributària de Catalunya, amb una partida de 527 milions d'euros, pactada amb ERC, per dotar d'un finançament estable a l'ens fins al 2029 i per preparar-lo per a un hipotètic traspàs de competències en la gestió de l'IRPF de la Hisenda espanyola a la catalana.

També ressalten els 2.500 milions d'euros en habitatge, amb l'objectiu d'augmentar el parc públic d'habitatge, per protegir a  dels desnonaments i per ajudes a joves, 160 milions d'euros per rehabilitació i per la creació d'una direcció general en Disciplina en Habitatge que sancionarà els incompliments a les lleis d'habitatge.

El Pla de Barris i el Pla de Pobles són dues de les altres prioritats, amb una inversió milionaria. Els Comuns van aconseguir mantenir la convocatòria del pla de barris per al 2027 i 2028, per dur terme actuacions a 120 barris de Catalunya. Per altra banda, el Pla de Pobles pretén reactivar els nuclis urbans de municipis petits. Impacta a municipis de menys de 5.000 habitants, a 65 entitats municipals i a 16 capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. L'objectiu és reactivar aquelles poblacions amb menys capacitat, tècnica o humana, per optar a subvencions i finançament.