El 'cas Leire Díez' revela l'origen de la trama de la SEPI amb Cerdán com a nexe comú
El sumari sobre la presumpta trama per neutralitzar els casos judicials contra el PSOE i el govern espanyol llança noves pistes sobre l'origen de la causa del suposat cobrament de comissions vinculada a la SEPI
Madrid--Actualitzat a
La presumpta trama forjada entre l'exsecretari d'Organizació del PSOE Santos Cerdán i l'exmilitant socialista Leire Díez per neutralitzar els casos judicials contra el partit i el govern espanyol té el seu origen en la causa sobre el cobrament de comissions vinculada a operacions, ajudes i contractes relacionats amb empreses de la SEPI.
És a dir, és fruit de les actuacions que es van dur a terme a mitjans del passat mes de desembre en el marc de la imputació de Leire Díez, l'expresident de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) Vicente Fernández, i l'empresari basc Antxon Alonso. Els tres conformaven el grup Hirurok.
Encara que aquesta branca segueix estant sota secret, "per no perjudicar les diligències d'investigació que estan pendents", segons va exposar dilluns passat Pedraz, el sumari del cas Leire Díez dóna pistes sobre algunes de les actuacions dutes a terme en el marc d'aquesta investigació.
El rol "superior" de Cerdán en la trama de la SEPI
Com a novetat en aquest cas, i com ja va exposar la setmana passada Pedraz en el seu acte d'imputació, Cerdán també tindria un paper prominent en la peça sobre les presumptes irregularitats en contractes públics: "S'ha posat de manifest de manera indiciària la participació de Santos Cerdán en l'activitat criminal esmentada, actuant al costat de la resta d'integrants de Hirurok [el grup conformat per Díez, Fernández i Alonso] i participant dels seus beneficis, però fent-ho a més en un pla de jerarquia superior".
Més enllà d'aquesta qüestió, entre els documents que obren en el sumari, al que ha tingut accés Público, destaca l'Informe sobre fets d'aparent naturalesa delictiva, de 372 pàgines, en el qual la UCO situa a Cerdán al capdavant de " decisions d'un caràcter més estratègic, com poguera ser la ubicació d'alguns dels investigats en llocs que consideren rellevants en el si de l'Administració pública o la presentació i inici d'un projecte comú entre ells".
En aquest sentit, la UCO explica que en l'informe inicial es va recollir que la relació entre els tres integrants del grup Hirurok, de manera individual, es vindria produint almenys des de finals de l'any 2020 i, de forma conjunta, es datava el seu inici en els mesos de febrer i març de l'any 2021. Si bé, "l'anàlisi que es ve efectuant permet avançar les dues dates, així com atorgar un paper d'especial rellevància a Santos en la conformació d'aquest grup".
La relació entre Cerdán i Fernández es remunta a 2018
Si la relació entre Leire Díez i Vicente Fernández es remunta a 2019, quan ella exercia funcions com a responsable de Comunicació d'ENUSA i Fernández estava al capdavant de la SEPI, la connexió entre Cerdán i aquest últim es remunta almenys a 2018. D'acord amb l'informe, el llavors president del grup d'empreses públiques, a través del secretari d'Organizació dels socialistes bascos, Miguel Ángel Morales, va ser requerit per Cerdán per a la realització d'"un favor".
"Desconeixent-se si pogués tenir relació amb aquest favor, en una de les agendes intervingudes a Vicente s'ha localitzat una anotació manuscrita datada uns mesos després, que diu: 'Contracte/Contacte empresa Santos Cerdán'", agrega l'informe.
No obstant això, no va ser fins a 2020, en un context en el qual Fernández havia cessat com a president de la SEPI (després de la seva imputació en el cas Aznalcóllar) però encara no s'havia nomenat al seu substitut, quan "va començar a aflorar de forma recurrent la figura de Santos en la seva interacció amb Vicente". Al maig d'aquell any, Cerdán va preguntar a Fernández per la seva incorporació en la SEPI, al que aquest va contestar que estava a costa de la resolució de la jutgessa, referent a aquesta causa. Cerdán, a més, li deia: "Espero que sigui com més aviat, et necessitem treballant".
A l'agost, Fernández va traslladar a Leire Díez, amb qui havia iniciat una relació "personal", que Cerdán li havia tornat a preguntar per la seva situació, interessant-se de nou per la seva incorporació a la Leire Díez.
Reunió entre els futurs components de Hirurok i Cerdán
A partir d'aquest moment, la UCO detalla almenys dues trobades entre Cerdán i Fernández. Després, va entrar en l'equació la figura de l'empresari Antxon Alonso gràcies a la intermediació de l'exdirigent del PSOE. "A partir d'aquestes trobades, en les comunicacions de Vicente i Leire van començar a plantejar-se projectes amb Antxon", amb qui mantenien llavors una relació encara incipient, "encara cal conèixer-lo". El mateix dia que van creuar aquest missatge, Fernández va enviar a Leire Díez un enllaç relatiu a SEPIDES, en relació amb la venda d'un immoble, indicant-li que havia demanat més informació al respecte per a ella i Antxon Alonso.
La UCO va detectar dues anotacions incloses en el calendari del telèfon d'Antxon, en les quals es recullen dues reunions amb Fernández i Cerdán al gener de 2021. Així mateix, l'informe es fa ressò d'una altra reunió entre els tres participants del futur grup Hirurok i Santos Cerdán.
L'endemà d'aquesta cita, la suposada fontanera del PSOE va comunicar a l'expresident de la SEPI que estigués "tranquil amb el que vam iniciar ahir" i que era important "saber que tots estaven alineats correctament". Segons addueix la UCO, la reunió de les quatre persones hauria servit per parlar sobre projectes futurs. En concret, Fernández va apuntar que Cerdán els havia parlat "d'alguna empresa Navarra per donar-li suport", a la qual cosa aquest va proposar a Díez la mercantil Cistec Technology SL, del Consell d'Administració la exmilitant socialista formaria part posteriorment entre octubre de 2021 i maig de 2023.
Gestions per al retorn de Fernández a la SEPI
Entre les gestions perquè Fernández tornés a ocupar la presidència de la SEPI, encara escapçada, la UCO constata que aquest havia parlat amb Carlos Moreno, excap de gabinet de l'exministra d'Hisenda María Jesús Montero, i li va enviar el seu "Pla B", el qual va reflectir en un document. En el referit escrit, el mateix Vicente Fernández va contemplar la possibilitat de tornar a ser nomenat president de la SEPI, resultant per a això necessari "dilatar" la instrucció del cas Aznalcóllar, perquè d'aquesta manera no "existís mai un nou acte contrari".
Sobre aquest "pla B", Leire Díez va advertir Fernández que havia d'"explicar a Santos això. Ha de saber tot per saber què fer amb les dades", al que va afegir que Antxon Alonso li havia informat que aquest es trobava "treballant sobre aquest tema", és a dir, aparentment sobre el retorn de Fernández a la presidència de la SEPI.
Un pla per situar Leire Díez a la SEPI
Dies més tard, aquest resultaria finalment processat en el cas Aznalcóllar, procediment del qual va ser absolt a finals de 2025. Aquesta fita i el posterior nomenament de Belén Gualda com a presidenta de la SEPI va activar un altre pla per mirar de situar Leire Díez a la SEPI com a directora de Gabinet de Gualda.
Entre les gestions per arribar a aquest fi, l'informe subratlla un possible dinar entre Santos Cerdán i Carlos Moreno. El primer va confirmar a Antxon Alonso que la trobada havia anat "bé", assenyalant-li que li havia dit, presumptament a Carlos Moreno i en referència a Leire Díez, que "és del partit i que necessitem tenir algú que defensi als nostres prop de la presidenta, com per exemple el 'cas lsofotón'".
Cerdán al·ludia així a una altra investigació judicial centrada en les presumptes irregularitats en la concessió d'ajudes públiques per part de la Junta d'Andalusia a l'empresa fotovoltaica malaguenya Isofotón, que va esquitxar Montero, Luis Planas i Teresa Ribera. No obstant això, aquesta causa va ser arxivada el 2022.
En relació amb el menjar esmentat, la UCO també ha localitzat una conversa entre Vicente Fernández i Ibón Valentín Aperribay, un destacat empresari, en la qual aquell va corroborar que, entre aquestes persones i ell mateix, estarien tractant que l'exmilitant del PSOE s'incorporés a la SEPI. A propòsit d'aquesta qüestió, Leire Díez va assenyalar a Fernández: "Anem a recuperar el control de SEPI. Encara que hagi de ser jo la que parli amb el súper cap". Davant d'això, aquest li va contestar: "I amb molt ordre. A més que ara mateix hem de mirar pel nostre Fernández i les nostres economies".
D'aquesta expressió, la UCO considera que "aquest control l'haurien tingut prèviament (recuperar) i que, en aquest moment, el consideraven perdut o minorat". No obstant això, aquesta operació també va fracassar, ja que l'exmilitant tampoc va aconseguir ocupar cap càrrec a la SEPI. En el seu lloc, va acabar sent contractada per Correus al novembre de 2021.
Pel que fa a Vicente Fernández, va ser contractat per la mercantil Servinabar, l'empresa de Cerdán i Antxon Alonso. Aquest mateix dia, l'1 de juny de 2021, es va crear el grup denominat Hirurok (en la seva traducció al castellà "Nosotros 3") a través de l'aplicació de missatgeria Threema, reconeguda per ser més segura que les convencionals.
Actuació de Cerdán en dues operatives
Segons la UCO, a través d'aquesta mercantil, aquest UCO "va canalitzar part dels guanys generats fruit de l'activitat suposadament delictiva desenvolupada", la xifra de la qual ascendeix a 117.612 euros.
Finalment, l'informe es fa ressò dels elements que vinculen a Cerdán amb almenys dues de les cinc operatives investigades fins ara. El primer dels casos està relacionat amb el "rescat" concedit per la SEPI a la mercantil Tubos Reunidos, registrada aquest mateix dijous per la UCO, per un import de 112,8 milions d'euros.
Per les accions dutes a terme per aconseguir aquesta ajuda, la UCO calcula que la presumpta trama va percebre un total de 114.950 euros a través de la mercantil Mediacions Martínez. "En aquest cas, es va poder comprovar com Leire i Vicente, en un moment donat en el qual el rescat es trobava bloquejat, van proposar acudir a Santos i Antxon per impulsar el mateix. Previsiblement com a resultat de l'anterior, les accions desenvolupades pel grup Hirurok van consistir, segons les paraules dels propis investigats, en almenys la seva "intermediació" amb algun membre del Partit Nacionalista Basc, la qual cosa podria haver contribuït a propiciar l'atorgament de l'ajuda en qüestió".
Dins d'aquesta operativa, el document també constata una reunió al despatx de Cerdán a Ferraz al costat de Leire Díez i dos directius de Tubos Reunidos per "aconseguir l'ajornament d'una amortització parcial dels interessos del deute". Per aquesta gestió, l'expresident de la SEPI hauria facturat 40.000 euros a aquesta mercantil rescatada.
Pel que fa a la presumpta actuació perquè l'empresa pública SEPIDES aprovés una inversió de 17,32 milions d'euros a favor de la societat Arapellet, pertanyent al grupo Forestalia -per la qual Hirurok va obtenir suposadament 200.000 euros-, Cerdán "va participar en dues reunions" amb el president del conglomerat, Fernando Samper, al seu domicili situat a Saragossa.
"D'aquesta manera, a la vista de tot l'anterior, s'ha pogut comprovar que l'inici del grup Hirurok se situaria en una data anterior a l'assenyalada en el primer informe, tenint el seu origen en la figura de Cerdán, qui hauria posat en contacte als seus integrants participant en les reunions inicials i, indiciariament, engegant l'activitat del grup", resumeix la UCO.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.