La campanya (invisible) de Castella i Lleó arriba al seu equador amb el PP lligat a Vox

Castella i Lleó ha arribat a l'equador de la seva campanya electoral. El 15 de març poc més de dos milions de persones tenen dret a vot per elegir el seu Govern autonòmic en un feu històric del PP. Els socialistes no governen en aquesta comunitat autònoma des del 1987. I tot sembla indicar, segons les enquestes publicades, que el popular Alfonso Fernández Mañueco continuarà com a president una legislatura més.

La campanya, això sí, està passant més desapercebuda de moment que les anteriors a Extremadura i Aragó. L'esclat bèl·lic produït la setmana passada després dels atacs dels EUA i Israel a l'Iran i les operacions posteriors han enfosquit la primera part d'una campanya que va començar just un dia abans. Malgrat això els diferents candidats multipliquen els seus actes aquesta setmana i els principals partits han comptat i seguiran comptant amb els seus líders estatals.

Tant Pedro Sánchez com Alberto Núñez Feijóo ja han acompanyat els seus candidats durant els primers dies de campanya. El líder del PP va estar a Àvila amb Mañueco dissabte passat i a La Bañeza (Lleó) divendres passat. El president del Govern espanyol va acompanyar Carlos Martínez a Burgos el primer dia de campanya. Aquest dissabte 7 de març ha fet el mateix en un acte a Sòria, localitat on el candidat socialista és alcalde des de 2007. Per la seva banda, Santiago Abascal ha seguit el mateix patró que a Extremadura i Aragó elevant al màxim la seva participació amb diversos actes pràcticament cada dia per donar suport al seu candidat Carlos Pollán.

"L'important és trencar la tendència", assenyalen fonts socialistes. Tant a Extremadura com a Aragó es va produir un descens significatiu de les candidatures socialistes, aconseguint el pitjor resultat històric per a la federació extremenya i igualant-lo en escons en el cas d'Aragó. Al PSOE mantenen que poden ser primera força política i superar el PP encara que no puguin governar per la puixança del bloc que formen els populars amb Vox. "Anem a millor durant la campanya", assenyalen a Ferraz. Per recolzar-se en aquesta esperança els socialistes tenen alguns sondejos interns i es fixen en d'altres de publicats. Especialment l'elaborat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), difós el passat 20 de febrer.

Aquest baròmetre, tot i que establia una forquilla d'escons molt àmplia, deixava el PSOE a només un 1,1% de distància del PP. Gairebé un empat tècnic. El PP seria la força més votada amb un 33,4% dels vots i entre 28 i 38 escons. Actualment compta amb 31 procuradors a les Corts. Els socialistes tindrien segons el CIS el 32,3% dels vots i una estimació d'escons que oscil·la entre els 26 i 35. El 2022 van obtenir 28 procuradors i un 30,05%.

Les enquestes més recents es van publicar el 2 de març i mostren una distància més gran entre el PP i el PSOE. El sondeig elaborat per Sociométrica per a El Español situa Mañueco amb entre 30 i 33 escons i un 31,6%. Els socialistes tindrien un 27,3% i entre 23 i 26 procuradors. Més distància encara reflecteix el sondeig de NC Report per a La Razón. Aquí el PP tindria un 35,6% (32-33 escons) i el PSOE un 27,6% (26-27 escons).

Les enquestes reflecteixen variacions significatives respecte a Vox. El CIS mostra un cert estancament del partit d'extrema dreta, que podria fins i tot perdre una mica de percentatge de vot. Aquest sondeig reflecteix una àmplia forquilla d'entre 11 i 19 escons. El 2022 en va obtenir 13, però va tenir un 17,6% dels vots. No obstant això, el sondeig de Sociomètrica els adjudica un 20,8% (de 18 a 21 procuradors) i el de NC Report un 17,9% (15 o 16 escons).

D'altra banda, els sondejos donen a Unió del Poble Lleonès (UPL) la possibilitat de passar dels seus tres escons actuals als quatre. Pel que fa a la candidatura d'IU-Moviment Sumar-Verds Equo només el CIS apunta a un bon resultat, amb fins a quatre escons possibles. La resta els adjudica com a màxim un procurador i en risc de quedar-se fora de les Corts. Forces com Soria Ja apareixen amb un tendència a la baixa i podrien passar dels seus tres procuradors a tenir-ne només un o fins i tot no entrar-hi. En la mateixa situació es troba Por Ávila, que podria perdre l'únic escó que té actualment, segons el CIS, tot i que la resta d'enquestes preveuen que el mantindrà. Per la seva banda, no hi ha enquestes que donin escons ni a Podemos-Alianza Verde ni a Ciudadanos (Cs).

En aquest context, fonts de la federació socialista castellano-lleonesa asseguren que "palpen una clara sensació de canvi". Confien, diuen aquestes fonts, que la gent "se sumarà a la imparable onada d'indignació per posar fi a un PP que ha menyspreat la gent durant aquests anys". Consideren que Martínez està plantejant "propostes reals per millorar la vida de la gent". Mentre que Mañueco "es limita a prometre diners, amb escasses mesures transformadores després de 38 anys de governs del PP". "Més que governar pretén ser un caixer automàtic", critiquen.

El candidat socialista, recorden fonts del seu equip, ha proposat mesures com elevar fins a un 25% el pressupost de sanitat i atenció primària o crear una Conselleria d'Igualtat específica, ja que les seves competències ara estan compartides amb Família. Martínez no s'ha mantingut aliè al context internacional i ha ofert acords futurs davant els efectes en l'economia de Castella i Lleó que puguin provocar la guerra a l'Orient Mitjà, com la bonificació de fertilitzants i hidrocarburs per al sector agrari o redoblar el rebuig a la retallada de la PAC de Brussel·les.

El PSOE va proposar a començaments de la precampanya un possible pacte previ amb el PP perquè governés la llista més votada, convençuts que tenen opcions per fer-ho. Mañueco va tancar la porta immediatament: "Amb aquest socialisme no anem ni a la cantonada", va reiterar sobre això aquesta setmana. El president castellano-lleonès va ser el primer que va formar un govern de coalició al costat de Vox. Les enquestes diuen que haurà de tornar a negociar amb l'extrema dreta mentre continuen processos similars encara a Extremadura i Aragó. Des de Gènova han assegurat que se li donarà "total llibertat" per a aquestes negociacions.

Una altra de les novetats d'aquesta campanya ha estat la tornada a la plaça política de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero després de no participar a Extremadura ni Aragó. Aquest divendres ha acompanyat Martínez a Lleó, la seva terra natal. Feijóo i el PP han tractat de vincular l'expresident amb suposades il·legalitats sobre els seus vincles amb Veneçuela o la companyia Plus Ultra. De fet, Zapatero va comparèixer al Senat dilluns passat, en plena campanya, a la comissió del cas Koldo. "Espanya només va com mai per als penques i per a Zapatero", va proclamar Feijóo en el seu acte electoral d'Àvila.

Una tradició conservadora

L'històric de resultats electorals des dels primers comicis autonòmics, celebrats el 1983, reflecteix que els populars han governat en totes les legislatures a excepció de la primera. Les urnes van donar llavors com a partit guanyador al PSOE, sent Demetrio Madrid triat com a primer president de la Junta. Des de l'any 1987 amb la victòria d'Aliança Popular (AP), l'origen de l'actual PP, la formació que avui lidera Feijóo s'ha mantingut en el poder ininterrompudament durant 39 anys.

Castella i Lleó ha tingut en total set presidents autonòmics. Cinc d'ells, del PP. Són José María Aznar, Jesús Posada, Jan José Lucas, Juan Vicente Herrera i l'actual, Alfonso Fernández Mañueco. Pel PSOE, a més del citat Madrid, va PSOE durant un any Constantino Nalda, després de la dimissió del primer per un conflicte laboral que el va portar als tribunals encara que finalment va quedar absolt de tots els càrrecs.

Les excepcions van succeir en 1987, on AP es va haver de recolzar en el Centre Democràtic i Social (CDS) per governar. Després els populars van obtenir sempre 41 escons o més fins a 2019, aconseguint el seu sostre en 2011 amb 53 de la mà d'Herrera. El nombre de procuradors ha anat variant i el 2015 se'n repartien 84 escons, de manera que el PP va necessitar les abstencions de Cs. El proper 15 de març s'elegeixen 82 procuradors, mentre que en les dues últimes eleccions se'n triaven 81.

En 2019 el PP es va haver de recolzar també en Cs, amb els qui van formar un govern de coalició que es va trencar en 2022 per l'expulsió dels consellers del partit taronja. Aquest any entraria Vox a les institucions. El partit d'Abascal va sortir de l'executiu el 2024 d'acord amb la ruptura general marcada pel partit a tots els territoris.

Per la seva banda, el sostre del PSOE es va situar en les primeres eleccions, amb els 42 escons obtinguts per la candidatura de Madrid. El sòl dels socialistes va arribar el 2015, amb 25 escons. Cal tenir en compte també que el 2019 la candidatura liderada per Luis Tudanca va ser la primera força, amb 35 escons enfront dels 29 del PP.. Però Cs va decidir donar suport a Mañueco seguint l'estratègia general de la força liderada per Albert Rivera.

Respecte a l'esquerra alternativa, la principal fita no va arribar fins al 2015 amb l'auge de Podem, que va obtenir 10 escons. Mai IU havia tingut tanta representació anteriorment, quedant diverses legislatures fora de les Cortes i situant-se el seu sostre en 1995 amb cinc procuradors.