Callar per dilatar la investigació: l'estratègia dels acusats de pagar mossegades en el 'cas Montoro'

Dos directius d'una de les empreses gasistes investigades en el cas Montoro han inaugurat amb silenci els interrogatoris de la causa que segueix el Jutjat d'Instrucció número dos de Tarragona des de fa vuit anys i que situa l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro a l'epicentre d'una presumpta trama de mossegades a canvi d'influir en el Consell de Ministres per reformar lleis que beneficiessin aquestes empreses pagadores.

Eduardo Gil, expresident de la gasista Praxair Espanya, SL, i l'exresponsable fiscal per a Espanya i Portugal d'aquesta firma, Jacobina Escámez, s'han acollit al seu dret a no declarar a l'espera que es resolgui el recurs presentat per diverses defenses, entre elles la de Montoro, per derivar la causa a Madrid, al·legant la falta de competència del jutge de Tarragona.

Aquest jutge, Rubén Rus, està al capdavant d'una investigació colossal, que té tints de ser un dels casos de corrupció més greus de la democràcia i que assenyala directament Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda entre 2000 i 2004, al govern de José María Aznar, i entre 2011 i 2018, a l'executiu de Mariano Rajoy, d'influir presumptament en canvis legislatius per beneficiar clients del despatx que havia fundat, Equipo Económico, i del qual assegurava que s'havia desvinculat en arribar al Govern.

Al costat de Montoro, altres 34 persones estan investigades en el cas, entre directius d'empreses gasistes, així com membres del despatx Equipo Económico i exalts càrrecs del Ministeri d'Hisenda, pels presumptes delictes de suborn, frau contra l'Administració Pública, tràfic d'influències, prevaricació, negociacions prohibides, falsedat documental i corrupció en els negocis.

Fonts jurídiques consultades per Público consideren que la negativa a declarar dels dos primers investigats pot apuntalar una estratègia comuna de tots els imputats tendent a dilatar encara més la instrucció i a pressionar per arrabassar-li-la al jutge Rus i portar la causa a Madrid, on els investigats podrien estar en un "terreny més còmode". L'última paraula la té l'Audiència Provincial de Tarragona.

Els que van pagar

Estan investigats exdirectius de les empreses gasistes Air Liquide, Abello, Messer, Praxair i Carburos Metálicos, que operaven sota el paraigua de l'Asociación de Fabricantes de Gases Industriales y Medicinales (AFGIM), i que haurien contractat Equipo Económico amb la finalitat que aquest despatx "intervingués en el procediment legislatiu tendent a la modificació de l'Impost Elèctric i l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), per tal que es duguessin a terme modificacions legals que satisfessin els seus interessos, tot això mitjançant preu", consta en el sumari.

Així, entre 2011 i 2019, haurien abonat entre totes uns 780.000 euros al despatx fundat per Montoro per aconseguir que Hisenda inclogués el sector gasista entre els beneficiats per una reducció del 85% de la base imposable de l'impost especial de l'electricitat, suposant un considerable estalvi anual per a les empreses del sector. L'objectiu es va complir mesos després del pagament.

El sumari dona compte que amb anterioritat a la contractació d'Equipo Económico, les gasistes van intentar per "altres vies" aconseguir aquestes reformes, tot això sense èxit. "És l'entrada d'Equipo Económico la que sense intervenir aparentment causa alguna va acabar no només amb les reformes preteses per les gasistes, sinó que fins i tot aquestes acaben sent les que redacten les reformes legals conforme als seus interessos", sosté el jutge Rus.

Encàrrecs polèmics

Eduardo Gil, a més de president de Praxair, va ser president d'AFGIM, patronal que va realitzar l'encàrrec al despatx de Montoro i va abonar els 780.000 euros. Segons consta en el sumari, Gil va participar en una videoconferència amb les empreses gasistes a l'octubre de 2013 en la qual es va decidir contractar Equipo Económico i es va organitzar el pla de pagament. Eduardo Gil va arribar a reunir-se el 2014 amb Cristóbal Montoro, llavors ministre d'Hisenda, segons apareix en el sumari del cas.

Per la seva banda, Jacobina Escámez va ser la directiva encarregada de preparar un informe per al llavors secretari d'Estat d'Hisenda amb les reivindicacions del sector.

Objectiu: Madrid

El recurs d'apel·lació de Cristóbal Montoro davant l'Audiència Provincial de Tarragona, encara sense resoldre, té un objectiu clar: traslladar la causa a Madrid, al·legant que el jutjat de Rubén Rus no té competència territorial per investigar uns fets que haurien tingut lloc a Madrid. I demana la nul·litat de la investigació, que titlla de "desproporcionada".

Vuit anys

La investigació va arrencar el 2018, arran d'unes indagacions dels Mossos d'Esquadra per un presumpte delicte urbanístic vinculat a la gasista Messer Ibèrica. El registre de la seu de l'empresa va evidenciar una sèrie de correus que van llançar indicis sobre el pagament de mossegades a una empresa amb poder d'influència en el Govern. Aquest va ser l'origen del cas Montoro.

La causa es va mantenir en secret set anys per garantir el seu avanç i fa uns mesos l'aixecament del secret de les actuacions va provocar una allau de recursos i d'escrits per part dels investigats que ha sumit el jutjat en contínues dilacions. La instrucció està prorrogada fins al juliol pròxim.

"Ens crida l'atenció que l'única finalitat que es persegueixi amb la presentació d'ingents escrits i recursos per les parts no sigui l'esbrinament de la veritat, la petició de diligències per a la pràctica de prova de descàrrec, etc... sinó aconseguir la nul·litat d'unes actuacions practicades amb total professionalitat i respecte als principis processals i constitucionals", protestava la fiscal del cas, Carmen García Cerdà, en un escrit el passat mes de desembre.

El paper de la fiscal

Aquesta fiscal ha mantingut discrepàncies amb el seu superior, el cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, cosa que li ha costat una sanció disciplinària. Luzón va aconseguir que l'Audiència de Tarragona aixequés el 2021 la intervenció dels telèfons dels investigats d'Equipo Económico, en considerar que era excessiu mantenir la mesura ja que creia que les presumptes activitats delictives del despatx havien cessat, en contra de l'opinió de la Fiscalia Anticorrupció del cas. Aquesta a més ha retret a la UCO dilacions en el seu informe sobre els membres d'Equipo Económico.

Per la seva banda, el jutge ha rebutjat la petició dels investigats de declarar al final de la instrucció i que les declaracions puguin ser per videoconferència.

Nova documentació

El Ministeri Fiscal ha sol·licitat a la Policia Judicial "fulles registrals completes, memòries i els comptes anuals entre 2008 i 2025" d'Equipo Económico i de les societats Global Afteli SL, l'actual propietària d'Equipo Económico, i del despatx Montoro y Asociados.

El jutge també ha demanat els fulls registrals complets de fins a 13 empreses diferents, així com una recopilació de les escriptures de constitució i titularitat real d'aquestes societats, les escriptures d'adquisició i transmissió de participacions socials, i el nomenament de l'òrgan d'administració de cadascuna.

El proper 29 de maig estan citats al jutjat Rubén Folgado, exdirector tècnic de la firma Messer Ibérica, i el director general de la mateixa companyia Karl Andrea Hauck; el 19 de juny estan cridats els directius d'Air Liquide Teresa Rasero i Jorge Pedrazuela; i el 22 de juny, els directius de Carburos Metálicos Francesco Maione, Ahmed Hababou i José Luis Méndez.