El 'no' de Bustinduy alimenta el ball de noms al Front Ampli amb Mónica García com a favorita

El 'no' de Pablo Bustinduy ha estat un 'no' molt llarg, constant i mantingut en el temps. Mai s'ha postulat per ser el cap de llista de la candidatura de l'esquerra alternativa, l'hi han proposat en diverses ocasions i sempre ha donat la negativa per resposta. No obstant això, ha brillat com a ministre (ha estat el més ben valorat per la ciutadania en diferents ocasions durant la legislatura) i també com a orador a la tribuna parlamentària. Després de la seva aplaudida intervenció divendres passat en el Ple en el qual van decaure els dos decrets d'habitatge del Govern espanyol, els focus es van tornar a posar sobre ell. Serà el candidat? 'No'.

L'avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez aquest dilluns ha enxampat el Front Ampli sense candidats. Els partits IU, Más Madrid, Comuns i Movimiento Sumar porten treballant conjuntament des de finals de l'any passat amb la construcció d'un projecte compartit, un nou subjecte polític. Ara, a contrarellotge, negocien una confluència en la qual incloure Podem i un altre grup de forces d'esquerres sobiranistes, com Compromís, Chunta Aragonesista o Ara MÉS de les Illes Balears. Els temps apreten. El 16 d'octubre es tanca el termini per inscriure les coalicions electorals. Els acords hauran d'estar abans d'aquest divendres.

Podem ha posat les seves condicions. Asseguren a Público que la seva candidatura serà escollida a través d'unes primàries obertes, les quals tenen data: 14 i 15 d'octubre. Irene Montero, la candidata morada, ho ratificava a TVE aquest dilluns a la tarda: "Podem es presentarà en una candidatura que surti d'unes primàries obertes com hem fet sempre. Les primàries se celebraran, anem a iniciar el procés". Aspiren, diuen, que en aquest procés d'elecció hi participin totes les organitzacions del front i també persones que no participin en els partits.

Però des del Front Ampli no veuen tan clares aquestes primàries i rebutgen debatre aquesta opció a través dels mitjans de comunicació. Ernest Urtasun oferia al matí a la formació Ione Belarra "una cadira" en la negociació perquè facin les seves propostes, incloses les primàries. De moment, la cadira segueix buida, encara que fonts dels dos costats reconeixen que els contactes existeixen: "L'esquerra no és tan nombrosa, ens coneixem tots". "Hi haurà Front Ampli i hi haurà una única papereta i una persona magnífica candidata", preveu un dirigent de primer nivell d'un partit de la confluència. "Hi ha acord per posar al màxim de forces possibles dins, això inclou totes. Encara que unes són més escèptiques que altres, tothom ha vençut les seves reticències", resumeix un altre dirigent del Front Ampli.

A Compromís aspiren a liderar la candidatura del País Valencià i integrar totes les forces de l'esquerra alternativa (Podem i Esquerra Unida). Es miren en el mirall de Mònica Oltra, que aspira a ser alcaldessa de València amb una candidatura unitària. Per la seva banda, Jorge Pueyo, líder de la CHA, reclamava "una papereta única" per a les generals a l'Aragó. "Una candidatura d'obediència única aragonesa", reclama el sobiranista, la qual estaria encapçalada, anhela, per la seva formació aragonesista. Per la seva banda, fonts d'Ara MÉS, en declaracions a Público, expliquen: "La nostra idea és presentar-nos liderant una sola papereta a l'esquerra del PSOE a les Illes Balears, estam arribant a acords amb el Front Ampli i amb Podemos i cercarem una denominació arrelada al territori".

Qui lidera?

L'últim 'no' de Bustinduy ha generat un ball de noms que, per la precipitació electoral, s'ha accelerat. La favorita és Mónica García, qui porta diversos dies deixant-se estimar en les preguntes dels periodistes. La ministra de Sanitat és, oficialment, la candidata de Més Madrid a presidir la Comunitat Autònoma i a rivalitzar amb Isabel Díaz Ayuso en els comicis autonòmics de maig. Per això, fonts pròximes a ella expliquen: primer hem de prendre una decisió a Más Madrid i després estendre-la a la resta de l'espai. En tot cas, García estaria disposada a assumir la responsabilitat de fer "qualsevol cosa per evitar un govern amb la ultradreta", segons les seves pròpies paraules.

Mentrestant García va adquirint forma de candidata per Madrid de la confluència estatal. Altres noms de Más Madrid amb què l'organització compta per a la candidatura de les generals són Edu Rubiño, Tesh Sidi i Emilio Delgado, que va refusar competir contra García per ser el candidat autonòmic i va acordar un lloc rellevant a la llista del Congrés. Les discussions a la formació madrilenyista són intenses aquests dies, apugen el to. Si García finalment optés per concórrer en les generals, Manuela Bergerot, portaveu a l'Assemblea aquesta legislatura, seria el relleu natural per a la candidatura de les autonòmiques i seguir confrontant amb Ayuso en els cara a cara setmanals.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, és un altre que se situa "allà on l'espai polític vulgui que estigui". Les fonts el situen en la candidatura per Barcelona del Front Ampli. Des de la província catalana també va adquirint protagonisme Ada Colau, tots dos són compatibles i tenen projecció estatal. L'exalcaldessa de Barcelona parlava aquest dilluns a TVE: "No m'he postulat com a candidata de res, només hi seré si puc ajudar que el Front Ampli sigui més ampli, dins o fora de les llistes electorals i dins tant me fa en quin número". Colau és un símbol en la lluita pel dret a l'habitatge, històrica activista de la PAH. "El Front Ampli ha de ser un instrument polític que es posi al servei de les demandes de la ciutadania, fer efectiu el dret a l'habitatge i acabar amb l'especulació", afegia.

També per Barcelona serà candidat Gabriel Rufián, però a les llistes ERC, excepte un gir de guió inesperat. A l'entorn de Santa Coloma de Gramanet creuen que "les esquerres sobiranistes haurien d'involucrar-se i liderar aquest temps juntament amb les espanyoles en un acte de generositat i col·laboració a l'altura del moment i amenaça que es viu". Segueix lligat al partit d'Oriol Junqueras, però "escoltant i reflexionant". I proposant fer candidatures més àmplies, que superin les sigles. Després de diversos mesos de reflexió, l'avançament electoral ha precipitat un procés complex. Però aquest dilluns tornava a moure's, a aclucar una porta que semblava definitivament tancada, potser amb intencions més a llarg termini, que miren més enllà del 29-N.

A Moviment Sumar, la portaveu parlamentària Verónica Martínez Barbero es troba en ple procés intern del partit per ser la candidata de la seva formació a les generals. La seva candidatura, si es confirma, seria l'opció que Movimient Sumar portaria a la taula de partits del Front Ampli. L'encaix final (número a la llista i província) està per definir, encara que la diputada gallega ho ha estat per Pontevedra aquesta legislatura. Per la seva banda, IU exhibeix la seva fortalesa en alguns territoris com Andalusia, on pot liderar la confluència. També a Astúries gaudeix de fortalesa la formació de Maíllo, on també està a l'alça una altra formació d'esquerres: Somos Asturies.

Vaga general

L'anunci, aquest dilluns, de CCOO i UGT que participaran en una vaga general pel dret a l'habitatge aquesta tardor ha estat celebrat en el si del Front Ampli i els partits de l'esquerra alternativa. "Reivindiquem que hem aconseguit que una altra vegada vagi al Consell de Ministres el decret llei d'habitatge, impulsem en aquesta precampanya les mobilitzacions generals que defensen els sindicats de llogaters i els sindicats de classe i fem que convergeixin, aquesta és la nostra millor campanya electoral", adverteix un dirigent integrat en el Front Ampli.

"El programa electoral òbviament ha de ser habitatge, drets laborals i drets socials, destacant el que hem avançat en aquests anys per una única raó, i a diferència d'altres governs que hi ha hagut des del final de la dictadura, que és que en aquest ha estat dins l'esquerra alternativa i transformadora", afegeix un altre dirigent. L'esquerra alternativa ja va construir sota pressió la candidatura del 2023. I al final va sortir la confluència.