La batalla pel finançament torna a mostrar la distància entre les estratègies polítiques d'ERC i Junts

Les properes setmanes, el projecte de nou model de finançament autonòmic aterrarà al Congrés dels Diputats. Validat la setmana passada pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), després de rebre únicament el suport del Govern estatal, la Generalitat catalana i les Canàries, en pocs dies serà aprovat pel Consell de Ministres per, posteriorment, anar a parar a la Cambra Baixa, on finalment se'n decidirà el futur. Amb el ja conegut rebuig frontal de PP i Vox -sense que cap de les dues formacions de dreta i extrema dreta hagi presentat cap alternativa-, l'única opció que tiri endavant és que rebi els vots de l'anomenat bloc de la investidura, fet que situa com a decisius els set diputats de Junts al Congrés.

Ara mateix sembla molt llunyà l'aval del partit de Carles Puigdemont al finançament, tenint en compte que ha anunciat la presentació d'una esmena a la totalitat al model aprovat pel CPFF i que reclama un concert econòmic per a Catalunya. Una posició, de màxims, que probablement va més enllà del que està disposat a negociar -i acceptar- el PSOE i que contrasta amb el paper que ha tingut -i té- ERC. De fet, el finançament és una de les carpetes que més clarament evidencia la distància entre les actuals estratègies polítiques de Junts i uns republicans que, directament, han impulsat el nou model, fins al punt que l'aprovat divendres pel CPFF deriva del pacte que al gener van tancar el president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg d'ERC, Oriol Junqueras.

El secretari general dels juntaires, Jordi Turull, ha reiterat aquest dimarts la posició del partit. En una entrevista a Catalunya Ràdio ha subratllat que la condició que posen per donar suport al finançament és "tenir la clau de la caixa", és a dir, que sigui Catalunya la que recapti i gestioni els impostos, en la línia del concert econòmic basc o navarrès. "Els altres ja estan contents. Si tothom hi guanya, Catalunya hi perd segur", ha comentat Turull, que considera que "hem de ser exigents" a la negociació. La realitat és que el model plantejat comporta un increment de recursos pel conjunt de les autonomies de gairebé 21.000 milions, dels quals 4.700 serien per a Catalunya, sense que cap comunitat hi perdi. "Primer hem de veure la lletra del model, però farem una esmena a la totalitat amb text alternatiu perquè el país tingui el seu propi sistema de finançament", ha detallat.

ERC comparteix la necessitat que Catalunya tingui un model propi de finançament i, per tant, que no formi part del sistema de règim comú, però la petició no tindrà de ben segur el suport del Partit Socialista, el que significa que no prosperarà. A partir d'aquí, tant el Govern estatal com els republicans consideren que hi ha marge de negociació i de millora del model aprovat divendres, el que en la seva interpretació pot permetre aterrar un possible -però de moment poc probable- aval de Junts.

El gran dilema, ara mateix, és fins a on estarà disposat a arribar el PSOE per mirar d'acontentar Puigdemont i, alhora, si aquest és capaç de mantenir el "no" al finançament malgrat que en la tramitació al Congrés s'hi plantegin millores significatives. No es pot menystenir que les finances de la Generalitat no van precisament sobrades de recursos, conseqüència de nodrir-se d'un model de finançament acordat el 2009 i caducat des del 2013.

Només des d'aleshores, la població ha augmentat en unes 800.000 persones i l'evidència d'uns serveis públics cada cop més tensionats explica l'ampli suport del món social i econòmic -des dels principals sindicats a les patronals- al finançament acordat per ERC i el PSOE, que dotaria d'uns 4.700 milions extres la caixa del Govern a partir de l'any vinent. I que, a més, compliria l'ordinalitat, és a dir, que Catalunya seria la tercera comunitat que més recursos rebria per població ajustada, després de ser també la tercera que més aporta per habitant a la caixa comuna.

Els propis republicans admeten que el nou model no és ni de bon tros perfecte i que en la negociació amb l'Estat s'han perdut els elements de singularitat esbossats en l'acord d'investidura de Salvador Illa, però que permetria un salt endavant que no es pot menystenir. I més a pocs mesos d'unes eleccions generals que, probablement, obriran les portes de la Moncloa a un govern ultra de PP i Vox, que torpedinarà qualsevol possibilitat de millorar a curt termini les finances públiques catalanes.

La voluntat d'ERC d'"enfortir Catalunya"

Si divendres el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, va manifestar que el nou model és "insuficient" però "infinitament millor" que l'existent, per afegir que "ningú en treu menys, tothom en treu més", aquest dilluns la secretària general del partit, Elisenda Alamany, va carregar contra Junts. En una roda de premsa a la seu del partit va afirmar que "el PP i Vox bloquegen el finançament perquè és una proposta feta i plantejada per Catalunya", però que li "sembla surrealista que un partit sobiranista, que ha de defensar els catalans, es posi al costat d'això". "El que es vota sobre el finançament és si aquests recursos ens els quedem els catalans, o se'ls queda Espanya", va reblar la número dos del partit, per a qui la qüestió no és "si Esquerra es posa una medalla" sinó si Catalunya rep els recursos que necessita enmig de la situació de "col·lapse dels serveis públics" que pateix.

El que va expressar Alamany resumeix, en part, el paper que juguen ERC i Junts en l'actual context polític: amb una Esquerra disposada a arribar a acords amb el Partit Socialista -tant a Catalunya com a l'Estat- per intentar aconseguir avenços, per migrats que siguin, i projectar-se com una formació "útil", mentre que els postconvergents menystenen qualsevol assoliment dels de Junqueras -ja va succeir amb l'amnistia- i plantegen posicions de màxims que, tot i ser totalment legítimes, a la pràctica sovint fan inviable qualsevol acord que permeti millorar la situació actual.

Fonts dels republicans situen el seu marc d'actuació en la idea que "no hem vingut a la política per instal·lar-nos en el 'no a tot'. No hem vingut a alimentar el soroll ni el caos. Hem vingut a fer avançar i enfortir Catalunya". Amb aquesta premissa, subratllen que no arriben a acords "per salvar el PSC [o el PSOE]", sinó que "hi arriba per obligar-lo a moure". A més a més, consideren que, a diferència dels socialistes catalans, que es "limiten a gestionar", ERC "proposa i condiciona", amb l'objectiu d'assolir acords que serveixen per "reforçar el país".

El finançament no deixa de ser un exemple clar d'aquest marc, sobretot perquè el model aprovat pel Govern espanyol s'allunya en aspectes decisius del que s'havia abordat per investir Salvador Illa: no es tracta d'un model singular per a Catalunya, sinó que es manté en el règim comú de totes les autonomies; i Catalunya tampoc passa a recaptar -i gestionar- tots els impostos. De fet, un dels grans cavalls de batalla dels republicans amb el Govern de Sánchez el darrer any ha estat aconseguir la transferència de la gestió de l'IRPF a Catalunya, una demanda que el Ministeri d'Hisenda no accepta i que sembla del tot descartat que es pugui materialitzar els propers mesos. I això, alhora, fa del tot inviable pensar que el PSOE sí que s'obrirà a acceptar el concert econòmic que planteja Junts.

El possible marge de negociació

Ara bé, que la "clau de la caixa" que reclama Turull no sembli políticament viable a curt termini no significa que el PSOE no s'obri a una negociació al Congrés que incorpori millores en el finançament, una posició que té el suport d'ERC. En aquest sentit, la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, va enumerar durant el cap de setmana algunes de les possibles millores que podrien abordar-se les properes setmanes. Com ara, millorar el percentatge de cessió de l'IRPF a les autonomies -que amb la proposta aprovada al CPFF passaria del 50% actual al 55%-, incorporar millor el cost de la vida a Catalunya, modificar el criteri de població ajustada o millorar el finançament de les llengües pròpies.

Alícia Romero: "El Govern d'Espanya sap que ha d'oferir alguna cosa per convèncer Junts"

En declaracions a Catalunya Ràdio, Romero va reblar que "el Govern d'Espanya sap que, si ha de convèncer Junts i incorporar-lo al consens amb el model de finançament, haurà d'oferir alguna cosa". El Govern català, per tant, defensa que el model té marge de millora, però alhora insta Junts a no bloquejar la reforma impedint-ne la tramitació al Congrés, per "no perdre la finestra d'oportunitat" actual de millorar el finançament, que "no se sap" si existirà l'any vinent, atesa la futura celebració d'eleccions generals.

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, també ha afirmat que s'obre a negociar canvis en el model a través de la presentació d'esmenes en la tramitació al Congrés. Les properes setmanes s'aclarirà si Junts accepta transitar per aquesta via de negociació o s'enroca, novament, en un "no a tot" que l'allunya de la percepció com a força política útil. I que no sembla l'estratègia més efectiva per frenar les fuites de vots que pateix cap a l'extrema dreta d'Aliança Catalana.

Les claus del model

Si posem el focus en les principals novetats del model aprovat divendres, una de les més importants és l'augment del percentatge de recaptació dels gran impostos que correspondrà a les comunitats autònomes. La cessió de l'IRPF passarà del 50% al 55%, i la de l'IVA, del 50% al 56,5%. També hi ha modificacions en els criteris de població ajustada, en els mecanismes d'anivellament i en la compensació entre territoris. El sistema incorpora també una clàusula d'statu quo perquè cap autonomia rebi menys recursos que amb el model actual.

També es modifiquen els mecanismes de solidaritat. L'anomenada nivellació horitzontal garantirà que totes les comunitats arribin almenys al 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat derivada de la seva capacitat tributària. Paral·lelament, l'Estat aportarà 19.000 milions a través de la denominada nivellació vertical per reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte de la que disposa de més recursos per habitant ajustat. El model també dona a les comunitats l'opció de rebre una part de l'IVA generat per les pimes establertes al seu territori. Finalment, també s'incorpora una clàusula que permetrà a cada comunitat decidir si s'acull al nou sistema o manté el rendiment que li proporciona l'actual.