Entrevista a Elisenda Alamany (ERC)"Barcelona no és un botí per saquejar, ha de ser una ciutat per viure-hi i vull recuperar la seva identitat"

Elisenda Alamany (Barcelona, 1983) ha estat proclamada alcaldable d'ERC per Barcelona de cara a les pròximes eleccions municipals. Llicenciada en Filologia Catalana, Alamany està especialitzada en diversitat lingüística i cultural. La cap del grup municipal republicà vol recuperar la identitat "de la nostra Barcelona" i assegura que calen mesures per mantenir als veïns i les veïnes a la ciutat perquè "Barcelona no és un botí per saquejar". 

Alamany va ser escollida fa poc més d'un any secretària general d'ERC fent tàndem amb el president del partit, Oriol Junqueras. Des d'aquest càrrec, que li atorga la posició de número dos d'ERC,  també reitera en l'entrevista que sense un compromís clar del Govern espanyol amb la cessió de l'IRPF a la Generalitat no hi haurà pressupostos a Catalunya. I aposta per Gabriel Rufián com a candidat d'ERC a les eleccions generals, però rebutja el plantejament d'una candidatura unitària amb el conjunt de les esquerres estatals.

Com a alcaldable d'ERC ja proclamada, quin és el principal repte que es planteja per Barcelona si arriba a l'alcaldia?

A mi m'agradaria ser l'alcaldessa d'una generació que avui sent que Barcelona se li escapa de les mans. La Barcelona de la gent jove que té dret a quedar-se a la seva ciutat, però també de la gent que, amb 40 anys com jo o menys, veu que Barcelona pot acabar sent dels expats i els turistes. Per tant, vull ser l'alcaldessa que recuperi la nostra Barcelona.

Si parla de recuperar la "nostra" Barcelona vol dir que ara no és dels barcelonins? De qui és Barcelona ara?

A Barcelona hi ha hagut una inèrcia dels governs que han anat fent, sense gaire ambició, simplement per inèrcia i això ha estat, al final, el que ens ha portat a una ciutat que cada vegada té menys comerços de barri, menys possibilitats per poder-te quedar a viure a la teva ciutat, menys oportunitats per viure plenament en català. Una sensació que hi ha barra lliure per al turisme que despersonalitza la nostra vida als barris, els nostres llaços comunitaris. I per tant, avui hi ha la certesa que Barcelona és cada cop menys dels barcelonins, més dels fons inversors, més d'aquells que volen desdibuixar la personalitat i la identitat de la nostra ciutat. I jo em presento per recuperar la nostra Barcelona i posar-hi remei.

 Barcelona és cada vegada menys dels barcelonins, més dels fons inversors, més d'aquells que volen desdibuixar la personalitat i la identitat de la nostra ciutat  

Com ho vol fer?

En diversos àmbits que hem anat construint i treballant al llarg d'aquests dos anys des que soc presidenta del grup municipal [d'ERC]. En primer lloc, tenir una capital que torna a fer de capital, que s'obre al país i que s'implica amb els reptes de país. Això vol dir lluitar per les nostres infraestructures estratègiques com pot ser Rodalies, però també reivindicant un finançament que necessitem per al benestar dels barcelonins i barcelonines. També en el fet de viure plenament en català, i per tant, veure com la capital del país s'implica en l'emergència lingüística del català. Una altra prioritat és com governem el turisme, i això vol dir recàrrec turístic, amb un retorn pels barcelonins i barcelonines, i límits. I finalment, com fem possible que els barcelonins i barcelonines es puguin quedar a la seva ciutat davant de l'amenaça dels fons inversors.

Quin és el model econòmic que vostè planteja per a la ciutat, més enllà del turisme?

Catalunya, i per tant la capital del país també, viu avui d'un model econòmic espanyol que està basat en serveis de poc valor afegit. En el cas de Barcelona, per exemple, del turisme massiu que possibilita només feines de subsistència amb una precarietat absoluta. I per tant que no fan possible viure a la ciutat amb dignitat. Aquest tipus de model econòmic i productiu és el que fa que avui els poders públics estiguem subvencionant llocs de feina a empresaris que no volen pagar el que toca als treballadors. I per això importen ma d'obra barata. Hem de posar el focus en aquest model econòmic productiu i apostar per altres sectors que no siguin tan dependents, per exemple, del turisme.

Per quedar-se a viure a Barcelona cal poder tenir accés a un habitatge accessible i els preus són inasumibles per a molta gent. Com ho pensa aconseguir?

No només l'habitatge. Avui vivim un gran encariment del cost de la vida a Barcelona. I el nostre objectiu, i tenim propostes, és que els barcelonins i les barcelonines puguin tenir una vida digna amb el seu sou. Pel que fa a polítiques d'habitatge hem impulsat la regulació dels preus del lloguer o l'eliminació dels preus turístics. També hem impulsat la proposta que l'Ajuntament de Barcelona pugui avançar el 20% d'entrada per pagar un habitatge, que avui no et cobreix el banc, i que la gent no pot arribar a estalviar. Famílies que es poden permetre pagar una quota hipotecària, però no sufragar l'entrada per accedir a un pis, i que l'Ajuntament pot costejar. Aquesta és una política innovadora que Esquerra Republicana va fer possible amb un acord amb el Govern de Barcelona.

Barcelona està morint d'èxit i per això és tan cara que els barcelonins no hi poden viure?

Nosaltres creiem que l'èxit de la ciutat ha de servir per poder continuar vivint a la ciutat. Estic convençuda que els barcelonins i barcelonines no volen renunciar a l'èxit de la ciutat, al fet que Barcelona sigui una ciutat envejada, admirada, visitada. Ara, el que volen és continuar vivint a la ciutat. Per tant, el que nosaltres diem és que aquest èxit pagui la possibilitat de poder continuar vivint a la teva ciutat. És a dir, de la butxaca dels turistes a la butxaca dels barcelonins.

 Nosaltres creiem que l'èxit de la ciutat ha de servir per poder continuar vivint a la ciutat. És a dir, de la butxaca dels turistes a la butxaca dels barcelonins

Com es fa això?

Per exemple, amb el recàrrec turístic. Nosaltres creiem que part del recàrrec turístic de la taxa turística de Barcelona hauria de servir per bonificar el 50% dels menjadors escolars a les escoles amb educació infantil, primària i educació especial. Aquesta és la nostra visió, tornar a redistribuir els costos i beneficis de la nostra ciutat i recuperar l'equilibri que ha perdut. Per tant, propostes d'habitatge, però també d'altres que vagin en la línia d'anar en contra de l'encariment del cost de la vida que està expulsant veïns i veïnes de la nostra ciutat.

Vostès van tenir la iniciativa del tancament dels pisos turístics a Barcelona que l'alcalde Collboni ha compromès, Per què? 

Nosaltres farem el possible per tancar els pisos turístics a la nostra ciutat, perquè és evident que avui aquesta activitat econòmica lligada al turisme incideix de ple en el dret de poder accedir a un habitatge.

I si és alcaldessa mantindrà la mesura del 30% de reserva per habitatge social en noves promocions implantada pel Govern Colau?

És evident que existeix un gran consens respecte a la necessitat de tenir habitatge de protecció oficial en cada promoció. Com també és evident el consens que aquesta mesura no ha funcionat. Cal escoltar a tothom i replantejar aquesta mesura perquè funcioni.

 Cal escoltar a tothom i replantejar la mesura del 30% perquè funcioni  

Barcelona està assetjada pels anomenats fons voltors que encareixen els preus del lloguer?

Quan un mira les xifres, per exemple de les compravendes que es donen a la ciutat, el 60% són al comptat i això vol dir que qui compra avui habitatge a la nostra ciutat són fons inversors. I cal posar-hi límits, perquè les ciutats no són botins per saquejar, les ciutats són per viure-hi. No són laboratoris, no són escenaris, són organismes que han d'estar vius, amb veïns i veïnes. I per altra banda, és que aquesta és la gràcia de Barcelona, que no és una ciutat monumental, és una ciutat característica pel seu estil de vida, pels seus llaços comunitaris, per la vida dels barris. Si ens carreguem això, ens carreguem el que és Barcelona.

Vostè creu que Barcelona ha dimitit com a capital de Catalunya?

Sí.

Per què?

El Partit Socialista competeix amb Madrid i té la voluntat que Barcelona competeixi per esdeveniments. Perquè tingui la sortida d'una etapa del Tour de França! Jo vinc a recuperar la nostra Barcelona i el senyor Collboni ve a veure si Barcelona pot ser la sortida d'una etapa del Tour de França. Aquest no és el meu debat. Barcelona no ha de competir amb Madrid i tampoc comparteixo el fet que Barcelona hagi de ser una ciutat tancada que només miri en dins com han fet els Comuns. Per a mi, quan ha brillat Barcelona, quan els barcelonins i barcelonines se n'han sentit orgullosos, és quan ha tingut la consciència que darrere hi ha un país i que no és una illa enmig del no res.

 Jo vinc a recuperar la nostra Barcelona i el senyor Collboni ve a veure si Barcelona pot ser la sortida d'una etapa del Tour de França  

Com ha d'exercir Barcelona aquesta capitalitat de Catalunya?

Barcelona ha de ser la porta d'entrada per a molta gent que ve a visitar-la i que ha de conèixer que existeix Catalunya. Amb la seva gastronomia, amb la seva llengua, amb el seu patrimoni. I, malauradament, Barcelona ha deixat de ser la porta d'entrada de Catalunya, perquè el Partit Socialista s'ha emmirallat en Madrid i perquè els Comuns han fet una ciutat tancada i enfadosa per a la resta dels catalans i catalanes.

Com es pot garantir que a Barcelona es pugui viure en català? O això ja és una quimera?

A mi em sorprèn la poca voluntat i implicació que hi ha hagut des de l'Ajuntament de Barcelona en no només resistir i atendre l'emergència lingüística del català, sinó en la poca voluntat de desenvolupar projectes innovadors que puguin promocionar l'ús social del català en una ciutat tan diversa com Barcelona. En dos anys, Esquerra Republicana ha aconseguit projectes relacionats amb la promoció de l'ús social del català entre les generacions de joves, com la Casa de la Creació Digital en català. O ha apostat per una infraestructura institucional amb la Comissionada del català. O hem posat sobre la taula la necessitat que la nostra restauració tingui les cartes disponibles en la nostra llengua, la retolació... 

Aquesta mirada que Barcelona és Catalunya, que al final també té a veure amb la nostra llengua, no ha existit en tots aquests anys pel Partit Socialista i el Comuns. Ha estat Esquerra Republicana qui ha hagut de posar aquest sentit comú que Barcelona és la capital del país i s'ha d'implicar, no només a resistir, sinó a fer possible que el català sigui una llengua moderna, que sigui una llengua urbana, que sigui la llengua de relació en tots els àmbits, a les xarxes socials, en l'àmbit audiovisual... Gràcies a Esquerra Republicana ara tenim una ciutat molt més compromesa amb l'emergència social del català.

 Barcelona és la capital del país i s'ha d'implicar, no només a resistir, sinó a fer possible que el català sigui una llengua moderna, que sigui una llengua urbana, que sigui la llengua de relació en tots els àmbits  

Com valora aquests quasi tres anys d'alcaldia de Collboni?

La veritat és que el mandat de Jaume Collboni és d'anar fent sense grans projectes. Si al mandat de Collboni li treus la regulació dels preus del lloguer i l'eliminació dels pisos turístics i el recàrrec turístic, que són propostes d'Esquerra Republicana, hi hauria poc per valorar. Ni per a mi, ni pels barcelonins i barcelonines. Perquè grans projectes no han estat capaços d'impulsar des del Partit Socialista. L'ambició que mereix Barcelona va molt més enllà que una etapa del Tour de França.

Vostè no està al Govern de Barcelona pels problemes interns d'ERC? Es va perdre una oportunitat?

A mi no m'agrada parlar del passat. Ara em presento per guanyar Barcelona, perquè estic convençuda que en aquests últims anys hem aconseguit connectar amb un sentit comú dels barcelonins i barcelonines. La meva voluntat de recuperar la nostra Barcelona, estic convençuda que connecta amb el sentiment d'una gran majoria dels barcelonins i barcelonines. Em presento per governar i per parlar-li diferent a la ciutat.

Com a secretària general d'ERC, en quin punt estan les negociacions pels pressupostos de la Generalitat amb el PSC?

No hi ha novetats i la responsabilitat de tirar endavant un pressupost és el del Partit Socialista. Per tant, en la mesura que ells es moguin, hi haurà pressupostos.

 La responsabilitat de tirar endavant un pressupost és el del Partit Socialista. Per tant, en la mesura que ells es moguin, hi haurà pressupostos  

Tot semblava que anava bé fins la darrera reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. Què va passar en aquesta reunió?

Estupefacció. És a dir, que no es donaven les garanties per obrir una negociació pressupostària. Les condicions havien quedat molt clares, calien unes modificacions legislatives per fer possible la recaptació de l'IRPF per part de la Generalitat. En aquella reunió descobrim que el PSC no ha fet els deures. I sense fer els deures, evidentment, Esquerra Republicana no es pot asseure a una taula per obrir una negociació pel pressupost.

Encara és possible arribar a un acord?

Nosaltres continuem asseguts a la taula per intentar desencallar la recaptació de l'IRPF i que pugui haver-hi pressupostos. Però la pressió que s'exerceix contra Esquerra Republicana és estèril, perquè la pressió que el Partit Socialista ha de fer és al PSOE, perquè compleixi amb allò que havíem acordat. I la paraula donada en política és important, perquè sense paraula, les organitzacions polítiques deixen de tenir-se confiança. I per tant, mirem de quina manera podem desencallar el pressupost amb la recaptació de l'IRPF. Tothom sap que Esquerra Republicana és un partit independentista que vol avançar en sobirania pel nostre país. Per tant, cal que hi hagin pressupostos i avenços en sobirania. Ho volem tot, posem-nos-hi d'acord i mirem com ho desencallem.

Des del Govern diuen que no entenen la falta de confiança d'Esquerra en el PSC i que l'acord per l'IRPF ja es contempla en l'acord de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. No és suficient?

El que passa que el Partit Socialista a l'Estat no està dient exactament el mateix que el Partit Socialista a Catalunya. El PSOE està dient que no es mou de les seves posicions. Per tant, no acaba de ser ben bé una garantia de què acabem desencallant la recaptació de l'IRPF. I per altra banda, el Partit Socialista aquí a Catalunya diu que hi ha prou compromís per tirar-ho endavant. Crec que són dos posicionaments contradictoris. Ara estem en aquesta situació i per tant, en la mesura que el PSC faci moure al Partit Socialista a l'Estat, podrem parlar de com desencallem la negociació pressupostària.

El Govern adverteix que es perdran més de 9.000 milions d'euros en inversions. Se senten pressionats?

La pressió, amb Esquerra Republicana no funcionarà. La que pot funcionar és la que faci el PSC amb el PSOE. I aquesta sí que és la pressió que no només podrà obrir una negociació pressupostària, sinó que serà positiva i esperançadora per al país. Ho hem dit moltes vegades, el PSC ha de decidir si defensa més els interessos del PSOE o els de Catalunya. Nosaltres tenim clar a qui defensem.

 La pressió, amb Esquerra Republicana no funcionarà. La que pot funcionar és la que faci el PSC amb el PSOE  

També els Comuns demanen responsabilitat a ERC. Què en pensa?  

A mi em ve al cap el Hard Rock. Li he de ser sincera. Els Comuns, en la passada legislatura, es van treure de la màniga [per tombar els pressupostos del Govern de Pere Aragonès], l'oposició al Hard Rock que liderava el Partit Socialista. Ara és el mateix Partit Socialista que aposta pel model del Hard Rock i per la B40, però els Comuns no han posat això sobre la taula. A diferència d'aquest context, el que planteja Esquerra Republicana ho sabien tots els actors des de la investidura de Salvador Illa. Ningú s'ha tret cap tema de la màniga. Era previsible, és coherent amb el que hem anat dient i amb el partit que som. I en el moment que estem, creiem que Catalunya ha de guanyar sobirania, perquè és un país de vuit milions de persones, amb recursos de sis milions. Necessitem els recursos per a la nostra classe mitjana i treballadora. Per a nosaltres, la defensa de la classe mitjana i treballadora és tan important com la defensa de la sobirania del nostre país, perquè per a nosaltres són el mateix, i no hi renunciarem.

Si el dia 20 de març cauen els pressupostos anem a eleccions? Creu que la gent ho entendrà?

Convocar eleccions és una decisió del president de la Generalitat. La meva sensació és que ningú no ho entendria.

Llavors quina és l'alternativa?

És que nosaltres, insistim, creiem que és possible tenir pressupostos i avançar en sobirania. Aquests són els compromisos als quals vam arribar en la investidura de Salvador Illa. I aquest és el compromís que ell ha de fer valer. I, per tant, a partir d'aquí, si no hi ha pressupost, nosaltres hem estès la mà per poder negociar suplements de crèdit pel funcionament del país, i ho farem. Si no ens trobem en el pressupost, estem disposats a fer-ho en les negociacions que facin funcionar Catalunya, perquè som una força responsable.

Vostè ja és candidata d'ERC per Barcelona, Oriol Junqueras ha manifestat que té intenció d'optar a la presidència de Catalunya si finalment se li aplica l'amnistia... i per a les pròximes eleccions generals el millor candidat d'ERC seria Gabriel Rufián?

Sí.

I perquè rebutgen la seva proposta de front d'esquerres en clau estatal?

Esquerra Republicana està preparada per a qualsevol contesa electoral. Aquest missatge ha de quedar molt clar a tothom. Per altra banda, sobre fronts d'esquerres he de dir que la meva feina és aconseguir connectar amb una gran majoria de catalans i catalanes. En el cas de Barcelona, amb una gran majoria de barcelonins i barcelonines. I els parlo i m'adreço a ells, no als partits. La gent està cansada que parlem entre nosaltres de com ens repartim quotes de poder o cadires. A mi això no m'interessa gens. Crec que no aconsegueix combatre la desafecció política. El que està esperant un català o un barceloní és que li parlem d'ell, de la seva vida. De com fem front al fet que no li dóna la vida per viure a la ciutat, o de què no pot pagar les extraescolars o el menjador escolar dels seus fills. Ens hem de posar molt al cap que l'autèntica política útil passa per parlar més a la gent i menys als partits.

I això no es pot fer des de la unitat de les esquerres?

Gabriel Rufián va parlar de la unitat de les esquerres, una unitat que nosaltres ja practiquem en clau nacional. De fet, amb Més per Mallorca a l'Executiva hi tenim dues persones d'Esquerra Republicana. Nosaltres, en molts ajuntaments valencians, ja compartim projecte amb Compromís. A les europees ens presentem amb Bildu i BNG, i aquesta és la unitat que nosaltres defensem, la de les esquerres que defensen els drets nacionals. I aquest és el nostre marc d'actuació. Ara bé, és evident que ens preocupa l'avenç de l'extrema dreta. Que podem compartir reflexions i debats amb les esquerres espanyoles? Certament, podem compartir molts debats, però nosaltres no hem vingut a fer la feina a les esquerres espanyoles.

 Rufián va parlar de la unitat de les esquerres, una unitat que nosaltres ja practiquem en clau nacional. Però nosaltres no hem vingut a fer la feina a les esquerres espanyoles

Li preocupa que Aliança Catalana pugui entrar a l'Ajuntament de Barcelona amb força?

Haurà notat que no hi dedico gaires declaracions per parlar de l'extrema dreta. És un error parlar contínuament de l'extrema dreta perquè el que hem de fer és entendre per què hi ha gent que els vota. I em dedico a treballar per evitar que la gent els voti, entenent les preocupacions i els malestars que existeixen avui entre  la classe mitjana i treballadora de la nostra ciutat. En la mesura que nosaltres siguem efectius, que parlem del que li preocupa a la gent, la temptació per votar l'extrema dreta es desactivarà.

Entendre les preocupacions i donar-hi resposta...

Tinc la certesa que avui ERC creix a Barcelona, malgrat el context, perquè ha estat capaç de connectar amb aquests malestars, amb aquestes preocupacions o incerteses que pateixen el dia a dia dels barcelonins. Si som útils i efectius amb això, no tinc cap mena de dubte que ningú no tindrà cap temptació per votar l'extrema dreta. Hi ha gent racista a la qual no espero convèncer. Però els altres, els desesperançats, els perdedors de la crisi, aquests sí que han de poder tenir la certesa que algú treballa per ells. I jo em presento per treballar per ells.