Un avançament electoral amb avantatges per al PSOE però riscos per a l'esquerra: els comptes que sospesa Sánchez

"Dedicarem el cap de setmana a analitzar les conseqüències del que ha succeït. Anem a pensar quina és la millor manera de solucionar el problema". Amb aquesta màxima transmetien fonts de Moncloa aquest divendres, en acabar el ple extraordinari del Congrés, la seva tasca immediata. Pedro Sánchez no descarta cap escenari després que les tres dretes, PP, Vox i Junts, tombessin els dos decrets d'habitatge aprovats dimarts pel Govern. La possibilitat d'un avançament electoral és una de les opcions, tot i que encara, segons aquestes mateixes fonts, no està decidit.

La reflexió que realitzarà Sánchez manté en suspens a PSOE i Sumar especialment. Però també a tot l'arc parlamentari. Més enllà de l'actitud de les tres dretes l'assumpte de la hipotètica cita amb les urnes va protagonitzar gran part de les converses als passadissos de la cambra baixa. Més encara quan Sánchez, per sorpresa, va pujar a la tribuna del Congrés al final del debat parlamentari: "La història els jutjarà abans del que creuen i amb més contundència de la que imaginen", va afirmar. Aquest "abans del que creuen" va ser molt comentat en les rotllanes habituals després de la sessió.

La indignació al Govern espanyol amb Junts és màxima."El que han fet és molt greu", apunten fonts de la Moncloa. Els socialistes diuen que el partit de Carles Puigdemont els ha traït, ja que el decret ampli de vivenda incloïa mesures que havien demanat i els n'havien consultat altres "perquè no els molestés"."Les dretes han enganyat la ciutadania i creiem que els penalitzaran", apunten aquestes fonts.

Relacionat amb aquest tema

El 'no' de Junts al decret antidesnonaments encén les crítiques de l'esquerra catalana

Judit Castaño

Així les coses, i en un moment que recorda als cinc dies que es va prendre de reflexió Sánchez a la primavera de 2024 després de la imputació de Begoña Gómez per la incertesa creada, les mirades estan posades en el dilluns. Per aquest dia està fixada, almenys divendres a la tarda estava en agenda, una Executiva del PSOE a Ferraz. Si hi haurà més moviments és una cosa que només està al cap de Sánchez i molt pocs col·laboradors propers. Si convoqués dilluns o dimarts, les eleccions serien el 29 de novembre.

La visió al PSOE: habitatge com a oportunitat

Són un bon grapat els dirigents de la direcció del PSOE consultats per Público, ministres inclosos, que veuen una "oportunitat" en la convocatòria electoral en aquest context. El clima social, amb manifestacions als carrers organitzades principalment pel Sindicat de Llogateres i altres moviments, consideren que pot ser un factor que afavoreixi a les forces progressistes enfront "dels defensors dels especuladors" que representen les dretes.

"Ho faria sense dubtar-ho", reflexiona un integrant de la cúpula a Ferraz." Fins avui les raons per convocar les posava la dreta i l'esquerra volia, encara que amb moltes dificultats, seguir governant per seguir avançant i prenent mesures per a la majoria social que necessita un Govern progressista. Avui l'habitatge, principal preocupació de la ciutadania, demostra que la composició del Congrés ja no assegura que puguem governar ajudant la gent que més ho necessita. Això només pot resoldre-ho una altra majoria al Congrés que li guanyi a les dretes i per això ja hi ha raons per convocar", argumenta una altra de les fonts consultades. "Almenys ara hi ha un motiu i hi ha una causa", afegeix una altra de les persones consultades. "Anem a veure com reposa tot això", dubta una altra de les persones de la cúpula socialista.

El moviment, en tot cas, té els seus riscos, segons reconeixen també les fonts consultades. "A Madrid, i en part a Barcelona, sempre es fa una anàlisi desenfocada d'algunes coses. Quantes botigues Quechua hi ha a Múrcia, a Salamanca o a Santander? El tema de l'habitatge és gravíssim per a molta gent, però de debò pensem que pot estar dos mesos marcant l'agenda?”, reflexionen dirigents socialistes. A més, consideren al PSOE que hi ha un sector de la ciutadania que és conscient que en vuit anys no han estat capaços de solucionar el problema de l'habitatge.

Relacionat amb aquest tema

El Congrés tomba els decrets d'habitatges amb el 'no' del PP, Vox i Junts

ACN

Per això aposten per intentar tirar endavant un "mini-decret" encara que sigui només per frenar els desnonaments. "Ens donaria més discurs. Perquè almenys podríem dir: veieu, hem frenat els desnonaments, si ens doneu més força, podrem fer moltes més coses. Com anem a les eleccions? Enmig de desnonaments que recordin que no hem pogut frenar-los? Intentar negociar aquest mini-decret i anar a eleccions una mica més tard, "Tindria algun avantatge", argumenten. "Si convoquem ara, què passa? Passen 50 dies i a la gent la continuen desnonant? Deixarem la gent a la seva sort?", afegeix una altra de les fonts consultades.

Després de gairebé dos mesos amb el focus posat en la crisi de Ceuta, els socialistes destaquen que el marc ara ha canviat perquè aquest tema "sí que afavoria clarament Vox". N'hi ha que confien que, quan arribi la cita electoral, la "normalitat" hagi arribat a la ciutat autònoma. Però hi ha dirigents socialistes que recorden que els dies 13 i 14 d'octubre els reis van a Ceuta i Melilla. "Aquí es posarà el tema Ceuta una altra vegada en el centre del debat. I molt més si tenim en compte que el Marroc farà alguna cosa. No sabem què, però una cosa que obligarà a tenir algun tipus de reacció per part del Govern espanyol", assenyalen aquestes fonts.

Relacionat amb aquest tema

La irritació pel 'no' als decrets de Junts aboca el Sindicat de Llogateres a una "vaga general"

Oriol Daviu

"Quan es convoquin les eleccions, el tema no serà ni Ceuta, ni l'habitatge. El tema serà fer fora Sánchez o mantenir Sánchez. Les eleccions seran un referèndum sobre Sánchez. Ara o d'aquí a sis mesos", reflexionen fonts socialistes."Tindrem molt difícil tenir un escenari on estigui l'esquerra més mobilitzada. Ara estan amb ganes de votar, se'm fa molt difícil que tinguem una altra oportunitat així", destaquen altres veus més optimistes.

Hi ha també una altra sensació a les files socialistes. El fet que avançar ara les eleccions "pot salvar el PSOE, però potser no serveixi per salvar el Govern", és a dir, que Sánchez ara pot pensar que, davant el risc de no salvar ni un ni l'altre en uns mesos, "almenys ara pot salvar el PSOE".

Relacionat amb aquest tema

Els decrets d'habitatge arriben al Congrés sense suports pel rebuig de Junts després de la pressió de la patronal i els 'lobbies'

Miguel Muñoz

Què vol dir "salvar el PSOE"? la Moncloa i Ferraz fan càlculs. "Tindrà dades o té dades objectives per veure com està la situació ", assenyala un dirigent. Fonts socialistes asseguren que en aquest moment Sánchez podria arrossegar vot fins i tot dels independentistes i que podria arribar a tenir fins i tot un resultat per sobre del 2023. I s'apunta a un altre possible avantatge per al president: amb l'avançament es desvincularia definitivament de les autonòmiques i municipals del 2027. Un assumpte que ha estat reclamat des de diversos territoris des de fa mesos. "Així es treu de sobre el pes que el 'culpin' pels seus resultats", reflexionen.

Sumar i l'esquerra

En el que sí que coincideixen, amb dades a la mà, en la direcció de Ferraz és en el "problema" que té a la seva esquerra. Els seus socis de Sumar es van separar ja de Podem al començament de la legislatura. I el panorama unitari no deixa massa certeses."No tenen candidat, una marca acabada de fer...", dubta una de les persones consultades. "No hi ha res viable que sumi més de 8 o 9 escons en aquest moment", reflexionen altres fonts. Per això els socialistes aposten perquè el PSOE i les forces a la seva esquerra es posin d'acord per anar en llistes conjuntes en 15 o 20 circumscripcions. "Encara que fossin unides les forces a l'esquerra del PSOE, si treuen tres punts menys que el 2023, perden la meitat dels escons. Totes les parts haurien d'entendre que això és una qüestió de matemàtiques i actuar en conseqüència", argumenten.

Per la seva banda, entre les forces que componen Sumar, tal com ha comprovat Público, existeixen molts dubtes sobre la idoneïtat d'avançar les eleccions. I a més afirmen que el PSOE també les té, com revela una font d'aquest espai en el Govern. "No saben què fer i un reflex d'això és que ens consulten sobre el tema", assenyalen. Entre els dirigents n'hi ha que no veuen "per a res" que la finestra d'oportunitat s'hagi obert. "Les coses fora de Madrid són diferents", apunta una de les veus consultades.

Aquest diumenge, els partits integrats a Sumar es reuniran per prendre decisions sobre la candidatura de les generals. "Que hàgim d'accelerar en la presa de decisions no vol dir que les decisions estiguin preses ja", adverteix una font de l'espai a Público. El Front Ampli -així es denominarà la candidatura excepte gir de guió inesperat- busca encara qui li encapçali. En les últimes setmanes, el perfil de l'Ada Colau ha guanyat protagonisme. També el de la Mónica García, de Más Madrid, que en principi és candidata per a les autonòmiques madrilenyes, encara que el seu nom no es descarta en les quinieles estatals. IU, per la seva banda, anunciarà en els pròxims dies la seva proposta.

Aquest front d'esquerres ha d'aclarar a quins partits incorporarà. Podemos vol una candidatura unitària triada per primàries obertes a la ciutadania a les quals es presentaria Irene Montero. La resta de partits no veuen d'una manera tan clara aquestes primàries. En aquest sentit, la trobada d'aquest diumenge pot ser clau. En l'espai es mostren, en línies generals, partidaris que la legislatura està arribant a la seva fi. No obstant això, hi ha diferents matisos sobre la idoneïtat d'una convocatòria electoral ara.

"Abans del debat tenia la sensació que era un bon moment per convocar eleccions si dequeien els decrets, ara no ho crec", explica una diputada del Grup Plurinacional de Sumar. Un dirigent d'IU, no obstant, sentencia: "La legislatura està esgotada". Un altre diputat valora: "S'ha IU a un nou cicle i acabar aquesta legislatura de la millor manera possible, tant de bo tinguem el mes d'octubre per tancar un parell de coses com la llei de nacionalitat sahrauí o alguns temes pendents que queden per aprovar, lleis que estan en tramitació a punt d'aprovar-se".

Un integrant del Govern espanyol explica a aquest mitjà: "No crec que tingui sentit estar així fins al juliol ni fins al març, més que una finestra d'oportunitat, el que hi ha és un canvi de pregunta: si la pregunta de les eleccions va de vivenda, qui té més difícil contestar és la dreta". En la mateixa línia s'explica un portaveu parlamentari del grup de Sumar: "Ja estem en precampanya electoral i òbviament el marc és molt millor que quan es parlava de Ceuta". Un dirigent de Moviment Sumar no entra a valorar quin és el millor escenari, i assegura: "Hem d'estar preparats i ho estem, caldrà prendre més ràpid algunes decisions".

A Podemos, per la seva banda, consideren que "la gent s'ha mobilitzat aquests dies per demanar solucions al tema de l'habitatge, no un avançament electoral". "En qualsevol cas, no descarto res per part de Sánchez i estarem preparats per al que toqui", assegura una font del partit morat. Una altra font de la mateixa formació considera que "aquest cap de setmana farà el PSOE una enquesta i sobre la base dels seus resultats hi haurà o no convocatòria".

El PP necessita eleccions com més aviat millor

El PP ha tret el cap, aquest divendres, el just i necessari. Els populars són conscients que els afavoreix molt més un marc de conversa com el de Ceuta que un de centrat en la vivenda, però també que no serà fàcil per a les esquerres mantenir els carrers amb un voltatge tan alt com l'actual. Esperen el seu moment. Fonts del partit asseguren a Público que no estan pensant "en si un marc afavoreix o no", ni a buscar "finestres d'oportunitat" com "intenta fer Sánchez en el seu benefici". No obstant això, el que ha fet Feijóo després del Pleno d'aquest divendres s'assembla molt a tractar de canviar el pas al debat i tornar-lo a temes que el beneficien més.

En una compareixença des d'una sala contigua a l'hemicicle, el líder popular ha acusat el PSOE de tractar de tapar la crisi de Ceuta, les "joies de Zapatero" i la seva corrupció amb l'habitatge. Els tres elements constitueixen el corpus de l'estratègia electoral del PP en aquests moments. I la crisi habitacional? Gènova la resol ràpid: construir habitatge, una sèrie d'ajudes, lluitar contra els okupes (encara que els casos d'okupació afectin a un 0,05% dels ciutadans) i derogar les zones de mercat immobiliari tensionat que va generar la Llei d'Habitatge, que no s'aplica en les comunitats que governa el PP..

Tot amb la seguretat gairebé completa que aviat agafarà força de nou en l'agenda mediàtica la crisi de Ceuta, especialment tenint en compte que Felipe VI visitarà les ciutats autònomes els propers 13 i 14 d'octubre i que això comportarà, fora de tot dubte, alguna reacció de Rabat. Per tant, també Moncloa haurà de replicar." Sabem que Ceuta tornarà al centre del debat com a molt tard en 15 dies ", reconeixen dirigents del PSOE.

En qualsevol cas, si a Sánchez li ronda pel cap la possibilitat de convocar eleccions —una cosa que, en aquest punt, no dubta ja ningú—, Feijóo ho demana des del principi de la legislatura. Però les tendències que marquen les enquestes donen una informació al polític gallec: com més aviat, millor. A mesura que avancen les setmanes, el transvasament de vots de PP a Vox no cessa."Feijóo ha decidit incendiar la muntanya i cada vegada hi ha més gent que creu que, si Espanya està en la ruïna i plena d'invasors, doncs la UME és Abascal". Així ho resumeix una font socialista. Per al PP, una convocatòria ràpida, malgrat PP marc desfavorable de l'habitatge, pot ser més beneficiosa que unes eleccions tardanes amb un Vox probablement més fort.

El doble tall de la tornada de Puigdemont

La formació que podia salvar els decrets d'habitatge —o, almenys, el primer— era Junts. I no ho ha fet. Amb el "no" segur del PP, els de Míriam Nogueras havien donat senyals, en un primer moment, que podien transigir i votar PP favor al que prorrogava els lloguers fins 2028. Estava en l'ambient que el Govern havia partit en dos el paquet inicial per no posar en risc el primer —més ampli—, encara que fos a costa de sacrificar el segon, que incloïa únicament el lloguer indefinit. No obstant això, en un gir no tan extraordinari —tenint en compte el modus operandi de la dreta independentista catalana— Junts va virar cap al rebuig i ho va tombar tot.

Per això, el que semblava un xàfec per tombar el segon decret s'ha convertit en una tempesta amb totes les lletres per a l'antiga Convergència. La pregunta és com impactarà en les seves aspiracions electorals. El ministre de Consum, Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha afirmat, un cop acabada la votació d'aquest divendres, que "la decisió de Junts el porta a la desaparició del seu espai polític". Els de Míriam Nogueras tenen un problema. Segons el CEO (el CIS català), els electors que es decantarien per la seva papereta en unes eventuals eleccions tenen com a segona i tercera opció a Aliança Catalana i Esquerra Republicana. L'equilibri és endimoniat per a Junts i Sílvia Orriols i companyia estan a l'aguait, encara que de moment Aliança Catalana no han donat senyals de voler presentar-se a les eleccions generals. Ja es veurà.

"Si Aliança es presenta a les eleccions, Junts es queda sense grup parlamentari", vaticinen dirigents socialistes. "En aquests moments, entre un 30% i un 40% del votant de Junts se n'està anant a Aliança", afegeixen. Una veu de l'entorn Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés s'explica el paper que ha jugat Junts en l'actual debat sobre habitatge únicament per les pressions del poder econòmic català. A més, assegura que “tenen el problema que creuen que els indignats per l'habitatge són les mil botigues que hi ha a Sol, però no... La indignació per l'habitatge és transversal”. També posa sobre la taula la tornada de Carles Puigdemont. En aquest sentit, la data assenyalada és el 6 d'octubre.

És llavors quan el Tribunal Constitucional té previst emetre les seves resolucions sobre la malversació en el procés . A partir d'aquest moment, la Llei d'Amnistia no tindrà ja volta de fulla i Puigdemont podrà tornar a Espanya. La pregunta, en aquest punt, és si se li va a rebre amb crits de president, president o si el Sindicat de Llogateres i altres ciutadans enfadats per la posició del partit en l'àmbit de l'habitatge li donaran la benvinguda agitant les claus i acusant la formació, com ha passat ja avui, de sotmetre als interessos dels fons voltor.