L'Audiència Nacional posa el focus en la resposta de les autoritats espanyoles a Ceuta i en el paper dels gendarmes marroquins

"Ens trobem davant d'una conducta delictiva presumptament comesa a l'estranger, que ha atacat greument la integralitat territorial d'Espanya [...] utilitzant per a això l'entrada massiva al nostre país, als quals s'han unit fluxos migratoris irregulars que han afectat greument a la vida i als drets dels ciutadans de Ceuta".

D'aquesta manera, la jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón ha explicat la seva decisió d'obrir una causa per investigar l'entrada massiva de persones migrants a Ceuta els passats 30 i 31 de juliol, declarant així -com va recolzar la Fiscalia- la seva competència per portar el cas.

A través d'una interlocutòria de 26 pàgines, la magistrada, a qui va recaure la denúncia de l'"antipartit" Iustitia Europa –a la qual més tard s'han adherit PP, Vox i Hazte Oír, entre d'altres– comparteix diverses de les premisses expressades pel Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) en el seu informe, el qual incideix en la permissivitat i fins i tot participació d'agents marroquins, però no ofereix cap prova directa sobre l'autoria del Marroc en aquest episodi.

"No ens trobem davant d'unes actuacions que no tenen una naturalesa incidental, de generació ocasional o espontània, sinó d'un procés que presenta determinades fites prèvies, coetànies i posteriors", explica la jutgessa.

En aquest sentit, apunta a una "clara i indubtable gestió afavoridora del procés des del territori del Regne del Marroc, en la pròpia platja de Fnideq i llocs limítrofs a aquest espai a la ciutat de Castillejos s'evidencia, a través del constatat i gràficament contrastat comportament de les Forces de Seguretat del Marroc", documentades en l'informe policial remès a la jutgessa dilluns passat.

Així mateix, crida l'atenció sobre l'"actitud" de "diferents membres uniformats de les Forces de Seguretat del Marroc", una actitud que "no només evidencia permissivitat", ja que durant l'arribada de prop de 80.000 migrants "no es va registrar cap temptativa seriosa de tractar de reduir, dispersar o allunyar" les persones del perímetre fronterer.

Paral·lelament, la instructora replica la qualificació de la unitat policial sobre el "guiat actiu" dels gendarmes marroquins, que van realitzar indicacions a les persones que creuaven il·legalment la frontera per "dirigir-los pels quals dur a terme l'encreuament, superar els obstacles existents en aquest accés i fins organitzant l'accés a la zona que condueix a la Platja Fnideq, i dins ja de les pròpies aigües de la mateixa".

D'altra banda, subratlla "la interacció" dels agents uniformats amb "altres individus dinamitzadors" de la massa, responent a "idèntics perfils físics, de vestimenta i de comportament", que no només van guiar els migrants, sinó que "se'ls ha detectat impartint instruccions al personal uniformat" desplegat.

Per delimitar les responsabilitats, la jutgessa, com ja va advertir la unitat policial, destaca l'existència d'una estructura d'almenys cinc nivells. En tres d'ells, és "possible assenyalar persones concretes i individualitzades", i en dos, "de moment, no és possible la identificació d'autors materials concrets que, en tot cas sí que semblen operar des del territori del Marroc o en vinculació amb ell".

En aquest context, no solament apunta als membres de les Forces de Seguretat marroquines, tant uniformats com de paisà, doncs també destaca el paper de les persones que van creuar la frontera. "Donat el retorn gairebé immediat a territori marroquí d'un alt percentatge dels mateixos, la qual cosa permet determinar que la finalitat última d'aquesta gran majoria no respon, en absolut, a una intenció migratòria", agrega.

També, posa el focus en els "dinamitzadors del missatge", amb el "paper central" de les xarxes socials en "la promoció, difusió i viralització de la convocatòria, així com en la mobilització d'una quantitat de persones de les dimensions de les que van participar en l'entrada massiva".

Quant a la planificació, la seva existència ve revelada per l'anàlisi comparativa amb els altres processos que tenen com a objecte entrades de certa entitat a Ceuta. Sobre la direcció, el cinquè nivell, la jutgessa considera que es tracta d'un procés planificat i executat per mitjà de "la coordinació d'actors de la rellevància" de les forces marroquines, cosa que requereix "una alta capacitat d'influència en xarxes socials, en persones vinculades a les forces de seguretat del Marroc i en persones o institucions amb la capacitat i experiència necessària per formar part del nivell de planificació del procés".

La investigació no només abordarà l'actuació des del Marroc, ja que la jutgessa avisa que investigarà "totes les actuacions que tenen lloc en territori espanyol", com l'articulació d'"adequats mitjans de resposta al territori espanyol, en relació amb la informació i alertes del seu possible esdeveniment, i la incidència que aquestes actuacions haguessin pogut tenir en els efectes produïts per aquesta entrada massiva".

Tardón també adverteix que investigarà totes les actuacions que, de forma individual o en el context de qualsevol organització criminal, "proveeixin de cobertura als immigrants irregulars una vegada aconseguit per aquests el seu accés i entrada a la ciutat", amb recursos com a cases, lloguers de garatges, locals o vehicles per al seu allotjament "en precari" o "de trasllat il·legal" a la Península en embarcacions, realitzant un "aprofitament oportunista" per a l'obtenció de beneficis econòmics il·lícits.

Peça separada secreta

Tal com va demanar la Fiscalia, la jutgessa crea una peça separada secreta per a aquelles actuacions que puguin comprometre l'instrucció, així com frustrar "futures diligències de cooperació internacional". I és que, la investigació versa sobre “un fenomen d'extraordinària complexitat i transcendència institucional, respecte del qual existeixen indicis d'una possible actuació organitzada, desenvolupada parcialment fora del territori nacional, amb participació d'una pluralitat de persones encara no identificades i amb potencials ramificacions internacionals”, descriu la jutgessa.

En tot cas, descarta "l'autoria directa de cap de les organitzacions criminals de tràfic d'immigrants que operen en aquest àmbit geogràfic, més enllà del mer aprofitament oportunista per la seva part d'alguns dels efectes de la crisi sobrevinguda".

Assumeix la investigació de les 83 morts

La jutgessa dedueix que l'arribada massiva de migrants a Ceuta té una intencionalitat d'"atemptar contra l'Estat", vulnerant la seva integritat territorial, com va assenyalar el president del Govern durant la seva visita a Ceuta el dia 31 de juliol de 2026. "I això, mitjançant un flux migratori massiu, que constitueix un dels mètodes característics de la 'guerra híbrida' o 'zona grisa', amb la finalitat d'alterar la vida i drets de ciutadans espanyols, en concret, de tota una ciutat autònoma".

A més, Tardón fa un especial esment als morts durant aquest episodi, quantificats en 83, i lliura exhort als jutjats de Ceuta per recaptar informació sobre els morts. En aquest punt, emmarca l'esdevingut en "l'absolut menyspreu per la vida i integritat física d'algunes de les persones més vulnerables" que van creuar la frontera.

"Se'ls va conduir a llançar-se al mar, sense preparació, proveïdes de vestimentes inadequades que un cop mullades podien, si no impedir, sí obstaculitzar seriosament els moviments en el trajecte nedant, i dotats de precaris elements de 'auxili' a la flotabilitat per poder creuar nedant l'espai marí", rebla, posant en valor la tasca de rescat de Creu Roja, Salvament Marítim, el personal de l'Exèrcit de Terra i els propis efectius de la Guàrdia Civil.

Amb tots aquests elements damunt de la taula, i mancant delimitar les responsabilitats, Tardón assumirà la recerca sobre la crisi migratòria de Ceuta en tractar-se de delictes que comprometen la pau o independència de l'estat, contra els drets dels ciutadans estrangers en connexió amb els d'homicidis imprudents, així com d'organització criminal.