Un àtic amb vista al 'cas Avalmadrid': història del pis que es va quedar Ayuso malgrat que responia d'un deute impagat de la seva família

El Passeig del General Martínez Campos ha estat aquesta setmana més concorregut del que sol estar qualsevol carrer de la capital a les portes d'agost. La Comunitat de Madrid va comprar el passat mes d'abril un àtic de luxe de 485 metres quadrats en aquest -discret- carrer del barri de Chamberí. Ho va fer a través de l'entitat pública Planifica Madrid. El Govern autonòmic va adquirir l'immoble suposadament perquè el pogués utilitzar com a "oficina temporal" Isabel Díaz Ayuso, durant els mesos que duressin les obres a la Reial Casa de Correus. En realitat, el pis només tenia llicència per a ús residencial, tal com va denunciar l'oposició. Más Madrid i PSOE han exigit a més explicacions a la presidenta madrilenya, atès que la compra es va fer a esquena de l'Assemblea autonòmica. Ayuso va respondre denunciant una “campanya de desprestigi” en contra seva: “Volen tirar-me la gent a sobre”. El pis no va durar ni tres mesos en mans de l'administració autonòmica.

La Comunitat de Madrid ha anunciat aquest dijous l'inici d'un "procés de venda" de diversos dels immobles de Planifica Madrid, "inclòs el nou pis", tal com han confirmat fonts de l'entorn de la presidenta a Público. El PP ha explicat que la decisió es deu a la necessitat de recaptar diners per "invertir en la reconstrucció" de les zones afectades pels incendis a la Sierra Oeste de Madrid, poques hores després de justificar l'operació Isabel Díaz Ayuso no instal·larà finalment la seva "oficina temporal" al Passeig del General Martínez Campos, un àtic des del qual hagués pogut treballar o viure amb vista al pis que li van donar els seus pares a l'octubre de 2011. 

La líder autonòmica té en aquest mateix carrer la seva única propietat, tal com consta en la declaració de béns que va presentar quan va prendre possessió com a màxima responsable de la Comunitat de Madrid. El traspàs d'aquest pis tampoc va estar exempt de polèmica.

El que anava a ser -suposadament- el seu despatx provisional i l'habitatge que va rebre com a herència dels seus pares en 2011 estan en portals confrontats, tots dos en el citat Passeig del General Martínez Campos. El primer el va adquirir aquesta primavera Planifica Madrid. I el segon l'hi van donar a Ayuso els seus progenitors per evitar que fos embargat per una sèrie de deutes vinculats a l'empresa de la qual figuraven com a amos al costat d'altres tres matrimonis: MC Infortécnica SL.

Els fets es remunten a la dècada passada i també esquitxen la Comunitat de Madrid, que a través d'una entitat semipública per fomentar l'emprenedoria a la regió, Avalmadrid, va permetre la donació i no va actuar durant set anys contra la família Díaz-Ayuso. El préstec impagat pels pares de la presidenta autonòmica li ha costat als contribuents 336.758 euros, tal com va publicar en el seu moment infoLibre.

El rerefons de l'únic pis que té Ayuso

Isabel Díaz Ayuso va rebre el 7 d'octubre del 2011 un pis en "nua propietat" amb un valor cadastral de 140.547 euros, segons la declaració que va presentar la dirigent popular a l'Assemblea de Madrid. L'habitatge té 90 metres quadrats i està al cor de Chamberí. El preu actual d'un apartament a la zona és considerablement superior, els més barats, de fet, freguen el mig milió d'euros. Ayuso figura com a propietària de l'immoble i la seva mare es va quedar amb el dret d'usdefruit, és a dir, té dret a gaudir de l'habitatge malgrat no ser-ne la propietària. L'objectiu fonamental d'aquest traspàs no va ser un altre que evitar l'embargament del pis per part d'Avalmadrid.

Els pares de la presidenta autonòmica van participar en la constitució d'una desena d'empreses entre el 1990 i el 2005. La que entra en joc en aquesta equació és MC Infortécnica SL. La firma es dedicava a la comercialització de material sanitari. Els Díaz-Ayuso posseïen un 25% del negoci i la part restant requeia sobre tres matrimonis més. MC Infortécnica SL va demanar un crèdit de 400.000 euros a principis de 2011 a Avalmadrid, ens semipúblic que actua com a dinamitzador per facilitar el finançament de pimes, autònoms i emprenedors. El Govern de la Comunitat de Madrid aporta el 30% del capital d'Avalmadrid.

El préstec es va formalitzar el 15 de març de 2011. MC Infortécnica SL havia de retornar els primers 100.000 euros i 3.000 més d'interessos abans del 15 de desembre de 2011. El percentatge restant l'havia d'ingressar en un termini de dos anys més. L'empresa va aportar dos tipus de garanties per finançar el crèdit: un aval solidari dels seus vuit accionistes i una nau industrial del pare d'Ayuso - com a garantia hipotecària-. Els avaladors -en aquests casos- responen dels possibles deutes amb tots els seus béns. MC Infortécnica SL mai va abonar la quantia pendent. Isabel Díaz Ayuso va acceptar dos mesos abans del primer pagament la donació de l'immoble al Passeig del General Martínez Campos. El moviment va servir perquè l'habitatge familiar no el poguessin reclamar els creditors. L'ara presidenta ja era llavors diputada del PP a l'Assemblea de Madrid.

Avalmadrid va incomplir el seu propi acord

Avalmadrid va fer els ulls grossos i va incomplir l'acordat en el seu propi Comité de Morosidad, partidari d'embargar els béns dels vuit socis de l'empresa i recuperar així els diners del préstec concedit a MC Infortécnica SL, tal com va publicar en el seu dia infoLibre. L'entitat semipública va donar un tracte de favor a la família de la llavors diputada popular i a la resta d'accionistes de MC Inforténcica SL. Avalmadrid tenia un termini de 15 dies per judicialitzar l'assumpte, però va trigar set mesos a fer-ho. I malgrat acordar l'obertura de dos procediments, únicament va facilitar a l'empresa encarregada del cobrament de deutes documentació per posar-ne en marxa un. El títol que permetia actuar contra els avalistes es va lliurar a més en el Jutjat equivocat, sense que ningú es mobilitzés per esmenar l'error. L'impagament dels pares de la presidenta madrilenya i de la resta dels socis va costar finalment als contribuents 336.758 euros.

Avalmadrid va encarregar el 2019 una auditoria interna que va determinar que el Comité de Morosidad de l'ens semipúblic havia ocultat la donació de l'habitatge a Ayuso. La firma va passar per alt l'existència d'un possible delicte d'aixecament de béns i la participació de l'ara presidenta autonòmica en l'àmbit polític. La Fiscalia Anticorrupció va decretar el novembre del 2019 l'arxivament de la denúncia interposada per Más Madrid per investigar la relació de la popular amb Avalmadrid i amb la donació del polèmic apartament al passeig del General Martínez Campos. 

El Tribunal Suprem també va donar carpetada a la causa al novembre de 2021. Isabel Díaz Ayuso segueix sent la propietària de l'apartament, mentre planegen els dubtes sobre les últimes adquisicions immobiliàries del seu Govern i la venda del pis que -fins ara- compartia la popular amb Alberto González Amador, tots dos immobles al barri de Chamberí.