Les associacions de víctimes de la DANA: "L'aigua no entén de signes polítics, no sabia a qui estava matant"

"L'última vegada que vaig estar amb el meu pare es va acomiadar amb un petó al front, com feia sempre. I ni tan sols em vaig aixecar, mai vaig pensar que seria l'última vegada que el veuria". Rosa Álvarez recorda —encara consternada— tot el que va fer la tarda del 29 d'octubre de 2024. La tarda d'un dimarts en què "no plovia, no queia ni una gota d'aigua". La tarda en què ningú sap on era Carlos Mazón. "El cel estava gris i feia vent, però res feia presagiar que anàvem a viure el que estàvem a punt de viure ni que anàvem a patir tot el que vam patir després. La ferida no només ens va travessar aquell dia. Ho va canviar tot en les nostres vides”, recorda la veïna de Catarroja. El marró va començar a tenyir els carrers de l'Horta Sud de València a les 19.15. La Generalitat va trigar una hora a enviar l'Es-Alert. Els rellotges marcaven les 20.11. Espanya encara no buscava a Google la paraula DANA.

Rosa Álvarez va perdre aquell dimarts el seu pare, Manuel Álvarez. Les vides del seu marit i la seva xiqueta també van córrer perill. "L'aigua arribava als dos metres d'altura quan ens van demanar evitar els desplaçaments. La gent estava ofegant-se, acomiadant-se. I de sobte van sonar les alarmes, unes alarmes que van arribar tard i amb un contingut erroni", lamenta. La desgràcia la va posar en contacte amb altres veïnes i veïns en la seua mateixa situació, famílies destrossades per la “pèssima gestió” d'una emergència que no quedarà en l'oblit. "Ho recorde com un punt d'inflexió, ara tota l'estona pense: abans o després de la DANA?”, insisteix la presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA del 29-O.

La llista és massa llarga com per reproduir-la sencera sense que se't talli la veu. Manuel. Josep. Francesc. Eva. Andrés. Jordi. Mónica. Javier. Sara. Miguel. I així fins a arribar a 229. "L'Es-Alert en temps i forma hauria salvat moltíssimes vides, hem perdut amics, veïns i familiars perquè qui havia d'estar protegint la ciutadania no estava on havia d'estar", denuncia Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació de Víctimes de la DANA del 29 d'Octubre.

"El que vam tenir clar des del principi és que la catàstrofe tenia uns responsables. I la nostra obligació era denunciar-ho i confiar en la Justícia”, assenyala Alejandro Carabal, veí de Massanassa i president de l'Associació de Damnificats de la DANA de l'Horta Sud. Rosa, Mariló i Alejandro amb prou feines es coneixien abans del 29 d'octubre de 2024. Els tres porten des de llavors lluitant perquè se sàpiga la veritat i es depurin responsabilitats, demanant la reparació d'un dany que —saben— serà difícil reparar. Els tres treballen per mantenir viva la memòria dels seus éssers estimats, perquè la història no es torni a repetir. I tots tres rebran aquest dimecres 10 de juny un petit reconeixement a la seva tasca en recollir el Premi Públic a l'Activisme pels Drets Humans 2026.

La calor del 'poble valencià', una peça fonamental

L'ambient fa mesos que no és el d'abans a l'Horta Sud de València. Els veïns s'han acostumat al soroll, també a la presència de càmeres de televisió. I, sobretot, a la por. "El Govern segueix sent el mateix. Els canvis han sigut minúsculs, no tenim la certesa que estiguem fora de perill davant una nova DANA”, reconeix Mariló Gradolí. Les empremtes color terracota encara saluden des d'alguna paret. Les restes de calcària es barregen amb la brillantor dels comerços que han aconseguit reobrir. Les pintades continuen exposades. Mazón a presó. 20.11. I això és fonamentalment el que ha permeabilitzat la lluita de les diferents associacions en aquest any i mig de dol i angoixa. El que ha posat en contacte veïns de diferents municipis, inclinacions i signe polític durant les setmanes posteriors a la DANA.

"Els dos funerals van marcar en aquest sentit un abans i un després. El primer perquè va ser un lloc de trobada per conèixer altres persones en la meva situació. Els mitjans em demanaven entrevistes i les concedia a canvi dels telèfons d'altres familiars de víctimes. La Generalitat es negava a facilitar-los per protecció de dades. El segon [el funeral d'Estat] perquè va servir per forçar la dimissió de Carlos Mazón", reivindica Rosa Álvarez. "Els objectius inicials passaven per assenyalar els responsables de la Conselleria d'Emergències, però veient les mentides i la manipulació dels dies posteriors vam entendre que la responsabilitat havia d'arribar fins al llavors president", recorda Mariló Gradolí. "El que també vam tenir clar des del principi és que anàvem a ser incòmodes, perquè teníem antecedents del tracte que havien dispensat a les víctimes d'anteriors tragèdies", insisteix la presidenta de l'Associació de Víctimes de la DANA del 29 d'Octubre.

Els tres portaveus rebutgen l'etiqueta de "partidistes". De fet, reconeixen tenir en les seves files familiars i damnificats que van arribar a votar Carlos Mazón. "L'aigua no entén de signes polítics, no sabia a qui estava matant. Les associacions ens hem constituït com a associacions perquè no volem fer política, sinó que es faci justícia", llisca Alejandro Carabal. El camí no ha estat fàcil. El dol individual se suma a la necessitat d'escoltar i atendre el dol col·lectiu. "La negligència de la DANA ens va arrabassar els nostres familiars. Les associacions no solament són un mecanisme de lluita, també de cures i sosteniment de vivències compartides, som com una gran família", defensa Rosa Álvarez. "Si existim és perquè tenim el suport de la societat valenciana. La dimissió del president la considerem un assoliment d'aquest associacionisme, segurament el major des del 29 d'octubre de 2024”, recalca Mariló Gradolí.

"Mazón, dimissió", una victòria amb gust agredolç

Carlos Mazón va anunciar al novembre de l'any passat la seua dimissió al capdavant del Govern de la Generalitat Valenciana. Ho va fer gairebé un any després de la DANA, sense convocar eleccions anticipades i després d'"humiliar" i "maltractar" les associacions de víctimes. Ho va fer a més sense renunciar a la seua acta de diputat a Les Corts. "Ho considerem una victòria perquè el vam fer dimitir, per molt que no pronunciara la paraula dimissió. El sabor de boca és, però, agredolç. Mazón ha mantingut els privilegis i les comoditats, ha mantingut l'aforament per intentar escaquejar-se del procés judicial", lamenta Mariló Gradolí. "El Govern es absolutamente continuista. Mazón va designar a dit el seu successor [Pérez Llorca]. La humiliació no podia anar a més perquè era impossible, però d'altra banda és com si res hagués canviat", assenyala Alejandro Carabal.

"Els mateixos polítics amb els mateixos socis segueixen al capdavant de la Generalitat Valenciana. El PP i Vox: uns són negacionistes del canvi climàtic i altres, més negacionistes encara. La seguretat que ens transmeten segueix sent nul·la. Les tasques de prevenció queden en mans dels ajuntaments. El territori és complicat i, estant en mans de qui estem, una tragèdia com aquesta pot tornar a repetir-se", considera Rosa Álvarez. Salomé Pradas és l'única política que va ser realment cessada després de la gestió de la DANA. I està imputada pels "indicis aclaparadors" de "negligència". L'exconsellera va trencar el seu silenci en una entrevista recent que les associacions de víctimes qualifiquen com una “masterclass” d'art dramàtic. "Pradas pot plorar tot el que vulga i dir que s'ha sentit abandonada, però els qui realment ens vam sentir abandonats vam ser els valencians i, sobretot, les víctimes mortals”, reivindica Mariló Gradolí.

Carlos Mazón segueix mentrestant esquivant la imputació. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de València va confirmar a l'abril la seua decisió de no investigar l'expresident en la causa de la DANA que dirigeix la jutgessa de Catarroja. Els magistrats van considerar que no hi havia indicis de delicte sòlids i qualificats en la seva actuació durant la tarda de la DANA. "L'aforament és una garantia processal que no pot estar per sobre del dret constitucional a la tutela efectiva de les víctimes. I per això continuarem lluitant: no ens conformem, seguim apuntant a l'expresident i al seu rol en l'enviament tardà de les alertes", continua la presidenta de l'Associació de Víctimes de la DANA del 29 d'Octubre. "No compartim ni respectem l'acte del TSJ que demana no investigar Mazón. I tampoc estem obligats a fer-ho", afegeix Rosa Álvarez. El popular tampoc vol presentar-se com a testimoni en la causa que s'investiga als jutjats de Catarroja.

Els reptes per als pròxims mesos

La instructora manté en el punt de mira les decisions preses al Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI) i ha conclòs que el nombre de morts va ser més que evitable. I per això les associacions de víctimes tenen clar que, "malgrat els revessos", no poden —ni volen— perdre l'esperança. "El que pugui fer que faci, però democràticament. I en això estem. El millor per ara és que tots els presumptes homicidis imprudents estan unificats en una sola causa, cosa que no ha passat amb els protocols de la vergonya d'Isabel Díaz Ayuso", celebra Rosa Álvarez. "El més dur ha estat comprovar el desvergonyiment del Consell. La societat valenciana mereix veritat i justícia. I continuarem lluitant fins al final per totes les vies possibles", coincideix Mariló Gradolí. "Per descomptat que no ens rendirem. Quin tipus de societat seríem si renunciem als nostres drets i a la dignitat dels que han mort el 29 d'octubre de 2024?", acaba Alejandro Carabal.