L'aparició de Colau a les travesses reactiva el nou Front Ampli d'esquerres

Alguna cosa es mou a l'esquerra. Si fa dues setmanes era la número dos de Podem, Irene Montero, la que agitava el tauler polític oficialitzant la seva candidatura a les generals i proposant unes primàries obertes a tot a l'espai, aquesta setmana el terratrèmol polític porta el nom de l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. "És cert que m'han proposat fer el pas", responia aquest divendres, en conversa amb Público, a si els partits de Sumar —Comuns, Moviment Sumar, Esquerra Unida i Més Madrid.— li han ofert liderar la seva nova aliança de cara a les eleccions generals del 2027. Un escenari que, de moment, està en l'aire: “Ara mateix no sóc candidata de res”. En qualsevol cas, concedia la política catalana, si les converses entre partits són generoses i avancen cap a la construcció d'"un front veritablement ampli" (que inclogui també Podem), "em sentiré responsable d'ajudar en el que pugui".

L'opció de Colau no és una novetat; porta en les travesses de Sumar des de fa mesos. Però el nom de l'exalcaldessa tornava a sonar dilluns passat, 14 de setembre, després que, en una entrevista al programa Cafè d'Idees, deixés la porta oberta a tornar a la primera línia política "si en algun moment sóc especialment útil per fer alguna cosa en concret". Aquest dimecres, després del desnonament de Maricarmen, Colau es colava, una vegada més, en els informatius demanant als partits de Sumar trencar el Govern amb el PSOE si no comença a defensar el dret a l'habitatge. Els socialistes, criticava en un vídeo publicat a les seves xarxes socials, porten mesos "bloquejant" qualsevol iniciativa per "parar-li els peus" als fons voltor. "No podem ser còmplices d'aquesta covardia", insistia la política de Comuns, suggerint al seu "espai polític" que igual és moment de "deixar sols" als de Pedro Sánchez.

Dins de Sumar, hi ha opinions dividides. D'una banda, són diverses les veus que valoren "positivament" que hi hagi moviments per reactivar l'espai, després de l'onada de descartaments dels últims mesos. Colau, valoren aquestes veus, representa algunes de les grans banderes de l'esquerra. Com l'habitatge, per la seva vinculació amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), o la defensa de la causa palestina, per la seva embarcació a la Global Sumud Flotilla. A més, afegeixen aquestes fonts, una número u per Barcelona ajudaria a mirar més enllà de la bombolla madrilenya. El que agrada una mica menys, apunten altres dirigents, és "la forma de comunicar-ho". Des de fa prop d'un any, recorden, hi ha una taula de debat entre partits per plantejar aquest tipus de qüestions, en comptes de fer-ho directament a través dels mitjans de comunicació. Per a alguns, ni tan sols està clar quina és la intenció real de l'exalcaldessa. "Jo no tinc cap intenció de liderar res ni de ser candidata a res", descartava Colau, fa tot just 24 hores, des del plató de RNE. De moment, tallen des de Sumar, "no hi ha res parlat ni és oficial".

Aquest divendres, no només Colau prenia el micro per parlar del futur lideratge de Sumar. Ho feia també un altre dels noms que encapçala les travesses, el ministre de Cultura i portaveu de Comuns, Ernest Urtasun. En una entrevista a la Cadena SER, el polític català assegurava que "farà la baralla" el 2027. "Com molts altres", afegia tot seguit. "No vull entrar en un joc de descartaments que l'únic que fa és desmobilitzar la gent", evitava resoldre els dubtes sobre el seu futur, assegurant que anunciaran el relleu de Yolanda Díaz "en els propers dies" per "sortir a l'ofensiva". El nom d'Urtasun es repeteix com a successor de la ministra de Treball des que un altre dels seus companys al Consell de Ministres, Pablo Bustinduy, gravés en pedra el seu no a liderar la carrera per la Moncloa.

Dijous passat, en una entrevista per a El matí de Catalunya Ràdio, el titular de Cultura evitava ja rebutjar la possibilitat de convertir-se en el candidat de la nova coalició: "Estaré on els meus companys decideixin". Aquesta tebior a l'hora d'autodescartar-se contrasta amb la rotunditat amb què ho feia fa tot just uns mesos. Al febrer, després del pas al costat de l'abans líder de l'espai, Urtasun assegurava que el seu paper seria un altre, el de "estar al costat del candidat o candidata". Fonts del seu entorn li treuen pes al gir de les seves últimes declaracions i asseguren que el ministre no aspira (ni ha aspirat mai) a encapçalar la papereta de les generals.

Front Ampli, la nova marca de Sumar

Després de mesos d'espera, Sumar té nou segell. Excepte canvi d'última hora, Front Ampli serà la marca amb la qual Comuns, Moviment Sumar, Esquerra Unida i Més Madrid concorreran a les eleccions de 2027. Tal com avançava aquest divendres El Salto i han confirmat a Público veus de les quatre formacions, la decisió porta presa un temps, a falta d'afinar alguns detalls del disseny i els colors. La nova marca s'anunciarà públicament "en les pròximes setmanes" -segons els seus "propis" ritmes- en un acte en què podrien revelar també el nom del nou líder de l'espai. Com va explicar aquest diari, la idea que estava sobre la taula des de principis d'any era jugar amb la paraula "front", en una picada d'ullet al que va ser el lema de la seva gira de presentació - Un pas al capdavant - i, de passada, a l'emblemàtic Front Popular de la Segona República.

"El que ens falta és que sigui veritablement ampli", situen diverses fonts de l'espai, per a les quals la prioritat és, ara, seguir sumant adhesions. Sobretot, de les forces que van integrar, el 2023, la papereta de Sumar i que formen part encara del seu grup parlamentari: Compromís, MÉS i CHA. Fonts de les tres esquerres territorials insisteixen a Público que arribaran a acords electorals amb la nova confluència d'esquerres, però no s'integraran en un projecte estatal per compartir direcció política. Així les coses, dissabte passat, 19 de setembre, Chunta Aragonesista comunicava, després de la reunió del seu Comitè Nazional, que treballarà per impulsar "candidatures àmplies de l'esquerra" en municipals, autonòmiques i generals.

Per repetir la papereta de 2023, faltaria un element clau en l'equació: Podem. Aquest divendres, en conversa amb Público, Colau posava tres requisits al nou front: que millori "les seves formes de funcionar", que sigui "valent i il·lusionant" i (aquí hi ha la clau) que "siguem més que ara". Un "més" en què l'exalcaldessa inclou, necessàriament, Podem. Des de Sumar, llegeixen com una bona notícia que els morats s'hagin mostrat, en les últimes setmanes, disposats a treballar per la unitat i que, per a això, hagin deixat caure els vetos. Això sí, un darrere l'altre, els partits de Sumar —a excepció d'IU— han esquivat el debat sobre primàries. "No estem en les fórmules". En privat, veus de l'espai reconeixen que es mouen "en una altra ona", una que aposti per la col·laboració i no per la competició. En qualsevol cas, totes les veus de l'espai repeteixen la mateixa tornada: "Que ens posin l'oferta sobre una taula de negociació, no a través de la premsa". I que demostrin, afegeixen, el seu interès a reeditar el Govern de coalició.

Mentrestant, cada partit segueix amb el seu full de ruta individual. Aquest cap de setmana li toca el torn a una de les ànimes que componen Esquerra Unida, el Partit Comunista d'Espanya. Els d'Enrique Santiago celebren aquests dies la tradicional Festa del PCE. Una trobada política —amb el seu toc cultural, gastronòmic i festiu— que l'organització comunista celebra des del 1977 i que reuneix, presumeixen els seus organitzadors, tot el panorama de l'esquerra. Aquí, assenyalen des d'IU, es discutiran moltes de les claus de l'últim curs polític de la legislatura, amb IU posat en dos esdeveniments fonamentals: el proper Congrés del PCE (allà per desembre) i les generals de 2027. En paral·lel, Esquerra Unida donava el tret el passat cap de setmana a unes noves primàries del partit per elegir els seus referents per a municipals, autonòmiques i, sí, també al seu número u per a les generals. Un lloc que ocuparà, segons les travesses, el diputat i coordinador general IU a Andalusia, Toni Valero.