L'amnistia retorna Junqueras i Puigdemont a primera línia: tots els efectes en la política catalana

Just una hora després que el Tribunal Suprem fes pública la resolució que amnistiava la malversació a Oriol Junqueras i la resta d'exconsellers condemnats -Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa-, transcendia la convocatòria d'un acte de suport als "represaliats", curosament preparat en els darrers dies. Una cita aquest dimecres al vespre a Sant Vicenç dels Horts, promoguda pel col·lectiu Free Junqueras al poble del líder d'ERC, en què s'anima a portar estelades i pancartes per celebrar la "llibertat" dels dirigents independentistes, ara ratificada per l'alt tribunal amb l'extinció de la responsabilitat criminal dels qui van seure al banc dels acusats el 2019. La concentració, amb reminiscències dels anys àlgids del procés, destil·la aroma electoral.

Perquè Junqueras, com Carles Puigdemont, torna a ser protagonista. Una dècada després, la política catalana no s'explica sense el concurs dels caps de files d'ERC i Junts, que tenen decisions pendents sobre el seu futur. Primer, però, els tribunals han d'acabar la feina. Junqueras ja té l'amnistia a la butxaca. "Mai hauria d'haver existit una repressió absolutament injusta", deia aquest dimarts des de la seu d'ERC. Però, a diferència del dirigent republicà, la causa judicial de l'expresident de la Generalitat encara continua oberta, com també passa amb Toni Comín i Lluís Puig. Puigdemont està a l'espera que el magistrat Pablo Llarena tanqui el sumari i traslladi la decisió a la sala penal del Suprem perquè li apliqui definitivament la llei. De moment, ha vist extingida l'ordre de detenció. Però el viatge de retorn des de Waterloo a Catalunya no es preveu fins després de les eleccions del 29-N -tal com va detallar Públic de fonts de l'entorn de l'expresident-, per molt que el Suprem faci la feina els pròxims dies.

Tres anys després del pacte d'investidura de Pedro Sánchez i amb nous comicis generals a la vista, l'aplicació de l'amnistia ho canvia tot per a Junqueras i Puigdemont. El líder republicà podrà tornar a fer classes a la universitat pública -la seva plaça és al departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)-, un desig que sempre ha expressat. Però, sobretot, se li obre la porta per liderar una candidatura a la presidència de la Generalitat que la presó i la inhabilitació van impedir. Recuperat el control a ERC, després de guerres intestines, Junqueras no té oposició al partit per ser candidat el 2028.

Primer, generals i municipals

Les prioritats a les files republicanes les marca el calendari: eleccions generals el 29 de novembre -amb Gabriel Rufián com a candidat, després que el partit acceptés negociar un acord de col·laboració amb Podem que inclourà mítings conjunts amb Irene Montero- i comicis municipals del 23 maig de 2027, en què ERC també aspira a millorar resultats a Barcelona. Però l'objectiu polític marcat amb vermell per Junqueras és l'intent d'assalt a la presidència de la Generalitat. Va ser candidat a les eleccions al Parlament de 2012 -en què ERC va passar de 10 a 21 diputats-, i ho tornarà a intentar d'aquí a dos anys. "Li deuen l'oportunitat de presentar-se", recorden dirigents que el coneixen per detallar el parèntesi polític que ha suposat la presó i la inhabilitació.

L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), presentat a principis de mes, detallava que ERC optaria a ser segona força al Parlament (24-26 diputats) i que Junqueras és el segon líder amb un major índex d'aprovació (60% dels enquestats), només superat per Salvador Illa (61%). Precisament, la relació política de conveniència entre Junqueras i Illa, que ha permès aprovar els últims pressupostos de la Generalitat, patirà alteracions pel canvi d'escenari. La condició d'aspirant a candidat que li concedeix l'amnistia al líder d'ERC i el nou cicle electoral que s'enceta condueixen a un allunyament entre republicans i socialistes. Els grans pactes, com el finançament o la liquidació parcial del deute del FLA, ja han decaigut per l'avançament electoral a Espanya.

La incògnita de Puigdemont

Puigdemont no ha estat tan clar com Junqueras sobre el seu futur polític a mig termini. Però el retorn que protagonitzarà després de nou anys a Bèlgica sacsejarà el tauler català. Tant l'expresident de la Generalitat com el seu entorn s'han esforçat a recordar que el viatge de tornada es farà al "servei" del "país" i no del "partit", una manera de preservar el perfil "institucional" de Puigdemont, com serà evident quan trepitgi les dependències del Parlament per primer cop des de 2017. Però el líder de Junts també haurà de prendre d'arremangar-se al partit. Li pertocarà desplegar l'estratègia de Junts davant el tsunami d'Aliança Catalana, una sagnia demoscòpica consolidada en favor de Sílvia Orriols, per bé que la darrera enquesta del CEO certificava que l'efecte del retorn imminent de Puigdemont frenava la fuga de vots.

En l'entrevista concedida a TVE la setmana passada, l'expresident ja va deixar clar que no assumirà el rol de cap de l'oposició al Parlament. I també se sap que prioritzarà recórrer Catalunya per entendre els reptes d'una societat que ha canviat substancialment des que ocupava el Palau de la Generalitat. La cúpula de Junts fa mesos que li prepara la ruta, pensada per aixecar ànims a la militància camí de les eleccions municipals. L'interrogant, ara mateix, és si Puigdemont voldrà competir a les urnes amb Illa, Junqueras i Orriols el 2028. A Junts, sense relleu en els lideratges més enllà de Míriam Nogueras, prefereixen focalitzar la mirada en el retorn de l'expresident, conscients dels deures pendents. L'amnistia torna a situar els líders del procés a primera línia.