Aliança Catalana topa amb dificultats per trobar candidats als seus feus clau per a les municipals

La irrupció política i social de l'extrema dreta independentista al taulell polític català ha fet que se li atribueixi un creixement de votants important, tal i com apunta la demoscòpia que la situa en totes les enquestes entre la tercera i la quarta força política en les pròximes eleccions al Parlament. Fins i tot a l'espera de què aquestes projeccions es facin realitat, i encara amb una exigua força, en els darrers mesos Aliança Catalana ha estat capaç de condicionar el debat al país i ja és un actor a qui se'l té en compte amb un cert pes. 

Però tot i aquest creixement demoscòpic que se li pressuposa, la seva consolidació organitzativa arreu del territori està afrontant dificultats severes, sobretot amb els ulls posats a les eleccions municipals del 2027. Aquestes seran essencials pel projecte polític de Sílvia Orriols, ja que hauran de complir amb les expectatives que han generat si volen continuar seduint a més electors, sobretot a les comarques de l'Eix transversal que va des de Girona fins a Lleida passant per la Catalunya Central.

Ara bé, la realitat evident és que, a quinze mesos dels comicis, el partit no troba candidats solvents als municipis clau d'aquest territori on aspira a fer el gran salt electoral. La paradoxa és evident. Allà on el partit vol i pot créixer —ciutats mitjanes i capitals de comarca com Manresa, Girona, Figueres o Vic— és precisament on més li costa bastir llistes amb cara i ulls. No es tracta només d'un retard en els anuncis, com sostenen des de part de la direcció, sinó d'una manca real de perfils de nivell disposats a encapçalar candidatures sota les seves sigles.

La fuita de Manresa cap a Junts

El cas de Manresa és clarivident. Durant mesos, Aliança Catalana va treballar amb la idea que Sergi Perramon podria ser el seu cap de llista. Era el "candidat somiat": un perfil molt conegut a la ciutat, popular, amb un fort discurs identitari i amb trajectòria política prèvia a la ultradreta del Front Nacional. Però Perramon va dir que no. Fins a tres vegades. Finalment, ha acabat tancant un acord amb Junts, deixant Aliança sense la peça clau que havia de convertir la capital del Bages en un dels seus principals bastions.

Però aquest patró es repeteix arreu del territori. A Girona, Figueres o a Barcelona, els noms no arriben. La candidatura de la capital catalana està a l'espera si es farà pública aquesta Diada de Sant Jordi. Però de moment el que ha sorgit és la versió de candidats que asseguren haver rebutjat encapçalar la llista d'Aliança Catalana, com és el cas de l'exdiputat de Junts i exconseller de la Generalitat, Jaume Giró. 

Oficialment, l'estratègia és clara: evitar personalitzar les candidatures locals per centrar la campanya en Sílvia Orriols. Aquesta estratègia no és nova i és habitual en formacions polítiques populistes. VOX a l'Estat espanyol ja ho fa: El candidat sempre és Santiago Abascal, siguin quines siguin les eleccions. O almenys això és el que percep o volen que percebi el votant. En la pràctica, però, aquesta narrativa serveix per amagar una debilitat estructural: la manca de quadres i perfils i la poca capacitat per reclutar talent polític, cosa que en el fons es pot llegir com un teló de desconfiança i poca atracció envers el projecte.

L'OPA als postconvergents

Pel que fa a l'atracció del talent, Aliança Catalana ha activat mecanismes per trobar personalitats de l'espai postconvergent i perfils polítics retirats i amb una forta vinculació al nacionalisme català. Regidors, exalcaldes i càrrecs locals de Junts o del desaparegut PDECat han estat contactats arreu del país per trobar perfils amb implantació municipal que puguin encapçalar llistes sense haver de construir-les de zero. El problema és que l’operació està obtenint més negatives que adhesions. Diversos càrrecs locals han rebutjat les ofertes, ja sigui per discrepàncies ideològiques, per evitar quedar associats a un discurs extrem o, simplement, per manca d'interès en un projecte que consideren poc estructurat. Fins i tot en municipis petits, on teòricament el cost reputacional és menor, les dificultats es repeteixen.

La raó és que l'estratègia hiperpersonalitzada centrada en Orriols té un efecte menor en conteses electorals on el candidat té més pes, com són les eleccions municipals. A més, Catalunya te 947 municipis i la capacitat de la líder de ser-hi a tot arreu és inviable.

En política municipal, el cap de llista és clau. No només per captar el vot, sinó també per construir equips i donar credibilitat a la candidatura. Sense perfils reconeixibles, el risc és convertir-se en una marca sense arrelament real al territori, dependent exclusivament del lideratge central.

I aquí és on emergeix la segona gran contradicció d'Aliança Catalana. El partit ha optat per una estratègia comunicativa basada en la simplificació: un discurs homogeni, centrat en la immigració i la identitat, replicat a tots els municipis per igual. Aquesta fórmula pot ser efectiva en clau mediàtica i en eleccions de caràcter més ampli, però pot no encaixar, o fer-ho malament, en la lògica municipal, on els electors valoren més la gestió concreta a l'Ajuntament, les propostes locals i el coneixement del territori.

No parlar amb claredat de residus a Girona, de turisme a Barcelona o dels temes i preocupacions de cada localitat, centrant el missatge només en la immigració, limita la capacitat de construir projectes locals creïbles. "No ens preocupa", comenten fonts d'AC, que en privat sí que veuen com se'ls poden veure les costures d'aquí a un any. També en l'àmbit dels recursos econòmics.

Escoles de formació de candidats

Davant d'aquest escenari, el partit ha posat en marxa iniciatives com les escoles de formació de candidats, amb l'objectiu de generar quadres propis de cara a les municipals. És una aposta a mitjà termini, però en l'àmbit intern admeten que arriba tard per resoldre les urgències immediates. De fet, és l'estratègia que s'utilitzarà per Barcelona, on anunciaran el candidat el dia 23 d'abril. Fonts consultades expliquen que s'han decantat per un perfil poc conegut, que no li faci ombra a Orriols i que, a més, no porti la contrària a la direcció nacional.

La pregunta, per tant, no és si Aliança Catalana tindrà presència a les municipals sinó en quines condicions. Podrà competir als municipis clau amb candidatures sòlides o es limitarà a presentar llistes amb candidats estrafolaris, que vagin a remolc del fort impacte que generen les sigles a nivell del conjunt de Catalunya?

Avui dia, les dades apunten més cap a la segona opció. Sense candidats forts, sense implantació territorial consolidada i amb una dependència excessiva del lideratge central, el partit afronta les municipals amb més incògnites que certeses de cara a una sòlida consolidació, tot i el gran creixement en vots previst. I en política, no complir amb les expectatives que generes pot acabar sent una llosa. I més en un projecte polític "nou".