Aliança Catalana estudia competir amb Vox al Congrés i amenaça amb 'enterrar' Junts a Catalunya

Tercera força política a Catalunya i lluitant pel segon lloc. És el resultat que va donar aquest dijous a Aliança Catalana el Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), l'equivalent català al CIS. La força independentista d'extrema dreta liderada per Silvia Orriols supera per primera vegada en aquesta enquesta un dels seus principals competidors, Junts per Catalunya. Es dispararia fins als 23-25 diputats i miraria de prop ERC (24-26). Actualment té únicament dos representants al Parlament, obtinguts en els comicis autonòmics de maig de 2024.

Orriols ha reiterat en diverses ocasions que la seva intenció no és presentar-se a les eleccions generals de 2027. De fet, la formació té previst realitzar un congrés per prohibir estatutàriament aquesta possibilitat. Però segons publicava El Periódico fa tot just uns dies, el conclave s'endarrerirà més del que estava previst. Aquesta mateixa informació apunta al fet que existeixen diferències internes sobre presentar-se a unes generals encara que el més probable és que triomfi l'opinió d'Orriols, que és contrària a participar en aquests comicis.

Malgrat això, els experts consultats per Público creuen que aquesta decisió podria canviar. "No ho descartaria. Els partits d'extrema dreta solen adaptar la seva estratègia quan detecten una finestra d'oportunitat electoral. Si Aliança Catalana consolida aquest creixement que apunten les enquestes, la pressió per competir també en les generals serà molt alta”, reflexiona Anna López, politòloga i autora de L'extrema dreta a Europa (Tirant, 2025).

L'experta considera que hi haurà "un càlcul cost-benefici". És a dir, "si creuen que poden obtenir representació per Barcelona o Girona, l'incentiu existeix". López recorda que no s'ha d'oblidar que el Congrés no només ofereix escons sinó també "visibilitat, recursos i capacitat per influir en l'agenda política". La politòloga apunta a dinàmiques similars a Europa com ara Vlaams Belang, un partit polític nacionalista flamenc d'extrema dreta a Bèlgica, "que ha utilitzat la política federal per ampliar la seva projecció sense deixar de ser una força d'arrel territorial".

Joan Navarro, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i cofundador de Más Democracia, va més enllà i diu que Aliança està decidida a presentar-se a les generals i ja ho ha comunicat a Vox. El partit d'Orriols, assenyala Navarro, “ha intentat arribar a acords de no agressió amb Vox”. Però el resultat, afegeix, ha estat estar "molt més agredits". "S'han enfrontat molt més, fruit del fet que no han arribat a cap acord i que a més a més són massa iguals per arribar a acords. Ja que Vox no li reconeix l'espai a Aliança a Catalunya i competeixen amb ells, Aliança ha decidit competir amb Vox a nivell de les generals", assegura.

La força d'extrema dreta que lidera Santiago Abascal ha obtingut al CEO un empat tècnic amb el PP, amb 12-13 representants cadascun. En les últimes eleccions catalanes Vox va obtenir 11 pels 15 dels populars. El partit d'Abascal havia donat el sorpasso al PP de forma clara el 2011 però la situació es va revertir fa dos anys.

"Són el Vox nacionalista", assenyala Navarro, que considera que aquest partit li treu vots "al Vox espanyol" i al "Junts nacionalista". Aliança, pel professor, "competeix amb els dos fronts". "Com que amb el Vox espanyol competeixen, han decidit presentar-se a les generals per seguir competint amb ells", insisteix Navarro. "No hem d'enfrontar-nos catalans i castellans, l'enemic comú és el califat", va afirmar no obstant, aquesta mateixa setmana, en una entrevista a l'ABC el candidat d'Aliança a les municipals a Barcelona, Jordi Aragonès.

Per Anna López, aquesta competició es produeix "només parcialment". Destaca que Vox i Aliança Catalana comparteixen marcs sobre immigració o seguretat però "competeixen per electorats diferents perquè representen projectes nacionals incompatibles: un és nacionalista espanyol i l'altre independentista català". 

Influència en Junts o cap al Govern espanyol

Més enllà de la hipòtesi de si el partit català es presentarà al Congrés el 2027, la seva mera irrupció ja està influint en la política estatal. Així ho assenyala López, per exemple: "El que estem veient respon a un patró molt conegut en la ciència política: quan emergeix una extrema dreta competitiva, els partits que ocupen l'espai ideològic més pròxim tendeixen a endurir part del seu discurs per frenar la fuga de votants".

És el que la literatura denomina contagi programàtic. No significa assumir tot el seu programa, sinó desplaçar el debat cap als temes que aquesta formació aconsegueix situar a l'agenda, especialment immigració i seguretat. En el cas de Junts, aquesta pressió electoral ajuda a explicar una estratègia més confrontativa amb el Govern. Veiem un partit que eleva el to, escenifica ruptures o utilitza cada votació al Congrés per marcar perfil propi", afegeix López.

Aquesta experta destaca que aquest canvi en el partit de Puigdemont no significa que vulgui precipitar unes eleccions generals. De fet considera que un avançament electoral podria enfortir a Aliança Catalana i convertir-la en la gran beneficiada dins de l'espai independentista. "Per això Junts necessita diferenciar-se de Sánchez sense assumir el cost de provocar una convocatòria que pugui afavorir al seu principal competidor", conclou.

"Estan competint en termes de discurs polític per veure qui es queda amb els electors, però no en termes de territori. En termes de territori no hi ha dubte que Junts va a retrocedint i que Aliança va guanyant territori", assenyala per la seva banda Navarro.

En una legislatura marcada pel suport inicial de Junts al Govern de Pedro Sánchez, els equilibris parlamentaris podrien veure's alterats. El que no hi ha dubte per a Navarro és que amb Aliança no hi podria haver cap tipus d'acostament per part de l'anomenat bloc progressista que sosté l'actual Executiu.

Des de les files socialistes han anat emmarcant els girs de Junts durant la primera fase de la legislatura en la seva "eterna" competició amb ERC. La irrupció d'Aliança Catalana és un altre factor que influeix en els últims mesos, especialment des de la ruptura dels de Puigdemont amb l'Executiu, segons reconeixen fonts socialistes.

Des de la direcció del PSOE a Ferraz responen a aquest mitjà que a ells no els correspon interpretar les decisions internes d'altres formacions. "Però la veritat és que la direcció d'Aliança ha estat taxativa en repetides ocasions, anunciant fins i tot la seva voluntat de recollir estatutàriament que no concorrerà a unes eleccions generals, en coherència amb el seu propi ideari. No tenim motius per pensar que això hagi de canviar", assenyalen a la cúpula socialista, on rebutgen treballar amb escenaris hipotètics.

Respecte a la seva influència en Junts, oficialment prefereixen ser prudents. "Entenem que, com qualsevol formació, estarà avaluant la seva situació a Catalunya, la seva trajectòria dels últims anys i quin ha estat la seva utilitat com a partit per a la societat catalana i per al conjunt de la societat espanyola, i que sobre aquesta reflexió prendrà les seves determinacions de cara al futur", argumenten. "En aquesta avaluació estaran manejant les enquestes sabent que aquestes són fotos del moment, el pols del carrer i la idea de futur que tenen", llisquen.

Des del PSC, el president del grup al Parlament, Ferran Pedret, va destacar el dijous 9 de juliol davant els mitjans que a Catalunya i a tot Europa "hi ha encara un increment del suport a opcions d'extrema dreta". Va afegir que estan decidits a combatre-les: "No només combatent els seus discursos d'odi, sinó també amb polítiques públiques i amb una cosa que és molt rellevant i que podem aportar els socialistes, que és l'arrelament de la nostra organització als barris". "Catalunya no viu aïllada dels grans corrents que travessen el món", va reiterar un dia després en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Per la seva banda, qui es va pronunciar amb preocupació va ser el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. "Avui ha sortit el CEO i diu que Aliança pot quedar 2a força a Catalunya (vergonya nacional). Això hauria de ser l'única cosa rellevant. I hauria de posar els partits normals a treballar en com contrarestar el seu discurs. Començant pel meu partit. La resta és triomfalisme endogàmic i infantil. Res a celebrar i molt a treballar", va escriure en X.

L'evolució d'Orriols a les enquestes

L'avanç d'Aliança a les enquestes és frenètic des de les passades eleccions a Catalunya, que es van celebrar el 12 de maig de 2024. En el CEO publicat al març d'aquest mateix any encara no apareixia com una força amb representació parlamentària. La primera vegada que aquest estudi ho va tenir en compte va ser al mes següent, en l'enquesta preelectoral d'abril. El CEO li atorgava la possibilitat de tenir entre 0 i 2 escons, els que finalment va obtenir al mes següent en la cita amb les urnes.

Al juliol de 2024, primer CEO després dels comicis, Aliança es mantenia amb entre 2 i 4 escons. Encara era la força amb menys representació al Parlament. Pocs mesos després ja va començar l'ascens, augmentant els seus pronòstics al novembre de 2024 amb 6-7 escons. Encara que seguien com a última força, per darrere de Comuns i la CUP. Mentrestant, Junts es mantenia com a segona força més votada.

El progressiu ascens va continuar al març de 2025, amb uns pronòstics de 8-10 escons. I es va ratificar al juliol d'aquest mateix any, amb l'estudi del CEO apuntant a entre 10 i 11 representants. El vertader sondeig que reflectix la puixança del partit Orriols va arribar finalment al novembre del passat any, l'anterior al publicat este dijous. En ell, Aliança tenia un empat tècnic amb Junts, amb 19-20 escons cadascun. Uns mesos després, el mateix estudi ha apuntalat el sorpasso i ha posat de cap per avall la política catalana i, veurem, si l'estatal.