Així va buscar la dreta a Brussel·les el fre a l'amnistia que no va trobar a Espanya i va tornar a fracassar

Davant la impossibilitat de poder frenar l'amnistia a Espanya, la dreta i l'extrema dreta espanyola van anar a buscar ajuda a les institucions de la Unió Europea. Des del primer moment, fins i tot abans que la llei s'aprovés, tant el Partit Popular com Ciutadans i Vox van traslladar la seva gran croada a Brussel·les contra la mesura que va permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol amb els vots de Junts i Esquerra Republicana. No cal dir que, vist la sentència del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE), tots aquests esforços van ser, finalment, en va.

Fins i tot abans que es parlés d'amnistia, aquests tres partits ja van aconseguir que es debatés sobre els indults a líders del procés i sobre l'Estat de dret a Espanya. Cal recordar que, sobretot el PP, tenen una gran influència dins del Parlament Europeu. La família conservadora és la més nombrosa i més influent de l'Eurocambra i en aquesta legislatura ja sumen majoria amb l'extrema dreta. També va jugar un paper influent en el seu moment el ja extint partit de Ciutadans, que formava part del grup europarlamentari dels liberals.

Així, aquests tres partits van aconseguir forçar un debat extraordinari sobre l'amnistia al Parlament Europeu. No es va votar cap resolució vinculant i la discussió no tenia cap recorregut, més enllà del simbolisme polític que pot tenir que la cambra europea discuteixi sobre l'amnistia. De fet, semblava com si l'Eurocambra s'hagués disfressat de Congrés dels Diputats, ja que gairebé només van participar eurodiputats espanyols i els arguments eren exactament els mateixos que s'escoltaven a la cambra espanyola. Ara bé, la dreta espanyola sí que va aconseguir el que va sonar per primera vegada com un toc d'atenció de la Comissió Europea contra la llei impulsada pel Govern de Sánchez.

En aquest debat parlamentari, com és habitual, va intervenir l'excomissari de Justícia, el liberal belga Didier Reynders, i va anar una mica més enllà en les seves valoracions sobre l'amnistia del que sol anar la Comissió Europea, que sempre intenta mantenir en aquestes qüestions una extrema neutralitat. "Vigilarem de molt a prop [el desenvolupament de la llei d'amnistia]", va advertir el dirigent comunitari davant de tot el Parlament Europeu.

Davant d'aquest avís, el ministre de Presidencia i de Justícia, Félix Bolaños, va viatjar fins a Brussel·les per intentar rebaixar la pressió i evitar noves declaracions en aquest sentit de Reynders. El dirigent espanyol va sortir de la trobada amb optimisme i va negar que Brussel·les estigués "preocupada" per les negociacions d'una llei d'amnistia a Espanya. No obstant això, l'endemà, el portaveu de la Comissió Europea de Justícia, Christian Wigand el va corregir en roda de premsa i va insistir que encara estaven "analitzant" la mesura i que aquesta seguia plantejant-los "dubtes". "La Comissió Europea no ha dit que la llei no li susciti preocupació", va afirmar el portaveu del departament dirigit per Reynders.

Aquest avís només va ser el preludi de l'oposició que faria Brussel·las contra la mesura. Al cap de pocs dies, Reynders, que sempre es va mantenir molt proper a Ciutadans –compartien família política– va demanar per escrit a la Moncloa més informació sobre la llei d'amnistia, que ni tan sols s'havia pactat encara entre Sánchez i els partits independentistes. Un moviment que és molt poc habitual a la Comissió Europea i que el ja extint partit taronja va reivindicar com a mèrit seu.

Bel·ligerància de la Comissió Europea

El mateix Reynders va prometre que la Comissió Europea publicaria un informe sobre la llei d'amnistia quan estigués aprovada i tingués tota la informació que li havia requerit a Espanya. No obstant això, es tractava també d'un moviment molt poc habitual a Brussel·les i, finalment, l'Executiu comunitari no va emetre cap tipus d'avaluació, almenys de forma pública. Ara bé, el posicionament que va enviar al Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) i l'oposició contra l'amnistia en la vista oral de la mateixa cort de Luxemburg va ser molt dur contra la llei.

De fet, la Moncloa també va apujar el to contra la Comissió Europea per les seves crítiques a l'amnistia i Bolaños va acusar el PP d'haver aconseguit "colar els seus arguments" en el posicionament de l'Executiu comunitari contra l'amnistia. Cal recordar que l'advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, va titllar d'"autoamnistia" la llei –com el mateix Partit Popular– i la va qualificar de "contrària" als valors de la Unió Europea perquè considerava que només era una mesura perquè Sánchez pogués continuar al poder. Així, el ministre de Presidencia y Justicia va recordar que el llavors cap del departament de Serveis Jurídics de la Comissió Europea era Daniel Calleja, que havia treballat com a cap de gabinet de dos comissaris europeus del PP espanyol.

Sigui com sigui, els intents de la dreta espanyola per frenar el desenvolupament de l'amnistia a Europa han fracassat en el més important: en el TJUE. El tribunal de màxima instància de la Unió Europea va avalar completament la llei i fins i tot va reivindicar l'esperit de "reconciliació" entre Espanya i Catalunya que considera que va inspirar la negociació i l'aprovació de la mesura.