PolíticaL’encaix amb JxCat torna a tensar el PDeCAT

Creat l’estiu del 2016 de les cendres de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) mai s’ha acabat de consolidar com a marca pròpia i en el seus tres i mig de vida no ha deixat de viure tensions internes. La preparació del consell nacional que la formació celebra aquest dissabte constitueix el darrer exemple d’aquesta situació. En la trobada s’ha d’abordar la proposta d’encaix del partit amb Junts per Catalunya (JxCat), l’espai polític que encapçala l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Ara bé, mentre que la direcció del PDeCAT, encapçalada per David Bonvehí, defensa que la formació s’ha de mantenir i conservar un perfil propi, tot i enfortir l’aliança amb JxCat, un seguit de militants pretenen impulsar una assemblea extraordinària que serveixi per “integrar” el partit dins de JxCat, ja que el PDeCAT no té “recorregut en solitari”.

Segons informa Europa Press, diversos associats del partit han impulsat el manifest “Un espai polític, un partit, JxCat” que reclama la celebració de l’assemblea extraordinària per escollir una direcció interina que acordi amb la resta de l’espai de JxCat la integració del PDeCAT. Així mateix, proposen que es participi a l’assemblea fundacional de JxCat en què es constitueixi com a partit “que aglutini i ordeni l’espai polític que representa”. Segons els impulsors del text, és imprescindible culminar la constitució de JxCat amb la definició “d’una sola estructura, una sola direcció, un relat i un model de país i un lideratge clar”, que permeti ser més diligents a l’hora de prendre decisions i establir les estratègies a seguir.

Entre els firmants del manifest hi ha l’alcalde de la Garriga, Jordi Pubill; l’exdiputat i exsenador Jordi Sendra, a més de diversos regidors del partit, com Isabel Martínez (Mataró), Manel Masià (Amposta), Jordi Nadal (Cardedeu), Laia Quelart (Vilassar de Dalt), Àlex Sastre (Granoller), Elisabet Taulats (Tarragona), David Torrents (Badalona) i Gerard Valverde (el Prat de Llobregat). Segons la seva opinió, el PDeCAT s’ha convertit en un partit “sense recorregut en solitari però que recull un valuós bagatge històric, una estructura territorial clau i un capital humà imprescindible”.

Ara bé, perquè tiri endavant l’assemblea extraordinària cal el suport de dues terceres parts del consell nacional, el que implica uns 300 membres. El moviment, en qualsevol cas, torna a posar de manifest les diferents visions subjacents dins el partit amb relació a l’espai electoral liderat per Puigdemont. Els signants del manifest volen una integració absoluta i seguir l’estratègia liderada des de Waterloo, mentre que Bonvehí és partidari de mantenir la marca i l’estructura pròpia del PDeCAT. Això no vol dir, però, no participar en el procés d'impuls de JxCat, un espai que volen que tingui també una estructura orgànica clara a Catalunya, amb un secretari general i un secretari d'organització que s'encarreguin del dia a dia, més enllà del lideratge de Puigdemont.

Els darrers mesos càrrecs municipals del partit han mostrat en més d’una ocasió les discrepàncies amb l’estratègia de Puigdemont, i també de Quim Torra, i són més partidaris de rebaixar el to bel·ligerant amb l’Estat i abordar negociacions sense maximalismes que permetin encarar el conflicte.

No tota la direcció, però, combrega amb la línia de Bonvehí, ja que la vicepresidenta del PDeCAT, Miriam Nogueras, està totalment alineada en la línia de Puigdemont. Dins de JxCat, el PDeCAT genera molts recels entre els dirigents independents, com la diputada ara Laura Borràs, Aurora Madaula o Francesc de Dalmases, per exemple. Més enllà del procés del PDeCAT, l’altre dubte en aquest espai és què farà la Crida per la República, el moviment impulsat per Puigdemont i Torra i que no ha acabat d’arrencar. En qualsevol cas, aquesta setmana el seu secretari general, Antoni Morral, ha assegurat que seguirà funcionant com a “subjecte polític” autònom i que, en tot cas, seran els adherits el que en definiran el rol.