Podem escull una nova portaveu parlamentària a València després d'una altra crisi interna

Pilar Lima passarà a la història com la primera portaveu parlamentària que s'expressa en llenguatge de signes. Tota una fita per a la visibilització i normalització de la població amb discapacitats, però que arriba després d'un cruent enfrontament intern que algunes veus no han dubtat a qualificar de "purga".

Encara que ara com ara sembla que l'opció d'una escissió a Podem al País Valencià no està sobre cap taula, el canvi de portaveu parlamentari –el cinquè des de 2015- és fàcilment llegible com una mostra de la fragilitat interna d'aquest projecte polític, que llueix eternament inestable.

I més si es tenen en compte les circumstàncies en què s'ha produït. La mateixa Naiara Davó, portaveu del grup parlamentari d'Unides Podem al País Valencià fins avui mateix, qualificava el seu relleu el dijous passat de "traïció" i a la direcció del partit la descrivia com "una facció" que volia "expulsar-la". També anunciava la seva intenció de resistir al seu cessament per a evitar que "Unides Podem al País Valencià acabi com Podem a Galícia".

Això no va impedir que el Consell Ciutadà de Podem al País Valencià –controlat per l'equip de Lima després de les primàries de juny de 2020- votés la substitució de Davó per la mateixa Lima amb vint-i-set vots a favor i dues abstencions. La decisió ha estat ratificada avui mateix per la coalició entre Podem i Esquerra Unida –l'acord signat entre totes dues formacions disposa que el càrrec de portaveu del grup serà triada a proposta dels primers-, i ja només queda una última formalitat, que és la designació de Lima en el càrrec per part dels diputats del grup.

Aquest últim pas podria ser –a primera instància- més complex per a Lima-, ja que quatre dels sis electes de Podem són més pròxims a Davó, la qual cosa els permetria bloquejar el relleu malgrat el vot de les dues diputades d'Esquerra Unida, proclius a acceptar la decisió de la direcció de Podem. Aquest moviment implicaria, però, la insubordinació oberta. Una possibilitat que semblava plausible després de les primeres reaccions de la mateixa Davó o de Rubén Martínez Dalmau, vicepresident segon i conseller d'Habitatge, i per tant principal pes polític de Podem al País Valencià. Martínez Dalmau, el mateix dissabte, just després de la reunió de la direcció del partit, definia la decisió com un "incompliment del mandat democràtic de diferenciar entre la direcció del partit i la del grup parlamentari". Així i tot, el vicepresident va acatar la decisió amb la benvinguda a Lima i una crida al "diàleg i al consens".

Des de llavors, les veus que s'havien manifestat obertament contra l'elecció de Lima, com la també diputada autonòmica Beatriu Gascó o la mateixa Davó, han optat pel silenci. Les crides a la concòrdia i la reconciliació tampoc permeten augurar una revolta frontal que tindria conseqüències molt més enllà del canvi de portaveu.

El futur del Botànic

Encara que totes les parts enfrontades repeteixen el seu suport sense fissures a mantenir el govern de coalició amb el PSOE i Compromís, el reforç de Lima pot canviar algunes coses. Fonts pròximes a Podem al País Valencià recorden que la Coordinadora General vol situar el partit clarament més a l'esquerra dels seus socis i que ha vingut reclamant "una posició més dura" davant dels socialistes des de fa mesos. Aquesta presa de posició s'ha fet notar, per exemple, en l'exigència pública d'un confinament domiciliari de tres setmanes per frenar l'expansió de la pandèmia –ara mateix descontrolada al País Valencià-, en contra de les posicions defensades per Davó a Les Corts o Martínez Dalmau al Consell.

Així, si Davó ja podia semblar "tova" per part dels partidaris de Lima, en els ambients interns de Podem, encara ho sembla més Martínez Dalmau, al qual s'identifica com a "massa fidel a Ximo Puig". Ara com ara el relleu del conseller sembla improbable. No sols perquè la mateixa Lima ja ho ha descartat, sinó perquè el recanvi hauria de comptar amb el vistiplau del President, qui té la potestat de remoure i nomenar els membres del seu govern. Un moviment de pressió en aquesta direcció sí que tindria capacitat d'estressar el Botànic fins a límits desconeguts de moment.

Mala relació latent

La mala relació entre Davó i Lima es pot remuntar, com a mínim, fins a juny de 2020, quan ambdues es van enfrontar per la direcció de Podem País Valencià en unes primàries. Lima –identificada amb Pablo Iglesias- es va imposar per la mínima en un territori on els errejonistes havien arribat a ser molt forts. La mínima diferència, 2.206 vots a 2.168, va permetre a l'equip de Davó de parlar d'"empat tècnic". El resultat, però no es va reflectir en la formació de la direcció, que va ser copada pels partidaris de Lima i els seus aliats.

Des de llavors, encara que es va consensuar que cada pota –grup parlamentari i partit- mantindria la seva pròpia autonomia, la relació entre tots dos grups ha anat deteriorant-se, afectant fins i tot el funcionament polític de Podem. "És increïble que a pesar que s'aconsegueixin coses i es facin feinades enormes, com la que fa Ferran Martínez en el tema del finançament, aquesta quedi invisibilitzada per les diferències i la descoordinació entre faccions", alerten des del mateix partit.