La poca disponibilitat d'energies renovables qüestiona l'avenç de la producció d'hidrogen verd a Catalunya

En el marc de la transició energètica, necessària i gairebé obligatòria per les administracions públiques i les empreses, que han adquirit uns compromisos de reducció de les emissions de CO2 davant l'emergència climàtica, els diferents agents estan apostant per un procés basat en l'electrificació dels sectors productius a través de les energies renovables, com la fotovoltaica i eòlica, i combustibles com l'amoníac i l'hidrogen, l'element químic més abundant a l'univers. Tot i que en aquest darrer cas, especialment amb l'hidrogen verd, el generat per l'electricitat procedent de les renovables a través de l'electròlisi de l'aigua, s'han dipositat moltes esperances, s'han detectat algunes externalitats negatives sobre el seu ús.

Així, una investigació recent de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), en col·laboració amb Ecologistas en Acción, ha evidenciat que el consum massiu d'aigua i les energies renovables, així com la reproducció de pràctiques neocolonials amb països del sud global, són alguns dels impactes detectats en la seva implantació a gran escala.

"Es vol continuar replicant el model econòmic de la zona, sense plantejar-se l'Administració si és necessari que encara operin aquest tipus d'indústries"

Per dur a terme l'estudi, de la mà d'organitzacions locals, els seus impulsors han visitat localitzacions dels futurs projectes amb l'hidrogen com a protagonista, com els previstos al Camp de Tarragona, Andorra i Montsó (Aragó), Muskiz (País Basc) i Torrelavega (Cantàbria) per conèixer els seus possibles impactes negatius. L'investigador de l'ODG i coautor de l'informe, Josep Nualart, explica que, una vegada analitzades les conseqüències al territori, una de les conclusions extretes amb el projecte que es vol realitzar al complex petroquímic de Tarragona és que "es vol continuar replicant el model econòmic de la zona, sota la influència de Repsol, sense plantejar-se l'Administració si és necessari que encara operin aquest tipus d'indústries".

En relació amb la Vall de l'Hidrogen de Tarragona, una iniciativa identificada per la Generalitat de Catalunya com un dels 27 projectes tractors per a la recuperació econòmica, i que té com a objectiu desplegar una economia i una societat de l'hidrogen que aconsegueixi la neutralitat climàtica, Josep Nualart lamenta les dinàmiques assolides amb la presència d'energètiques com Repsol o Enagás, que "representa perpetuar un model econòmic monopolitzat en l'activitat del sector petroquímic".

Duplicar la capacitat de renovables

En plena proliferació de projectes arreu del territori i en un escenari d'un desplegament insuficient de les energies renovables, des de l'ODG assenyalen que la normativa comunitària estableix requisits d'addicionalitat a partir de l'any 2028. Es a dir, que els projectes d'hidrogen verd a partir d'aquesta data s'hauran de subministrar a partir d'instal·lacions renovables creades específicament per aquesta iniciativa. Tot i que en termes absoluts, implantar plantes d'hidrogen verd no requereix grans quantitats d'aigua, "els projectes es plantegen en zones, com el Camp de Tarragona, on ja pateixen estrès hídric, per la qual cosa es poden generar més tensions", precisa Josep Nualart. "Davant la previsió d'un clima més sec, estem observant que algunes grans empreses estan desenvolupant iniciatives amb el propòsit d'obtenir rendibilitat econòmica, exportant fins i tot la producció, que per una necessitat productiva".

Durant el treball de camp per elaborar l'informe, Ecologistes en Acció de Tarragona i l'entitat local Plataforma Cel Net van remarcar la necessitat de prioritzar els usos públics en lloc dels privats de recursos naturals, com l'aigua, i d'avaluar els impactes de l'addició de consum i, per tant, una pressió més gran sobre el medi ambient, en un moment en què les condicions de sequera són realment alarmants. A més, denuncien que la Generalitat es planteja reduir els volums dels cabals mínims dels rius a Catalunya. Els dos col·lectius denuncien "la priorització de la despesa en macroprojectes industrials respecte a inversions de caràcter més social i comunitari".

En relació amb la viabilitat de la planta de producció d'hidrogen i amoníac verd al Polígon químic d'Ercros, Ecologistes en Acció considera que la producció dels dos combustibles es troba encara dins d'un marc normatiu no desenvolupat, que difícilment pot abordar una planificació eficaç i efectiva d'aquest projecte i que ja s'està creant una xarxa de producció quan encara no s'han dissenyat les cadenes de consum. Aquest fet, segons afirma l'entitat, "pot representar una nova bombolla entorn de la producció dels dos combustibles, propiciada per grans empreses atretes pels ajuts i subsidis multimilionaris de diferents administracions".

Limitacions tècniques

En el seu article 'L'hidrogen en la transició energètica a Catalunya', inclòs en la 'Nota d'Economia' de l'any 2023, impulsada per la conselleria d'Economia, el director de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya i professor catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Ramon Morante, alerta que cal tenir present que la indústria catalana també necessitaria hidrogen verd per a tota la casuística no coberta per les bombes de calor i aquestes necessitats no es poden satisfer amb tota l'energia elèctrica renovable produïda a Catalunya. Fins i tot en l'escenari de l'any 2030, Morante creu que "no seria possible produir a Catalunya prou hidrogen verd per descarbonitzar la indústria, almenys la que depèn del gas".

"Els plans de renovables haurien de ser el fonament per a la transició i la descarbonització"

Respecte a la Vall de l'Hidrogen de Tarragona, el professor puntualitza que "el cercle no es pot desenvolupar sense la instal·lació d'energies renovables, sense les quals no hi ha hidrogen verd. I els plans de renovables haurien de ser el fonament per a la transició i la descarbonització". Encara que se superessin les limitacions d'impacte ambiental, Morante apunta que el full de ruta pel seu desenvolupament requereix la necessitat d'estar connectats amb les tecnologies de captura i reutilització de CO2. Paral·lelament, són necessàries inversions superiors als 7.500 milions d'euros només per cobrir electrolitzadors i altres elements imprescindibles per les instal·lacions de les fonts renovables associades.