Govern espanyolLa plurinacionalitat, clau per a les negociacions del futur govern espanyol

La plurinacionalitat és al centre del debat polític. I tindrà encara més força durant les converses per formar un futur govern espanyol o arribar a acords. En aquestes eleccions generals han guanyat pes les forces sobirnanistes mentre que els partits de dretes han fracassat a Euskadi ia Catalunya. El PSOE assegura que vol governar en solitari però, fins i tot si ho aconseguís, hauria de seure a parlar amb la resta de forces polítiques de l'arc parlamentari per aprovar decrets, lleis i els pressupostos generals de l'Estat. Sobretot si Pedro Sánchez mira a la seva esquerra i no pacta amb Ciutadans -com li demana la seva militància- i s'ha d'entendre amb les formacions basques i catalanes.

Les dades amb les quals aquesta idea s'ha assentat són clares: PP, Ciutadans i Vox no han aconseguit cap diputat a Euskadi i junts només han sumat el 12,79% dels vots. El PNB ha guanyat amb 394627 vots, 107.572 paperetes més que en les últimes eleccions de 2016. EH Bildu també aconsegueix un parlamentari més a la cambra baixa i arriba als 212.200 vots. La resta d'escons es divideixen entre el PSE-EE i Unidas Podemos, quatre per a cada formació.

A Catalunya també va perdre el bloc de la dreta format per PP, Ciutadans i Vox. ERC ha estat el gran vencedor amb 1.015.355 vots i 15 diputats. Als republicans els segueix el PSC amb 12 diputats, En Comú Podem amb 7 escons i JxCat amb altres 7. Després d'aquestes formacions, Ciutadans aconsegueix cinc diputats i PP i Vox tan sols un.

Per això els resultats electorals evidencien no només que ha guanyat el bloc progressista enfront de la dreta, també que s'assenten les forces sobiranistes i la idea de la plurinacionalitat.

Pablo Iglesias va posar això sobre la taula el mateix dia de la jornada electoral. El candidat de Podemos va explicar davant la premsa que hi havia dos lectures de les votacions: el primer és que "el pes parlamentari del bloc progressista guanya al bloc de les tres dretes" i el segon és que "Espanya és plurinacional". "Qui no entengui que Espanya és plurinacional, no entén Espanya", ha insistit Iglesias.

Les forces sobiranistes exigiran al PSOE que reconegui la plurinacionalitat. Ja ho ha advertit el president del PNB, Andoni Ortuzar, que ha ofert la mà al PSOE per a una nova etapa de "diàleg i solucions" des de l'assumpció de la "realitat plurinacional". Ortuzar també ha declarat que està "molt satisfet que la societat basca hagi deixat a la dreta i l'extrema dreta" en una posició "marginal" sense cap diputat, en perdre el PP els dos que tenia i no aconseguir escó ni Cs ni Vox.

Des del País Basc també el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, s'ha mostrat convençut que la coalició sobiranista i ERC "jugaran junts aquesta partida" en els "grans temes" del Congrés com la possible investidura. Per a Otegi aquestes eleccions mostren que "el caràcter plurinacional de l'Estat és més que evident" i serà la base per a qualsevol negociació.

Per part d'ERC Gabriel Rufián ha aclarit que demanaran a Sánchez "diàleg i negociació" per permetre una investidura. La plurinacionalitat i el dret a l'autodeterminació és el punt de partida: "Estem oberts a qualsevol proposta però la nostra és un referèndum negociat. Cal parlar amb voluntat i discreció", ha explicat aquesta setmana durant una entrevista a Carne Cruda.

El pacte amb Cs i les resistències del PSOE

Davant d'això hi haurà Ciutadans, l'aliat que la patronal està demanant a Sánchez que triï. El partit d'Albert Rivera ha basat la seva campanya en defensar la "unitat d'Espanya" enfront de la "Espanya plurinacional" amb propostes que passen per l'expulsió del Congrés dels partits que no arribin al 3% estatal. Per a Ciutadans és imprescindible que Sánchez s'allunyi dels partits catalans per negociar qualsevol acord i els socialistes no volen tancar portes a cap dels escenaris. Encara que de moment aclareixen que el seu soci preferent és Unidas Podemos no han descartat cap altra possibilitat.

L'hemeroteca del propi Sánchez l'empeny a aquest camí. Al juny de 2017 el PSOE va reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. Al 39è Congrés federal dels socialistes es va aprovar una esmena al seu ideari polític en què es plantejava "una reforma constitucional federal mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat espanyol apuntat en el article 2 de la Constitució". Un pas que no va estar exempt de polèmica i que mai ha deixat de tenir-la.

Aquesta reivindicació va passar a segon pla i al programa electoral del PSOE es comprometen a donar un "nou impuls a l'autogovern" a Catalunya però eviten referir-se directament a la plurinacionalitat. Per això mateix des de l'esquerra han demanat en diverses ocasions a Sánchez que sigui "valent" per fer un pas i recuperar aquesta reivindicació. Ara la plurinacionalitat serà clau per al futur govern i el PSOE haurà de triar un dels dos camins.