Plans de mobilitat i millor prevenció, demandes per a frenar l’allau d’accidents laborals mortals

El passat 28 de juny, una treballadora dels serveis de neteja municipal de Barcelona, que gestiona l’empresa FCC, va morir per un cop de calor. La dona, de 51 anys, va completar la seva jornada laboral en el torn de tarda, recollint brossa amb un carretó a Ciutat Vella, i en arribar a casa va caure desplomada. Treballar a altes temperatures va ser la causa del decés d’un temporer d’Alcarràs el passat mes d’agost. L’home, Gheorghe Vranciu, va patir una insuficiència cardiorespiratòria aguda en un context d’estrès per la calor. Aquesta hauria estat la causa de la mort del temporer de 61 anys que va perdre la vida mentre treballava collint fruita. 

En el cas de la companyia automobilística Ebro, la manca de seguretat, després de caure-li material al damunt, va ser el detonant de l’accident mortal. Els fets van passar també a l’agost, mentre l’home descarregava un camió. Aquests tres episodis no són, desgraciadament, actes puntuals, sinó que formen part d’una problemàtica crònica que no s’acaba de solucionar a Catalunya: l’increment exponencial de la sinistralitat laboral en la darrera dècada, especialment en els accidents amb mort del treballador. 

Respecte a aquesta realitat, la secretària general de CCOO Catalunya, Belén López, lamenta que “el greu problema de la sinistralitat laboral a Catalunya sigui una xacra que no ens podem permetre com a societat avançada”. Aquesta declaració està avalada per les estadístiques extretes d’informes elaborats pel mateix sindicat i UGT Catalunya. Des del 2013 fins al 2024, les xifres mostren com s’han incrementat un 31,27% els accidents laborals produïts durant la jornada i que han provocat una baixa del treballador o treballadora. Tenint en compte la gravetat dels accidents en jornada amb baixa, destaca el creixement dels mortals, que han passat de 50 a 67 l’any passat, fet que suposa un augment del 34%. 

De fet, les dades del que portem d'any són encara més preocupants, ja que segons les xifres publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, facilitades per CCOO, entre gener i juliol de 2025, 120.131 persones treballadores han patit alguna lesió a causa d'un accident de treball a Catalunya. Entre aquests accidents, el 43,16 % s'ha produït sense baixa mèdica, mentre que el 56,84% (68.288) sí. Entre aquests últims, 56.344 han ocorregut dins de la jornada laboral (disminució del 2%) i 11.944 en els desplaçaments de camí d’anada o tornada de la feina (increment del 0,77 %). 

Aquestes xifres continuen mostrant un escenari poc favorable pel que fa a la sinistralitat laboral. 

D’una banda, no s'aconsegueixen reduir els accidents in itinire. Per l’altra, malgrat el descens del 2% en el conjunt dels accidents en jornada laboral, 52 persones han perdut la vida mentre treballaven, fet que suposa un increment preocupant (+ 44,44 %) respecte del mateix període de l'any passat. Aquest fenòmen es concentra especialment en la indústria (+ 100%) i la construcció (+ 180%).

Fins i tot l’any 2020, marcat per la pandèmia de la Covid-19 i el confinament domiciliari, les víctimes mortals a la feina van arribar a ser 79. En el període entre 2013 i 2024, la suma dels accidents mortals durant la jornada laboral i els in itinere, els que es produeixen durant el trajecte al lloc de feina, arriba a les 1.074 persones. En una primera valoració, tant CCOO com UGT reivindiquen la necessitat de fer canvis normatius per a adequar la legislació en matèria preventiva a les noves realitats del món del treball, donant resposta a les noves necessitats i reptes.

Mercantilització de la prevenció 

En un informe sobre sinistralitat laboral presentat fa pocs mesos, el sindicat UGT Catalunya advoca per “millorar la gestió preventiva i acabar amb la mercantilització dels serveis de prevenció, promovent la seva integració i la gestió prèvia de les empreses amb recursos propis”. En aquest àmbit, insta a implantar  la figura del delegat o delegada territorial o sectorial de prevenció de riscos laborals per a assegurar la seva existència en aquelles empreses en les quals, per la seva reduïda dimensió, no disposen de representació sindical. 

En una línia similar, CCOO Catalunya exigeix impulsar polítiques de mobilitat per part de les empreses i les administracions per a reduir els accidents relacionats amb els desplaçaments i introduir canvis significatius en la normativa preventiva que limitin l’externalització massiva dels serveis de prevenció. Així, la responsable de salut laboral del sindicat, Mònica Pérez, lamenta que la majoria d’accidents, sobretot els mortals a la indústria i la construcció, es produeixin per “una manca d’inversió i l’absència de planificació i prevenció”. Entre les mesures que demana implantar, es troben els plans de mobilitat als entorns industrials, de forma que les empreses i les administracions afavoreixin l’accés amb transport públic, acompanyat d’una xarxa de Rodalies eficient, al lloc de feina. 

Pérez recorda que la normativa laboral eximeix a les firmes de menys de 500 treballadors de disposar d’un servei internalitzat de prevenció de riscos. “S’han de prioritzar els recursos i optar per un canvi normatiu, en el qual s’estandarditzin els serveis i s’exigeixin uns criteris de qualitat més elevats que els actuals”. A més, la responsable sindical precisa la importància d’articular un pla de xoc que “revisi les acreditacions dels serveis de prevenció, doti de més recursos a la Inspecció de Treball i replantegi el sistema productiu, excessivament basat en la utilització intensiva de mà d’obra amb uns costos laborals baixos”. 

Pla de seguretat industrial 

Per la seva banda, el Govern català va anunciar a principis d’aquest mes la posada en marxa d’un pla pilot de seguretat industrial per al període 2025-2028. El nou full de ruta té per objectiu enfortir la prevenció d'accidents, mitigar riscos, incrementar la difusió social de la cultura de la seguretat i augmentar la competitivitat de la indústria. El pla fixa tres objectius i 16 actuacions a desenvolupar durant els pròxims tres anys. Entre aquests, destaca que es pretén garantir una formació tècnica i professional contínua alineada amb les necessitats del sector, alhora que es vol crear un sistema de dades per a disposar de la informació necessària per millorar la seguretat (en les instal·lacions, vehicles, risc químic o meteorologia, per exemple). 

Més enllà d’aquesta iniciativa, els sindicats recorden que el gruix de casos de la sinistralitat laboral no es poden considerar accidents, sinó negligències empresarials. Per aquest motiu, volen una actualització de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, ja que consideren que en els seus 30 anys d’existència no ha resolt fenòmens com els accidents per caiguda en alçada, el manteniment deficient de les màquines o, més recentment, la sinistralitat derivada de la instal·lació de plaques solars. Com a exemple, indiquen que la normativa laboral actual permet que les infraccions tipificades com a greus o molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals es puguin acollir a reduccions de l’import de la sanció, quan a conseqüència d’aquesta es produeixi un accident mortal.