Per què les cesàries s'han disparat a la sanitat privada?

Donar a llum en un hospital privat a l'Estat espanyol augmenta un 52% la probabilitat de cesària. Un procediment que, si no està mèdicament indicat perquè és necessari i la pacient no està degudament informada, pot constituir violència obstètrica. Aquest percentatge és el resultat d'una investigació publicada per elDiario.es el passat octubre, amb dades recollides entre 2010 i 2023. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que només entre un 10 i un 15% dels parts siguin per cesària, percentatges molt inferiors als que trobem en bona part dels hospitals a Catalunya, especialment en els privats. Ara bé, per què hi ha més procediments dels que caldrien? Les expertes consultades per Públic atribueixen aquest fenomen a motius organitzatius i econòmics, com la necessitat de reduir costos en llevadores i escurçar els processos de part per a "facturar més intervencions".

Segons la ja mencionada investigació, el percentatge de cesàries entre 2021 i 2023 a Catalunya és del 24,2% en centres públics i 35,1%, en privats. Unes xifres que el Col·legi Oficial d'Infermers de Barcelona (COIB) considera excessives: tan aviat com es va publicar l'article, la Vocalia de Llevadores de l'ens va emetre un comunicat denunciant aquesta situació i reclamant un model liderat per llevadores que garanteixi "una atenció basada en l'evidència" i que respecti "el naixement fisiològic". 

En el top 10 d'hospitals d'arreu de l'Estat que registren un percentatge més elevat de cesàries en relació amb el número de parts que van practicar entre 2021 i 2023, n'hi ha dos de catalans. La Clínica Nostra Senyora del Remei (el 53,2% de 171) i el HM Nou Delfos (51,8% de 141). Tots dos, privats i ubicats a Barcelona. "La decisió de fer una cesària s'ha de prendre segons les guies i els protocols, quan el part ja no es pot portar per la via vaginal sense riscos. Sovint els centres privats volen escurçar el temps, fan servir oxcitocina de manera indiscriminada, però un part llarg no és sinònim de patologia. No tots els cossos van al mateix ritme i obstetricia vol dir espera", explica Eva Adarve, llevadora i vocal de Llevadores del COIB.

Aquest novembre es va publicar la notícia d'una dona que va rebre un expedient sancionador del Departament de Salut que li donava la raó. Concretament, sobre com va transcórrer el naixement del seu fill en un centre privat, ara fa dos anys, després d'un embaràs de baix risc. La mare no va consentir específicament la inducció del part i li van practicar una cesària que no estava indicada mèdicament. "Per a ells dilatava massa lent, era divendres i volien marxar", va explicar en unes declaracions a l'ACN.

Rebre aquesta notificació va ser un "alleujament" per a la dona, ja que, sempre que s'havia queixat, havien donat la raó a la ginecòloga. "No soc una histèrica ni m'ho vaig imaginar", va denunciar. El Departament de Salut ha obert ara un procés sancionador per multar amb 6.000 euros l'Hospital Quirónsalud Barcelona. El centre, preguntat per l'agència de notícies, va assegurar que les dues professionals que van atendre la dona ja no hi treballen i que aquest cas no representa la gestió habitual dels processos de part.

Per què és important prioritzar el part fisiològic?

Adarve és una ferma defensora del model d'atenció al part liderat per llevadores: "El cos d'una dona sana està preparat per al naixement. La cesària és una intervenció quirúrgica major i no està exempta de riscos. Quan està indicada, salva vides, però quan no ho està, augmenta la morbiditat materna i neonatal. Hem de prioritzar que la dona pugui parir i respectar la fisiologia. No és un procés de malaltia, sinó de salut", assegura.

Més enllà de les conseqüències vinculades al dolor, el risc d'infecció o el postoperatori, el nadó "deixa de beneficiar-se del contacte pell amb pell tan immediat" en la majoria d'ocasions i "de l'inici espontani de l'alletament matern". A més, segons la llevadora, durant el part vaginal, el nadó "també es beneficia de l'expulsió del líquid pulmonar i de la flora de la mare". "Una cesària no justificada o per conveniència constitueix una mala pràctica clínica. Informar amb paternalismes o sense objectivitat, separar el nadó de la mare, lligar la pacient durant la cesària, endarrerir el moment pell amb pell o l'inici de la lactància materna són formes de violència obstètrica", denuncia.

Una cesària no justificada o per conveniència constitueix una mala pràctica clínica

Preguntada per aquesta qüestió, l'advocada i presidenta de l'Associació catalana per un part respectat – Dona Llum, Marta Busquets, insisteix que el cos humà està preparat per al part vaginal i que hi ha molts motius per prioritzar-lo: des de la salut sexual i reproductiva de les dones i dels nadons, fins als beneficis que aporta al sistema sanitari en termes d'eficiència. Ara bé, també alerta del risc de forçar el part fisiològic per reduir el percentatge de cesàries. "A vegades es vol acabar en part vaginal sigui com sigui, a costa d'introduir instruments com els fòrceps, que també tenen un impacte en el sòl pelvià de les dones. Hem de repensar una mica més tot plegat, sobretot què és el que està interferint en el procés fisiològic", afegeix.

Les conseqüències de patir violència obstètrica

Per a Busquets, la violència obstètrica no només es produeix quan hi ha una "medicalització i una intervenció de rutina", és a dir, quan es fa de manera automàtica sense valorar si el part natural és millor, sinó quan no s'informa correctament les pacients o no se les deixa decidir. "Les dones tenim dret a triar com volem abordar la nostra experiència de part. Són drets humans", sentencia l'especialista, que també reconeix que hi ha dones que, per motius d'abusos sexuals, no volen donar a llum per via vaginal. "El consentiment informat ha millorat en els darrers anys, però moltes usuàries que venen a l'associació senten que no han rebut prou informació", afegeix.

L'experiència negativa del part i la violència obstètrica tenen una repercussió en la vida de la dona i de la seva família molt important. Segons Adarve, són "cicatrius invisibles que costen molt de reparar", i per això és "imprescindible" valorar l'impacte físic, però també "psicosocial" en la dona i en la societat.

Dinàmiques mercantils en l'atenció al part

Busquets explica en la trucada amb Públic que a Dona Llum han arribat dones amb factures "més elevades" a causa d'un suplement per part natural en un centre privat. "Si tens un sistema mèdic on cobres per intervenció i has de satisfer uns inversos, les dinàmiques canvien. En el procés del part fisiològic no necessites intervenir i, precisament per això, se sol allargar. Per tant, no és tan rentable. A la sanitat privada no li convé tenir un ginecòleg o una llevadora moltes hores animant a la pacient en lloc de facturar intervencions", assenyala. 

A la sanitat privada no li convé tenir un ginecòleg o una llevadora moltes hores animant a la pacient en lloc de facturar intervencions

Dona Llum ja va presentar el 2018 l'informe Néixer en horari laboral a Catalunya, en col·laboració amb l'associació El Parto es Nuestro. Aquella investigació ja constatava que la xifra de naixements registrada els caps de setmana i festius en el període comprès entre 1985 i 2015 baixava sensiblement cada any. Un fet que, segons Busquets, té a veure amb "introduir dinàmiques mercantils" a l'atenció al part.

Per la seva banda, Adarve apunta a "qüestions organitzatives i de comoditat". "En llocs privats, moltes vegades s'indueix de forma artificial i es programa la data del part. Això fa que, si no evoluciona bé, s'acaba en cesària. [...] No s'indueixen per patologia, sinó per conveniència", explica. La professional sanitària també parla d'una "evident reducció de cost", ja que no hi ha una llevadora per dona, sinó per múltiples. Malgrat tot, admet que hi ha centres privats que estan canviant el discurs i que fomenten actualment el part respectat.

Hi ha menys llevadores ara que abans?

Per a Adarve, és imprescindible potenciar el model liderat per llevadores, ja que la seva "mirada", des de la fisiologia, és molt menys intervencionista. "Hem d'apostar per models hospitalaris i arquitectures que permetin que la dona se senti acompanyada en un entorn que afavoreixi el part", assegura, tot defensant el model one to one. Aquesta és la fórmula que reclama una llevadora per a cada dona. Alhora, la professional també demana un "registre sobre les induccions i els seus motius públics, així com els motius de cesària, respectant sempre la confidencialitat de la dona".

En aquest sentit, Busquets denuncia que cada vegada hi ha menys llevadores i que hi ha una "estratègia específica" perquè deixin de ser "professionals de referència". "A Catalunya hi ha un problema de relleu generacional. El nombre de llevadores que es jubilen és més elevat que el nombre de llevadores que es formen. No s'obren més places, però em costa de creure que sigui una qüestió de recursos, perquè després sí que hi ha diners per a altres partides que es consideren prioritàries", afegeix. Busquets reitera que no és un "problema nou" i que fa anys que denuncia aquesta situació.

Els centres privats es gestionen els seus recursos, però, en l'àmbit públic, Busquets té clar que hi ha tota una sèrie de responsabilitats polítiques i un ventall de polítiques que es podrien impulsar. "S'ha avançat molt, però caldria un canvi per posar les cures al centre, un canvi estructural i, sobretot, més recursos per als hospitals", conclou Busquets.