CONGRÉSPensions, llei mordassa i llei LGTBI: les qüestions pendents de la nova legislatura

La XIII Legislatura comença la seva activitat el dimarts en el Congrés amb moltes expectatives sobre les lleis que els grups poden aprovar a la Cambra, però també amb forces qüestions sense resoldre de l'anterior legislatura. El passat cicle polític va estar marcat per una sèrie d'elements que van obstaculitzar l'aprovació de normes en el Parlament.

La complexitat a l'hora de construir majories, el bloqueig sistemàtic i els retards per part de la Mesa del Congrés en l'aprovació de lleis, la irrupció d'una moció de censura enmig del cicle polític, o el final precipitat de la legislatura van dificultar molt l'activitat legislativa. Molts dels tràmits que es van iniciar en els últims anys no es van veure finalitzats a causa d'aquesta situació.

Aquest és el cas dels acords del Pacte de Toledo. Encara que els grups van estar durant diversos anys avançant en les recomanacions per reformar el sistema de pensions i de finançament de la Seguretat Social, el precipitat final de la legislatura va acabar amb tot acord possible. Els partits havien arribat a diverses enteses (com actualitzar les pensions respecte a l'IPC per llei), però a 15 dies del tancament del Congrés, el Pacte es va trencar.

La majoria dels grups van tirar la culpa d'aquesta ruptura a Unidos Podemos, als quals van acusar de planejar el desacord des del principi per interès electoralista. Els de Pablo Iglesias, tanmateix, van defensar que els altres partits volien forçar un acord inexistent que no anava a millorar la situació dels pensionistes.

En aquesta legislatura les formacions hauran de tornar a començar amb les recomanacions del Pacte amb l'objectiu d'aconseguir un consens del Congrés que marqui el camí de la reforma de les pensions al Govern. Tampoc va aconseguir la Cambra reformar la llei de seguretat ciutadana del PP.

La coneguda com a llei mordassa va passar diversos mesos encallada en diversos tràmits del Parlament i, tot i que quan va arribar a comissió els partits van agilitar la ponència i van avançar molt només en dos mesos, el final de la legislatura va acabar també amb aquesta reforma. Els grups van encarregar als lletrats de la comissió un informe sobre els avanços i es van emplaçar a reprendre els treballs en la següent legislatura sobre la base dels consensos obtinguts; entre altres, la despenalització de la presa d'imatges de policies i guàrdies civils.

Els treballs de la Comissió d'Igualtat es van saldar també amb un fracàs legislatiu que va acabar amb lleis com la d'igualtat LGTBI o el projecte de llei de mesures urgents pel desenvolupament del Pacte d'Estat contra la violència de gènere. L'enorme volum de treball de la comissió, la complexitat de les lleis en tràmit i el bloqueig d'algunes normes van alentir l'aprovació d'aquestes iniciatives, que no van arribar a veure la llum.

Però més enllà dels compromisos dels grups respecte a determinades lleis i acords, hi ha altres qüestions pendents de la passada legislatura que, més que de la voluntat dels grups, depenen d'una sèrie de terminis per completar els seus tràmits. Aquest és el cas de la renovació del Consell General del Poder Judicial i del Consell d'Administració d'RTVE.

Interinitat de RTVE i del CGPJ

Les noves Corts hereten una llista de 20 candidats preseleccionats pel comitè d'experts que els grups van designar a la passada legislatura. No obstant això, abans de triar als 10 membres que compondran la cúpula d'RTVE de manera definitiva, el Parlament haurà de resoldre els nombrosos recursos que es van presentar durant el procés de preselecció per part del comitè d'experts.

Des d'agost del passat any, la Corporació està dirigida per Rosa María Mateo, nomenada per l'Executiu de Pedro Sánchez administradora provisional única, fins que es completi el procés de renovació de la cúpula.

El Consell General del Poder Judicial i el seu president, Carlos Lesmes, es troben en funcions des del 4 de desembre del passat any. Encara que al principi semblava que PP i PSOE havien aconseguit un acord per tirar endavant la renovació dels 20 vocals, la filtració del nom del jutge Marchena en un polèmic missatge del portaveu dels conservadors al Senat, Ignacio Cosidó, va acabar amb qualsevol possibilitat d'acord.

Els resultats electorals del 28-A no acosten en cap cas l'acord al Poder Judicial, atès que l'aritmètica sortida dels comicis no és precisament la idònia per a la renovació. L'acord necessita el suport de tres cinquens de la Cambra, una majoria que cap dels dos blocs del Parlament pot aconseguir fàcilment.