Pediatres, cirurgians i dermatòlegs, bolcats a tractar pacients de Covid-19: "Sabíem que un dia ens tocaria"

L'emergència del coronavirus ha capgirat el funcionament del sistema sanitari a Catalunya i arreu. S'han creat UCI a tots els espais disponibles, s'han muntat hospitals de campanya i s'ha fet una reorganització dels serveis assistencials. Aquests canvis també han tocat de ple el personal mèdic. Sota les nombroses capes de protecció per evitar el contagi que els fan irreconeixibles, hi ha metges de totes les especialitats que han deixat la seva àrea de dedicació per bolcar-se exclusivament a l'atenció de pacients de Covid-19. Pediatres, cirurgians, dermatòlegs, traumatòlegs i molts altres fan equip amb metges internistes per reforçar el sistema en aquesta situació excepcional.

"Fa més de set anys que no veig cap adult, però soc metge i estem formats per atendre'ls. Tot i això, la pràctica es perd", explica una metgessa de l'Hospital d'Igualada que prefereix no dir el seu nom. A l'inici de l'epidèmia, a ella la van ubicar a l'ambulatori que centralitzava l'atenció a infants, bàsicament de manera telefònica. Però quan la pressió assistencial va continuar augmentant, la van traslladar a l'hospital, on des de fa dies visita els pacients amb coronavirus a planta. Com ella, a l'hospital igualadí han mobilitzat la majoria d'especialistes, en ser una de les zones més afectades pel coronavirus. No la va agafar per sorpresa: "Sabíem que un dia o altre ens tocaria. Des del principi es veia que seria una situació que duraria temps, amb molta pressió sobre poques persones [els metges internistes]".

Els especialistes treballen en equip amb els internistes, de manera que comparteixen percepcions i decisions

Per tal de no treballar sols, s'organitzen en equips de dos professionals, un internista i un especialista. "Així les decisions es comparteixen i és més fàcil", assenyala la pediatra. Per a ella, el principal repte és el canvi radical del perfil dels seus pacients, que han passat d'infants a ancians: "Són dos móns diferents, sobretot a l'hora de fer el tractament". "Aquesta visió d'un adult, d'un avi que porta molta medicació darrere i que quan està ingressant en necessita d'específica, se m'escapa", destaca. Tot i això, afegeix que a mesura que van passant els dies, cada cop se sent més còmoda, i remarca que fer equip amb els metges internistes "és clau". "Ells tenen l'experiència, però potser no arribarien a tot, i entre els dos podem veure els pacients bé i fer les coses com cal".

Les mesures de protecció, canvi clau de la forma de treballar

Els reptes professionals, però, van més lligats a la situació d'epidèmia que no a la diferència en els pacients i les seves afectacions, apunta la pediatra. "Si fos només tractar símptomes, ens hi veiem tots més o menys capacitats". Així doncs, una de les principals dificultats té a veure amb com passen visita: "tots disfressats". Les abundants mesures de protecció -bata impermeable, mascareta FPP2 tapada per una mascareta quirúrgica, ulleres de protecció, doble gorro i dobles guants- han canviat totalment la manera de treballar, més i tot que el canvi d'àrea de dedicació.

La pediatra reconeix que està vivint la situació "amb respecte" però que està "molt motivada per poder col·laborar"

La rutina laboral és un altre dels aspectes que s'ha vist afectat per l'epidèmia: igual que a la majoria de centres del país, a l'Hospital d'Igualada els metges treballen en torns de 12 hores, en dies alterns i sense caps de setmana. "Tots ens hem adaptat bé; en el fons, no tenim res més a fer", assenyala aquesta pediatra. El seu dia a dia comença a les 8 del matí, quan comença a visitar tots els pacients ingressats a la seva planta juntament amb l'altre metge del seu equip. Això pot durar fins al migdia, i marca les decisions que es prendran, a nivell de canvi de medicació, petició de proves o d'altres. A la tarda és el moment de trucar les famílies i deixar per escrit tot allò que han vist i han fet.

Aquests dies, en què l'Hospital d'Igualada ja ha superat la situació de col·lapse, la metgessa explica que hi ha una sensació "d'alegria continguda perquè les coses comencen a tirar endavant", tot i que encara no s'atreveixen a expressar-ho gaire perquè la millora és molt recent.

La pediatra reconeix que està vivint la situació "amb respecte" però que està "molt motivada per poder col·laborar". "Ho he agafat com un repte, com una oportunitat que se'ns ha donat d'ajudar allà on fem falta", afegeix. Com ningú, no es podia imaginar que algun dia arribés aquesta situació de pandèmia, però, per ella, un dels elements que més la xoca és tornar a tractar adults. "No ho hagués dit mai", afirma.

Un mes sense atendre consultes de la seva especialitat

Javier Beltrán és un altre dels metges a qui la feina li ha canviat pràcticament d'un dia per l'altre. Especialista en angiologia i cirurgia vascular, fa pràcticament un mes que no atén consultes ni fa operacions quirúrgiques de manera regular a l'Hospital Sagrat Cor (Barcelona), on treballa. Ara es dedica a reforçar el servei de medicina interna, en particular una de les plantes on hi ha ingressats malalts de Covid-19. Juntament amb els dos metges internistes, que són els responsables, els especialistes passen visita i controlen els tractaments. També s'encarreguen de trucar les famílies per informar-les de l'evolució dels seus parents.

El cirurgià truca a les famílies un cop del dia. El fet que es tracti de gent gran i aïllada complica més aquesta situació: "T'has de preparar per allò que trobaràs a l'altra banda del telèfon"

"L'hàbit d'atenció al malalt no m'ha representat cap problema. En el fons és el que ja fèiem amb els nostres malalts", apunta Beltrán. Una de les coses que ha canviat, això sí, és que comparteixen molt més les percepcions i decisions amb l'equip: "Si no n'estem segurs, comentem la situació amb els internistes. Fem una mica de sessió clínica, sobretot per parlar dels tractaments".

La situació sí que representa dificultats, tot i que per Beltrán estan més vinculades a la naturalesa de la malaltia que no al seu canvi laboral: "Les mesures de protecció són la part més esgotadora". Pel cirurgià, haver de prendre aquestes precaucions implica "un desgast", també perquè posa de manifest l'elevat risc de contagi. "També veus el drama familiar, que en condicions normals no és visible", cotinua el cirurgià. Ell, igual que la pediatra de l'Hospital d'Igualada, també truca les famílies un cop el dia. El fet que es tracti de gent gran i aïllada complica més aquesta situació. "T'has de preparar per allò que trobaràs a l'altra banda del telèfon", explica el metge.

Beltrán tampoc s'hagués imaginat mai viure una situació així. "La podem portar, però has de canviar el xip i tirar enfavant". Assegura que durant les dècades de dedicació a la medicina havia vist de tot, però això és diferent. "Hi ha moments que sembla que estiguem en una pel·lícula de ciència ficció", conclou.