Patronal i sindicats pacten un augment de salaris d'entre el 2% i el 3% fins al 2020

Patronals i sindicats majoritaris han tancat aquest dilluns un principi d'acord per a la negociació col·lectiva per al període 2018-2020, que contempla la recomanació d'un augment anual dels salaris d'un 2%, més un altre 1% variable, lligat a la productivitat o als resultats. Els actors econòmics han s'han emplaçat igualment a arribar a un salari mínim als convenis de 14.000 euros bruts a l'any.   

El principi d'acord a què han arribat CEOE i Cepyme, per part de la patronal, i els sindicats UGT i CCOO estableix un increment salarial fix de prop del 2% per als contractes regulats en conveni, mentre que es contempla un altre punt percentual addicional d'augment, vinculat a conceptes com la productivitat, els resultats empresarials o la manca d'absentisme injustificat, segons han informat les parts negociadores.

L'acord l'han rubricat els dirigents de màxim nivell de totes les parts: els president de CEOE i Cepime, Juan Rosell i Antonio Garamendi, i els secretaris generals d'UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo. El text acordat l'hauran de ratificar ara les respectives organitzacions.

Aquest acord arriba després de més de sis mesos de negociació, i després que les parts s'aixequessin de la taula negociadora el juliol de l'any passat. Tot i la llarga negociació, fins fa tot just unes setmanes, coincidint amb l'arribada del PSOE al Govern, no semblava que hagués d'arribar a bon port.

Els acords, no obstant, no són d'aplicació automàtica, i han de traslladar-se a la negociació de cada conveni col·lectiu, que és on s'haurà de determinar la quantitat exacta dels increments salarials, tant els fixos com els variables.

L'acord també planteja que s'haurà d'impulsar la renovació i actualització dels convenis articulant regles sobre vigència, ultraactivitat i procediment negociador. Tant sindicats com empresaris han posat de relleu que cal que es mantingui la vigència dels convenis durant els períodes de negociació, tot i que proposen la renovació i actualització dels mateixos respectant "l'autonomia" de la voluntat de les unitats de negociació.

Així, veuen necessari que els convenis col·lectius facin una "adequada" revisió i innovació a l'efecte de garantir una major eficàcia. A més, cadascuna de les parts pot decidir que la negociació està esgotada i, per tant, instar a la mediació obligatòria o l'arbitratge voluntari.

En el cas de bloqueig en les negociacions, l'acord estableix que les parts negociadores han d'acudir als sistemes de solució autònoma de conflictes establerts en l'àmbit de l'Estat, i de caràcter autonòmic en el cas de bloc de les negociacions.

Mantenir les condicions en les subcontractacions

D'altra banda, les parts signants han instat la modificació de l'article 42 de l'Estatut dels Treballadors, sobre la subcontractació d'obres i serveis. En concret, consideren que la regularització dels processos de descentralització "no ha d'incentivar la competència deslleial entre empreses ni deteriorar les condicions d'ocupació".

Així, amb aquesta modificació s'aconseguiria que no empitjorin les condicions laborals dels treballadors de les empreses que decideixen externalitzar una part del seu treball contractant altres empreses.

Per al manteniment de l'ocupació, i com alternatives a l'acomiadament, proposen adaptar la jornada i propiciar reduccions temporals de la mateixa, afavorint que el treballador no es vegi perjudicat en la seva protecció social ni en la seva retribució, així com que l'empresa mantingui la seva plantilla i que s'habilitin processos de formació.