El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, punt de partida per controlar les massificacions i regular macroprojectes de renovables

Per trobar la primera vegada que es va plantejar la protecció de l’espai natural de les Muntanyes de Prades cal remuntar-se a la Segona República, l'any 1932, amb una delimitació similar a l’actual espai d’interès natural declarat el 1992. No va acabar tirant endavant llavors i, ja passada la dictadura, el llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans rescatava el 1976 la proposta. 

Des d’aleshores, han estat múltiples els intents per crear el Parc Natural Muntanyes de Prades, però la falta de consens del territori ha fet que el projecte es quedi al calaix en diverses ocasions. Ara, però, sembla que es donen totes les condicions per tirar-lo endavant.

Catalunya té actualment 14 parcs nacionals o naturals. Una xifra que augmentarà fins a 19, ja que a banda del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, enguany es començaran a tramitar el d'Albera, el Montsec, el Garraf i l'Alta Garrotxa. Ara bé, si n’hi ha un que cal destacar és el de les Muntanyes de Prades, no només perquè és una reivindicació històrica, sinó per l'extensió del parc, ja que ocuparà unes 36.300 hectàrees i inclourà 22 municipis de cinc comarques diferents: l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat.

Enguany es començaran a tramitar els parcs naturals de l'Albera, el Montsec, el Garraf i l'Alta Garrotxa

Precisament la implicació de tants ajuntaments i les divergències i discrepàncies d'alguns d’ells ha estat un dels motius que ha ralentitzat la creació del parc natural. Ara, però, tal com constaten diferents entitats del territori, hi ha el consens perquè es materialitzi definitivament i sigui un punt de partida per controlar les massificacions i frenar macroprojectes de renovables.

L’any passat es va dur a terme un procés participatiu -sota el Govern republicà d’Aragonès- que va comptar amb la implicació de més d'un centenar de persones i 20 entitats. D’aquest procés van sortir 700 aportacions que demanaven fer compatible les activitats humanes amb la conservació de la natura. Destaquen que cal una gestió forestal i el manteniment dels boscos per prevenir els incendis; l'elaboració de plans forestals; facilitar la burocràcia i incrementar les ajudes econòmiques i tècniques. A més, les demandes inclouen que es millorin les infraestructures de comunicació, així com que es mantinguin les edificacions de pedra seca.

La declaració definitiva serà a finals d'aquest any o principis de l’altre

Tal com explica Sergi Méndez, president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde d’Ulldemolins, s’ha de tornar a obrir un procés de participació pública del decret de creació i el pla especial. Si tot va segons el previst, “el que ens han dit és que anirem a finals d'aquest any o principis de l’altre per a la declaració definitiva”, concreta Méndez. “L’espera s’ha allargat molt. Aquest és l’enèsim intent de crear el parc, i sembla que aquesta vegada és el definitiu. Ja no hi ha aturador”, sentència.

“Tot i el canvi de Govern i la inestabilitat política, sabem que, almenys des del punt de vista tècnic, s'ha continuat treballant”. Ho corrobora Robert Figueres, vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Camp i alcalde d’Alcover, però afegeix que la part tècnica ha d’anar acompanyada d’una direcció política que signi totes les actuacions que es van anant desenvolupant del projecte perquè es materialitzi. En aquesta línia, a finals d’aquest mes s’ha convocat una reunió amb el Departament de Territori per continuar avançant amb el projecte.

Una eina reguladora per als ajuntaments

La creació del parc suposaria revertir un greuge històric amb la demarcació de Tarragona i donaria eines als ajuntaments regular els usos del parc i poder protegir millor les zones més sensibles de massificacions i macroprojectes de renovables que últimament s’estan planificant a la zona. Així mateix, és una oportunitat per generar activitat econòmica i aturar el despoblament. 

"La creació del parc ens donaria accés a recursos per poder gestionar el nostre entorn i reforçar la nostra estratègia comarcal, on precisament el paisatge i l’entorn és l'eix vertebrador”, apunta l’alcalde d’Ulldemolins. Figueres, però, destaca que és un parc natural “molt gran que ha d’anar acompanyat d'un finançament potent, sino no té cap sentit”.

El president de l'ONG ecologista Gepec, Xavi Jiménez, apunta que la figura de parc natural permetrà "preservar indrets i apostar per les activitats tradicionals". El 2022, Gepec va crear una plataforma cívica per aglutinar tota mena d’entitats culturals, esportives i ambientals dels diferents municipis per fer pressió perquè el parc fos una realitat.

La creació del parc ha d’anar acompanyat d'un finançament potent, sino no té cap sentit

Jiménez explica que la reivindicació per part del territori “sempre hi ha estat, però potser quedava molt de portes en dins i en cercles més ambientalistes”. “A diferència d’altres zones de Catalunya, al sud sempre s'ha vist la figura de Parc Natural com una imposició o intromissió, com una cosa que limita l’activitat. Ara aquesta visió ha canviat i, en el context actual, s’ha vist com una oportunitat per preservar el territori i poder promocionar-lo de forma sostenible”, apunta.

Tant Figueres com Méndez i Jiménez coincideixen en què la gent de la zona ara veu la creació del parc com una oportunitat de compatibilitzar un desenvolupament sostenible amb la preservació de l’activitat econòmica i el sector primari. “Al final és una eina que t’evita certes actuacions abusives amb l'entorn, com pot ser una línia elèctrica o parcs solars”, assegura Jiménez.

Al sud de Catalunya sempre s'ha vist la figura de Parc Natural com una imposició o intromissió; ara aquesta visió ha canviat

El mateix passa amb la massificació d’espais naturals, sobretot després de pandèmia, que tots tres creuen que va ser un “punt d’inflexió”, ja que els ajuntaments es van veure desemparats i sense eines davant la massificació d’espais naturals dels seus termes municipals. “Després del confinament, la gent tenia la necessitat de sortir i anar a la muntanya i els ajuntaments reclamaven mesures de vigilància, de control, de coordinació o de gestió. Si és parc natural, tot això està regulat d’alguna manera o altra perquè l’ús de l’espai sigui ordenat i més sostenible”, comenta Méndez.

Per exemple, l’Ajuntament d’Alcover va haver d’aprovar una ordenança regulador de la Vall del Riu Glorieta per regular l'afluència de persones que volien fer una ruta per aquest paratge natural. “Aquesta ordenança, si hi hagués hagut el Parc Natural, no ho hauria fet falta perquè hi hauria un ens supramunicipal que s'encarregaria de regular tot l'entorn natural que contempla parc”, assegura Figueres.

És una eina que t’evita certes actuacions abusives amb l'entorn, com pot ser una línia elèctrica o parcs solars

Un dels altres problemes que preocupa el territori és la implementació de les energies renovables. “Hi estem a favor, però amb unes limitacions. El fet de tenir aquesta protecció de l'entorn i del medi en un parc natural pot evitar que hi hagi grans parcs de plaques solars, per exemple; o limitar que per les Muntanyes de Prades passi una línia de molta alta tensió; o la regular totes les activitats esportives de muntanya, com el barranquisme o el senderisme”, detalla Figueres.

Expansió de parcs naturals de Catalunya

Des de fa uns anys, el Govern manté una clara estratègia d’augmentar la superfície terrestre protegida. A Catalunya, un 32% -més d'un 1 milió d'hectàrees- compta amb algun tipus de figura de protecció. Actualment, però, només la meitat -un 15,3% del total- són gestionades en forma de parcs naturals per la Generalitat o les diputacions. La Generalitat pretén augmentar aquesta xifra amb la creació de cinc nous parcs naturals.